Un jutjat obre la primera investigació a l’empresa NSO, que va idear Pegasus
La decisió s’ha pres arran de la querella de l’advocat Andreu van den Eynde pel Catalangate
La jutgessa veu indicis d’un possible delicte de revelació de secrets
La titular del jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona ha obert la primera investigació a Catalunya contra l’empresa israeliana NSO, encarregada de desenvolupar el programari Pegasus, que s’hauria utilitzat per espiar una seixantena de persones properes a l’independentisme. La decisió es produeix després d’haver admès a tràmit la querella interposada per l’advocat Andreu van den Eynde, una de les víctimes del Catalangate. De fet, el lletrat ha estat citat a declarar el proper dia 18, en la que serà la primer diligència prèvia d’aquest cas.
La jutgessa considera que els fets relatats en la querella podrien constituir, entre d’altres, un delicte de revelació de secrets, “per les accions consistents en la creació i posada a la disposició de tercers del programa Pegasus per part d’NSO i Cyber Technologies”. El que no ha aclarit, per ara, és si citarà a declarar com a testimoni la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ja que primer vol interrogar el querellant.
Acceptada la denúncia de Costa a un comitè de l’ONU
El comitè de Drets Humans de l’ONU ha admès a tràmit la denúncia de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa contra l’Estat per “amenaces” del Tribunal Constitucional i el govern espanyol per “canviar la voluntat de la majoria del Parlament”, en referència a l’intent d’investir Carles Puigdemont com a president el gener del 2018. En la denúncia, Costa reivindicava el seu dret a presentar-se a les eleccions, a la llibertat de manifestació i associació amb altres polítics i partits polítics per aconseguir la independència, i el seu dret a l’expressió política “pacífica” en suport a la independència.
“Com a membre de la mesa del Parlament vaig fer front a amenaces creïbles d’accions penals i possible empresonament per part del govern espanyol i les seves branques judicials amb l’objectiu de canviar la voluntat de la majoria del Parlament”, diu la denúncia de Costa. El text remarca que aquestes accions tenien l’objectiu de “frustrar reiteradament l’elecció del nou president” i, per tant, “d’anul·lar la voluntat democràticament expressada del pobre català”.