Una acció llampec

El tret de sortida de l'anomenada Guerra dels Sis Dies que va enfrontar Israel amb Egipte, Síria i Jordània, ara fa 40 anys, va ser l'anomenada operació Focus, que va consistir en destruir com més avions militars egipcis millor.

L'operació estava molt pensada: l'aviació egípcia feia una ronda aèria quan sortia el sol i aterrava cap a les 8 del matí. Atacar en aquell moment era òptim, ja que els pilots estarien confiats i els aparells no tindrien prou combustible per reaccionar.

Així doncs, l'aviació israeliana va aconseguir destruir 286 dels 420 aparells egipcis. També va acabar amb 13 bases aèries i 23 estacions de radar. Israel, en canvi, només va perdre 19 dels seus 250 avions.

Hores després, l'operació es repetiria contra l'aviació jordana i la siriana. L'endemà encara atacarien una base aèria iraquiana. Aquestes operacions va ser decisiva en el desenvolupament de la guerra

Alhora, la infanteria va envair la península del Sinaí i va atacar la franja de Gaza, que va ser ocupada l'endemà, després de violents combats contra els egipcis.

Síria i Jordània
Com a resposta, i també enganyats per uns informes que deien que Israel estava sent derrotat al Sinaí, Jordània va bombardejar la zona d'influència israeliana de Jerusalem i Síria atacava, des dels Alts del Golan, els assentaments de Galilea. Prou motiu com per iniciar una acció de represàlia.

L'endemà, 6 de juny, l'exèrcit israelià va conquerir Umm Quatef, el-Arish, Latrun, Ram Al·lah i Jenín, alhora que iniciava el setge de la part vella de Jerusalem.

El 7 de juny, la marina i els paracaigudistes israelians van capturar Xarm el-Xeic, on ara hi ha un balneari turístic que ha estat víctima de diversos atemptats islamistes. Amb aquesta operació, Israel aconseguia reobrir els estrets de Tiran i declarava un estatut d'aigües internacionals de lliure pas per als vaixells mercants.

Al final del dia, gairebé tota la península del Sinaí estava en mans israelianes.

Però a més, una altra brigada de paracaigudistes va ocupar la part vella de Jerusalem, que incloïa l'Esplanada de les Mesquites, zona en litigi permanent des de llavors, perquè era i és un símbol per als musulmans.

Finalment, els israelians van penetrar a Nablús, Judea i Hebron, entre altres ciutats, fins arribar al riu Jordà.

Atac al Liberty
El 8 de juny no hi va haver cap batalla important, però sí es va produir un fet crític: les forces aèries israelianes van atacar el vaixell estadounidenc USS Liberty i en va fer 34 morts i 173 ferits. L'atac va ser un error dels israelians, tal com van determinar les diverses comissions d'investigació. Alguns van dir llavors que l'atac va ser intencionat, però es tracta d'una versió absurda i inversemblant.

Aquest mateix dia, Israel va fer una proposta de treva, acceptada per Egipte però no per Síria. En conseqüència, Israel va concentrar els atacs en aquest país els dies 9 i 10 i va ocupar diverses poblacions dels Alts del Golan.

Síria, tot i tenir unes pèrdues inferiors a les que es pensava, es va retirar. I si Israel no va avançar fins a Damasc va ser per causa de la intensa pressió internacional. Així doncs, la guerra va finalitzar el 10 de juny.

Durant uns moments, aquest conflicte va estar a punt de remoure el complex escaquer de la Guerra Freda. La Unió Soviètica va amenaçar amb intervenir a favor dels seus aliats en la regió i, en resposta, els Estats Units van enviar la Sisena Flota a la costa de Síria.

(Demà, tercera i última part de la història)