ERC i Junts, relacions tocades
Els socis enfilen vacances en un dels moments més tensos pel xoc per la taula de diàleg i la suspensió de Borràs
Veus de Junts clamen per deixar l’executiu, si bé la direcció no ha obert el debat, i ERC està tranquil·la
Seran unes vacances enrarides, les que la política catalana està a punt d’enfilar. Les intenses últimes setmanes de juliol, encetades amb el diàleg entre governs sense Junts i culminades amb la suspensió de la presidenta del Parlament Laura Borràs, per part de diputats d’ERC, la CUP i el PSC –amb la pila de retrets mutus, alguns pujats de to, que això ha generat–, han tensat com mai les relacions entre els dos socis. Junts, que dimecres ja va denunciar la “deriva” de la taula cap a altres qüestions i va exigir la compareixença del president, Pere Aragonès, per donar explicacions, acusava dijous ERC de voler eliminar “adversaris polítics”. Tan gran és l’enuig, de fet, que han rebutjat presentar candidat per assumir les funcions de Borràs, tampoc a la primera vicepresidència tot i l’oferiment d’ERC, fet que mostra que estan disposats a allargar la interinitat tant com calgui, però també que la ferida és profunda i ara no tenen gens de ganes d’asseure’s a pactar-hi res. “Ells han creat el problema, que ells el solucionin”, etzibaven fonts de Junts consultades ahir.
De fet, els sectors més afins a Borràs –fins i tot el mateix expresident Quim Torra, tot i no ser militant, ho demanava dijous– empenyen per marxar del govern i deixar els republicans en una evident minoria de molt incert futur. En aquest sentit, en les últimes hores, segons avançava el digital El Món, s’han multiplicat les seccions locals de Junts –Igualada, Terrassa, Tortosa, el Vendrell, Canet, Argentona...– que s’han adreçat a l’executiva nacional per carta per reclamar-li accions “urgents” i “contundents” pel que consideren un incompliment de l’acord de governabilitat per part d’ERC. Demanen, així, que s’acceleri la possibilitat de convocar una consulta a les bases per decidir sobre la continuïtat en el govern, una opció a la qual en l’últim congrés fa dues setmanes es va evitar posar calendari i que es va deixar en tot cas per a més enllà de l’1-O, passat el debat de política general i la presentació del balanç de l’acció de govern en què ja fa diversos mesos que treballa.
El cert, però, és que la posició no és ni de bon tros unànime dins del partit, i altres fonts consultades ahir confirmaven que ara mateix no hi ha previst encetar aquest debat intern. De fet, a les executives que s’han fet aquesta setmana no se n’ha parlat, i fins i tot la dura nota oficial de suport a Borràs que va emetre Junts dijous acabava fent una crida a “aturar la dinàmica caïnita” que impulsen alguns sectors independentistes, i es conjurava dient que el partit “mai atiarà la flama de la divisió”. “El nostre adversari és l’Estat i no altres independentistes, per molt que pensem que s’equivoquin”, destacava.
Ahir, un diputat considerat de l’òrbita de Borràs, Joan Canadell, tancava un fil a Twitter en què condemnava la suspensió assegurant que “és tan greu que en qualsevol situació normal caldria abandonar el govern, sí”. “Però a nosaltres ens han votat per fer la independència, i si marxem ens allunyem de la independència”, continuava, i concloïa: “En tot cas seran els afiliats que tindran l’última paraula.” Ell mateix ha recordat els últims dies que sortir del govern no implicaria convocar eleccions. “I és obvi que si el deixem seguiran governant dos anys i mig més amb el suport del PSC i comuns i allargant l’autonomia”, ha advertit.
