Memòria de mínims i amenaçada

Abandó de l’hemicicle

Que la segona llei no segella cap reconciliació sobre el record ni universalitza l’empatia amb les víctimes ho va evidenciar el diputat de Vox Francisco José Contreras, que va rebatre Telechea justificant l’assassinat de Puig Antich, injuriant el finat i exculpant-ne la dictadura franquista. “La senyora d’ERC ha oblidat que Puig Antich no va ser executat pel fet de ser anarquista, sinó perquè havia matat un policia, Francisco Anguas”, va etzibar l’ultradretà. Sense Rufián –ahir absent per segon dia després d’intervenir dimarts com a portaveu amb el cop d’efecte de les bales de Melilla–, Telechea va ser qui va liderar l’abandó de l’hemicicle dels d’ERC. A republicans com ara Montse Bassa, Pilar Vallugera, Marta Rosique i Jordi Salvador aviat s’hi van unir les ministres Irene Montero (Igualtat) i Ione Belarra (Drets Socials), Íñigo Errejón (Més País) i els diputats d’EH Bildu amb Mertxe Aizpurua i Jon Iñarritu al capdavant. Tots van abandonar l’escó i van esperar al pati del Congrés que acabés la intervenció de Contreras, que exhibia a la tribuna la fotografia de José Calvo-Sotelo, ministre de Primo de Rivera i “assassinat per policies socialistes” el 13 de juliol del 1936 en un crim que nostàlgics franquistes i revisionistes situen com a inici de la Guerra Civil en detriment del cop militar de Franco del 18 de juliol.

D’Etchecolatz a Pacheco

Josep Pagès (Junts) va comparar el cas de Miguel Etchecolatz –repressor de la dictadura argentina (1976-1983) mort fa deu dies als 93 anys a la presó complint nou condemnes a cadena perpètua per crims de lesa humanitat– i el del comissari torturador espanyol Antonio González Pacheco, Billy el Niño, “mort tranquil·lament a casa” el 7 de maig del 2020. “La llei de memòria democràtica parla de justícia, però no jutjarà ningú, hi sobra declaració solemne i hi falta concreció jurídica”, va reblar Pagès, que va alertar ERC que “el republicanisme independentista no pot avalar ni amb el seu vot ni amb la seva abstenció una llei que va a engreixar el relat fals de la legitimitat del règim del 78, un règim bastard i continuador del de Franco”. “La gent que ha anat a buscar justícia a Argentina seguirà sense trobar-la a l’Estat espanyol perquè s’han negat a tocar la llei d’amnistia que permet la impunitat”, va censurar Albert Botran (CUP) a PSOE i Podem. Pagès i Botran van coincidir a subratllar que els familiars de Gustau Muñoz –mort d’un tret policial l’11 de setembre del 1978– seguiran sense tenir justícia. “Acumulem massa decepcions. No es prenguin l’abstenció d’ERC com un vot de confiança, sinó com un vot d’avís i de protesta”, va alertar Telechea.

Feijóo, amb l’AVT i més

L’ardor guerracivilista del diputat de Vox contrastava amb el viscut el primer dia de debat, quan la popular Cuca Gamarra (PP) va usurpar els poders de Batet i va decretar un minut de silenci per Miguel Ángel Blanco –assassinat per ETA el 1997– que va oferir una foto d’unitat, amb EH Bildu dempeus com la resta. “Si el Congrés guardés un minut de silenci per tots els desapareguts del franquisme estaria callat 79 dies i 8 hores i 23 minuts. (114.226 minuts)”, va oferir l’Associació de Recuperació de la Memòria Històrica com a càlcul i contrast davant una dreta, el PP i Vox, que revifen el dolor d’ETA –un vestigi des del 2011– per atacar la llei pel fet de ser votada per Bildu. Mentre la llei era debatuda, Feijóo mantenia una reunió a porta tancada amb associacions de víctimes –entre les quals l’AVT, l’Associació d’Ajuda a les Víctimes de l’11-M i la Fundació Miguel Ángel Blanco, però no així ni Covite ni la Fundació Víctimes del Terrorisme, que no hi van anar– i els renovava la promesa que la primera llei de Sánchez que derogarà si arriba a La Moncloa serà la de memòria.

Persecució del català

Si Sergi Miquel (PDeCAT) es felicitava pel fet d’incorporar a la llei el reconeixement de la persecució al català i una comissió que repari l’espoli dels béns dels ateneus, Bel Pozueta (EH Bildu) es vanta d’ampliar la investigació fins al 1983, un any després de l’arribada de Felipe González a La Moncloa. “La transició no va posar fi a l’herència franquista ni a la vulneració de drets”, va reblar Pozueta. El ministre de Presidència, Félix Bolaños, va revelar que entre els exdirigents del PSOE firmants d’un manifest contra llei “n’hi ha que estan llegint la llei i retirant la firma”. I l’exlehendakari Patxi López, secretari socialista de memòria, va posar deures a Felipe González: “Alguns han de llegir-se la llei en lloc de fer cas dels mantres que la dreta estén per molts mitjans de comunicació.” La vicepresidenta Yolanda Díaz es va fer acompanyar d’un “heroi” com l’històric del PCE Víctor Díaz- Cardiel per legitimar les bondats de la llei.

Votacions de resolucions

El ple maratonià d’ahir al Congrés va servir també per clausurar el debat de política general amb la votació de 138 propostes de resolució, un epíleg sense cap traducció immediata en la vida real més enllà d’enaltir una bandera o agitar els posicionaments rivals. Entre les 41 aprovades, hi destaca una de Junts que exigeix agilitzar el registre en el sistema estatal de salut dels medicaments ja autoritzats per la UE per al tractament del càncer metastàtic”, que a Espanya és de només el 59% davant el 88% d’Alemanya i el 80% de França. Cal recordar que el 20% dels càncers de mama són metastàtics i que afecten 7.000 persones l’any. El PP es va anotar el cop de dividir el govern amb una resolució de defensa de l’OTAN i de la base de Rota –votada pel PSOE i no per Podem– i amb unes altres dues de les dretes que exigeixen prolongar la vida útil de les nuclears i que s’acceleri la interconnexió amb França.