El G7 mostra unitat a Alemanya mentre Rússia endureix la guerra a Ucraïna

El mateix paisatge espectacular bavarès que el 2015 va deixar imatges icòniques de l’aleshores cancellera, Angela Merkel, i el president dels EUA, Barack Obama, entre cerveses i somriures còmplices, ara, al servei d’Olaf Scholz i Joe Biden. Res, però, a Elmau recordava la cimera del G7 de set anys enrere, fora de l’implacable dispositiu policial desplegat de nou per impedir que les protestes arribessin a dalt de la muntanya, on hi ha el castell i hotel de luxe bavarès.

“Estem determinats i cohesionats com mai”, va assegurar Scholz, sense corbata com la resta dels líders del club dels poderosos –els EUA, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, França i Itàlia, a més d’Alemanya, que té la presidència de torn del G7--. Ningú no hi volia desentonar. Ni tan sols Boris Johnson va gosar portar a Elmau alguna de les seves extravagàncies.

El món s’ha enrarit molt des de la cimera de Merkel i Obama. D’aquella reunió, ja se n’havia exclòs Rússia, com a conseqüència de l’annexió de Crimea, el 2014. Però no s’havien destruït els ponts de diàleg amb Moscou ni s’estava buscant una nova arquitectura de l’ordre mundial com passa ara.

Biden va obrir el foc de les mesures que, segons la Casa Blanca, es volen llançar des del G7 contra Moscou. Les set potències estan disposades a prohibir les importacions d’or rus, va assegurar via Twitter. Johnson hi va donar suport davant mitjans britànics. Per part dels tres socis de la UE dins el G7, però, no hi va haver pronunciaments que apuntessin en aquesta direcció. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va advertir, en nom del seu bloc, que calia buscar sancions que no acabin perjudicant qui les dicta. Una frase que recordava la situació actual a part d’Europa, en situació de preemergència energètica, com en el cas d’Alemanya, a causa de la reducció dels subministraments decidida des de Moscou.

En lloc de noves sancions, Scholz i Biden anunciaven al final del dia un programa d’inversions de 600.000 milions de dòlars destinats a infraestructures sanitàries i energètiques per frenar l’impacte de la Xina en els països menys afavorits. És a dir, que en comptes d’actuacions concretes contra Rússia s’opta per mirar d’apaivagar la influència creixent d’un altre gegant global, l’asiàtic, en aquests països menys desenvolupats.

Ucraïna és el tema dominant en aquesta cimera. Biden, Scholz i la resta dels líders presents van condemnar, com fan des del febrer, la brutal agressió russa al país veí. Però sobretot van concentrar els esforços en els efectes del conflicte bèl·lic en l’economia global. La inflació sense fre derivada de la crisi energètica i, també, la por que un bloqueig del gra ucraïnès per part russa precipiti una catàstrofe humanitària de dimensions difícils de traslladar, de moment, al terreny de les xifres.

La cimera del G7 va arrencar mentre des d’Ucraïna s’informava d’atacs contra la capital i contra el centre del país, a més de l’expansió del poder de Moscou a tot l’est. Si la resposta de la Unió Europea, dijous passat, va ser el reconeixement d’Ucraïna com a aspirant a ingressar al bloc, del G7 s’espera una “declaració final”, que es coneixerà demà, que sigui alhora una mena de pont cap al següent escenari de la resposta del món occidental a Moscou, amb la reunió de l’OTAN a Madrid.