Partits que es van integrar a les llistes electorals de Junts, això sí, s’han decantat també per trencar l’executiu. “Si Junts vol liderar el camí cap a la independència, cal que faci un esforç i un sacrifici pel país i deixi ja aquest govern autonòmic”, afirmava dijous Reagrupament, que donava ple suport a Borràs. Ahir s’hi afegia Demòcrates, primer amb el suport explícit també de l’expresidenta Núria de Gispert, i després amb una nota del partit en què s’anunciava que obre un “procés de reflexió interna” per valorar si continua donant suport al govern. En aquest cas, això sí, el detonant són els acords de la taula de diàleg de dimecres, que suposen un “punt d’inflexió molt greu” per la “renúncia efectiva del govern” al mandat de l’1-O. “Acatar per escrit la submissió a la Constitució Espanyola en l’àmbit d’una taula que hauria de negociar la independència però en la qual ni tan sols se’n parla ja no deixa espai per a cap mena de dubte”, diu la nota, en què s’afegeix que això “fa molt difícil que es pugui reconduir la situació cap a la unitat tan necessària”. Fins i tot Primàries va reaparèixer ahir a Twitter per denunciar els “escarafalls permanents” sense “cap resultat” en clau nacional.
El govern, “blindat”
Tot i algunes diferències públiques mostrades per consellers de Junts arran de la taula de diàleg, el govern s’ha volgut blindar fins ara d’“interferències externes” dels partits, tot i que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, admetia dijous a RAC1 que el cas Borràs “no ajuda” i caldrà veure “què acaba passant, i com”. “Tot impacta a la política catalana, no ha estat plàcida en els darrers anys, i aquest episodi tampoc no ho és”, concloïa. Ella mateixa, de fet, contestava a Junts que ja tenen informació “de primera mà” de la taula i que el president no ha de comparèixer. No sembla, en tot cas, que la fins ara bona convivència interna s’hagi ressentit per ara, i ahir al matí la consellera de Junts Gemma Geis i el d’ERC Roger Torrent compartien amb normalitat un acte oficial a Palau amb el president, Pere Aragonès. En l’últim consell executiu dimarts vinent podran analitzar l’horitzó que s’obre.
Des d’ERC, entretant, transmeten tranquil·litat i constaten que les posicions a Junts no són unànimes i ningú els ha dit que pensin sortir del govern. Els republicans, això sí, també estan molestos amb la virulència del discurs de Borràs dijous després de ser suspesa, quan va retreure, per exemple, que cinc diputats “amb noms i cognoms” havien vingut vestits de “jutges hipòcrites”. Alguns crits racistes contra la diputada d’ERC Najat Driouech a l’exterior per part de seguidors de Borràs també van provocar dures condemnes per part dels republicans. En una carta oberta ahir, Driouech denunciava els fets i reflexionava que cap atac racista “pot tenir cabuda ni justificació, tampoc la discrepància ideològica”. “De fet, segurament la línia vermella la vull més clara amb qui comparteixo objectiu polític”, subratllava, i proclamava que és “intolerable” i manifestava el seu “rebuig frontal a qui embruti el moviment independentista” amb “mantres racistes inadmissibles”. Líders com l’expresident Carles Puigdemont o el líder parlamentari de Junts, Albert Batet, li han mostrat el seu suport.
L’ANC diu que el diàleg és “fals” i fa “retrocedir”
L’ANC va criticar durament en un comunicat ahir el “pretès” diàleg entre governs, que qualifica de “pantomima” que només permet a Pedro Sánchez “blanquejar” la repressió contra l’independentisme. “L’acceptació d’aquest marc és una rendició per part de l’actual govern”, denuncia l’entitat, que lamenta que la taula ha anat “rebaixant plantejaments” i avui només serveix a La Moncloa per presumir al món que ha “pacificat” el conflicte. “Aquest fals diàleg no només no ens fa avançar, sinó que ens fa retrocedir”, carrega en la nota, i acusa el govern de jugar “a aquest joc de traïdoria”. En el comunicat també critica que per al català només han tornat les “promeses buides” que ja va fer Zapatero per introduir-lo al Senat o al Parlament Europeu, i s’ha avalat la “darrera reforma vergonyosa” del català a les aules. Igualment, critica que no s’ha parlat més del Catalangate, ni de la persecució als síndics de l’1-O ni de la “desestabilització” del Parlament, sense aclarir si es refereix al cas Borràs. L’Assemblea acaba fent una crida a “sortir al carrer” per la Diada per “desemmascar i enterrar” el “fals i trampós diàleg”.