La justícia d’Andorra ordena a la policia judicial investigar la trama andorrana de l’anomenada ’Operació Catalunya’

La justícia d’Andorra ha ordenat a la unitat d’investigació econòmica i financera de la policia judicial que investigui els fets de la trama andorrana de l’anomenada ’Operació Catalunya’ fins a “esclarir la veritat” sobre els fets objecte de la querella i les seves ampliacions, en compliment de les Comissions Rogatòries Internacionals remeses a principis de juny del 2022 a l’estat espanyol. La Batlle d’Instrucció especialitzada també ha autoritzat a la policia judicial a intercanviar informació amb altres policies estrangeres, en particular l’espanyola, tal com ha informat l’Institut de Drets Humans d’Andorra.

De la instrucció fins ara realitzada es desprenen diverses actuacions dutes a terme per la policia espanyola en territori andorrà o amb ciutadans andorrans, de les quals la Batlle instructora en vol tenir coneixement detallat per seguir amb la indagació de la causa.

Aquesta investigació, recorda l’Institut de Drets Humans d’Andorra, s’inicia el 5 de setembre de 2016 arran d’una declaració judicial de l’accionista majoritari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, davant la batlle instructora de l’anomenat cas BPA.

Segons l’institut, Cierco va explicar que a partir del mes de maig del 2014 tant ell com el Ceo del banc, Joan Pau Miquel, van ser “coaccionats i extorsionats” primer per l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, i després pel comissari Marcelino Martin Blas alies ’Fèlix’ en diverses trobades a Madrid. L’objectiu, afegeixen, era aconseguir el comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, amb l’amenaça del tancament tant de BPA com de la seva filial espanyola Banco Madrid, una amenaça que es va complir amb el tancament de les dues entitats bancàries el 10 de març del 2015.

En una nota de premsa enviada als mitjans, l’institut recorda que en un primer moment es va presentar una querella contra aquest dos agents del CNP, però que posteriorment l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat de Juristes Drets va ampliar la querella contra el DAO Eugenio Pino, superior de tots dos, i l’inspector en cap Bonifacio Díez Sevillano ’Boni’, anterior agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, perquè també havia tingut intervenció en els fets segons les investigacions que s’anaven realitzant.

Les querelles van ser admeses i quan va ser l’hora de citar a l’inspector Celestino Barroso que es qui parla directament amb al Joan Pau Miquel al seu despatx de BPA, segons l’enregistrament que consta al sumari, apunten, l’estat espanyol li concedeix la protecció diplomàtica per tal que no comparegui com a investigat davant la Batllia andorrana, una protecció que es manté sine die segons la darrera resposta parlamentària del 7 de juny de 2021 donada pel govern espanyol a preguntes del PDeCAT.

Pel que fa a les Comissions Rogatòries enviades llavors a les autoritats espanyoles, segueix la nota, la que es refereix al ex-DAO Eugenio Pino es respon dient que s’ha jubilat mentre que la de l’inspector en cap, Bonifacio Díez Sevillano, es respon des de l’ambaixada espanyola a Mèxic, on era destinat, que precisaven aclariments, cosa que va servir per tornar a Madrid, i deixar-la sense complimentar.

L’únic que va comparèixer davant les autoritats espanyoles a petició d’Andorra, afegeixen, va ser Marcelino Martin-Blas. D’aquí les noves peticions de CRI contra aquests querellats.

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat de Juristes Drets, posteriorment, va fer un pas més i va presentar una segona ampliació de querella per donar continuïtat a les investigacions realitzades contra aquests quatre policies espanyols.

En aquest sentit, recorden, el testimoni de l’excomissari de la Policia Nacional Espanyola José Manuel Villarejo sobre el que s’ha acabat anomenant ’Operació Catalunya’, va acreditar que l’actuació policial objecte d’aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics, i ara la justícia andorrana vol saber la implicació dels nous querellats i els delictes que hagin pogut cometre.

És per això, que l’agost del 2020 es va admetre aquesta segona ampliació de querella per la batllia d’instrucció i la batlle especialitzada núm. 2 des de el 8 d’octubre del 2020 té com a querellats i investiga a l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i als seus exministres d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i d’Interior, Jorge Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents. Concretament els investiga per l’enviament d’informació “falsa” al FinCEN americà (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units), per tal que emetés una ’Notice’ en contra de la BPA, sobre una hipotètica pràctica de blanqueig de capitals per part de l’entitat bancària andorrana, que va precipitar la seva intervenció i liquidació el 10 de març del 2015 amb l’objectiu d’aconseguir aquests comptes de líders independentistes catalans.

A l’expresident Rajoy i A l’exministre Montoro també els investiga per un delicte contra els òrgans constitucionals -un dels meus greus del codi penal andorrà- per haver suposadament intimidat al Cap de Govern andorrà i als ministres amb què es va reunir en la visita oficial que van fer al Principat el 8 de gener del 2015, per tal que intervinguessin i liquidessin la BPA en base a aquesta informació que rebrien dels Estats Units.

Per altra banda, també s’investiga per suposats delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge l’exministre Fernández Díaz i els seus subordinats Francisco Martínez, exsecretari d’Estat d’Interior i el Ignacio Cosidó, exdirector general de la policia espanyola, com a superiors dels agents policials que van actuar sobre el terreny.

Segons l’institut, també hi ha indicis que la reunió del 8 de gener de 2015 de Rajoy i Montoro amb el Cap de Govern Andorrà, Antoni Martí, i tres exministres més, en territori andorrà, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA. És per això que se’ls investiga per un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals, en considerar-los autors i executors personals i directes, uns fets castigats al codi penal andorrà amb fins a 10 anys de presó.

L’IDHA i Drets consideren que l’actuació del govern espanyol per mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans va ser un “atac en tota regla” a la sobirania andorrana.