Xabier Arzalluz: "No es pot confiar en Zapatero; no té columna vertebral"

Dijous Xabier Arzalluz va visitar Reus (Baix Camp) per protagonitzar una conferència, convidat pel president de la Fundació Catmón i impulsor de la Plataforma per la Sobirania de CDC, Víctor Terradellas. Abans de parlar davant un centenar d’assistents sobre el futur de les nacions sense Estat a l’Europa del segle XXI, el que va ser president del Partit Nacionalista Basc (PNB) des del 1980 fins al 2004 va analitzar per a l’AVUI l’actualitat basca. Arzalluz es pregunta si l’Estat impedirà per la força una consulta que Juan José Ibarretxe “tirarà endavant fins que no li parin els peus”. Aquesta consulta, sentencia, s’ha de celebrar encara que el govern espanyol decideixi prohibir-la. Pel que fa a la renúncia d’Imaz, Arzalluz acusa l’executiva biscaïna del PNB d’utilitzar l’actual president dels penebistes.

¿Hi haurà consulta popular a Euskadi el 25 d’octubre del 2008?
No ho sé. Això és el que vol Ibarretxe, però cal esperar a veure fins on arriba l’actual rebuig a la proposta anunciada pel lehendakari, amb postures militars incloses. Jo sé que Ibarretxe ho tirarà endavant fins que no li parin els peus. I si els hi paren d’una forma cridanera o provocativa, hauran fet un gran pas enrere en la seva dignitat, com a mínim amb vista a Euskadi. El dia que vinguin amb les armes, han perdut. Si no, el temps ho dirà. Fa la sensació que a Espanya l’única recepta per acabar amb la violència és més violència. Què faran per impedir la consulta? Enviaran la Guàrdia Civil o l’exèrcit espanyol perquè tanquin o clausurin les urnes? Tot és possible... Madrid sempre ha actuat amb desmesura.
¿El full de ruta anunciat pel lehendakari, que inclou la convocatòria de dues consultes populars –la primera el 2008, la segona a mitjans del 2010–, és la millor via per solucionar el conflicte basc?
Tot plegat es redueix a donar la paraula al poble, i aquesta és l’única solució. Ibarretxe desafia el govern espanyol, perquè aquest reconegui d’una vegada per totes que Euskadi és un poble amb personalitat pròpia que té el dret a decidir lliurement el seu futur.

Si el govern espanyol, tal com ja ha anunciat, s’hi oposa i prohibeix la celebració de la consulta popular, s’ha de convocar igualment?
Sí. Des de Madrid ja han declarat categòricament que la consulta és il·legal, perquè així ho diu la Constitució espanyola. És a dir, que ells, i no el poble basc, han de decidir el futur d’Euskadi. Quin camí ens queda als bascos si el nostre govern no ens pot ni preguntar? Amb Madrid es pot dialogar si ets autonomista, però si ets independentista, no! Com que jo busco la independència d’Euskadi, fa temps que vaig renunciar al diàleg amb Madrid.

Encara que la consulta popular no s’acabi celebrant, ¿el fet d’anunciar-la ja és un pas endavant important? ¿El camí cap a la independència és irreversible?
Sí. Els bascos, tard o d’hora, seran allò que vulguin ser. Els últims esdeveniments –i no només a Euskadi, sinó també a Catalunya– demostren que la independència no queda tan lluny. Cal mirar enrere. Franco va acabar amb el problema? No; només va aconseguir que els nacionalismes basc i català es fessin més forts. Els mètodes que es practicaven i que encara es practiquen des de Madrid contra aquestes realitats sempre han tingut el resultat d’enfortir-les.

Vista la resposta de José Luis Rodríguez Zapatero a la proposta de consulta i el que ha passat amb l’Estatut català, ¿importa poc qui guanyi les properes eleccions generals?
Jo no he confiat mai en Zapatero, perquè no es pot confiar en un individu que no té columna vertebral. Ja sabem què són els tipus sense columna vertebral, oi?

¿Un Zapatero que acaba d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2008 gràcies al suport del PNB?
Però això s’ha de diferenciar del tema de la consulta. És un intercanvi de suports: tu dónes suport als presupostos de l’Estat, tu als d’Euskadi. I és important aconseguir un bon acord per a la quota basca.

¿Després de les generals, el PNB ha de donar suport només a la formació que es comprometi a respectar el dret a decidir del poble basc?
No sé que farà el PNB, però tinc clar que això és la llei de la força. Val o no val la voluntat popular? És o no és Euskadi un poble? Ells tenen clar que parlem diferent, que aixequem pedres, que ens alimentem bé... Però ens neguen que siguem un poble.

Què pensa de certes veus de dins el PNB, com ara la de l’exlehendakari Ardanza, que reclamen un acord plural previ a la consulta?
Què dimonis es pensa Ardanza que aconseguirem reclamant sempre consens? Consens vol dir acatar el que ara diuen els socialistes, el que diu Madrid. La llei de la democràcia no és el consens, sinó la de les majories i les minories.

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) manté oberta la causa penal contra el lehendakari per reunir-se amb dirigents de Batasuna. Tot apunta que el veurem al banc dels acusats, al costat de Patxi López i d’Arnaldo Otegi.
López i l’altre dirigent del PSE [Rodolfo Ares] són només la decoració. El que és sagnant és que el lehendakari, en seu pública, al Palau d’Ajuria Enea, parli amb el dirigent d’una altra formació política i l’imputin per això. I que, gairebé al mateix temps, el president del govern espanyol es reuneixi amb ETA i amb Batasuna en un país estranger, i que la justícia no digui absolutament res. En aquest Estat, perquè procedeixi la justícia l’acusador ha de ser el Fòrum d’Ermua o algun d’aquests.

¿Té més clar que mai que la justícia espanyola segueix les directrius que marquen alguns partits polítics?
Això de la justícia no té solució. La situació en què es troben organismes com ara el Tribunal Suprem és infame. El sistema judicial a Espanya ha fet fallida, i els parlaments basc i català haurien de denunciar el caos dels cossos superiors de justícia, i negar a Espanya el títol d’Estat de dret... Perquè si fallen els mecanismes judicials, un Estat ja no és democràtic.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja ha dit que farà l’impossible per impedir la consulta popular.
El president del CGPJ, i també del Suprem, Francisco José Hernando, és un feixista dels grossos, que no té ni talla ni res. Per tant, no sorprèn que digui que la consulta és anticonstitucional.

Parlant de la justícia... ¿Empresonar la mesa nacional de Batasuna arregla alguna cosa?
Res. Ja van empresonar la cúpula de HB, i els substituts van arribar immediatament i amb els mateixos plantejaments.

¿Il·legalitzaran Acció Nacionalista Basca (ANB), que ja ha anunciat que vol presentar-se a les generals?
Estic convençut que el govern espanyol trobarà alguna fórmula per aconseguir que l’esquerra abertzale es pugui presentar a les generals. Al PSOE no li convé il·legalitzar ANB, perquè saben que tots els vots que no reculli aquest partit aniran a parar al PNB. I això, si realment volen aturar els plans d’Ibarretxe, no els interessa. Ja va quedar clar com funciona el PSOE en les darreres eleccions municipals. Quines llistes d’ANB no va voler il·legalitzar el fiscal general de l’Estat? Doncs les que es presentaven en municipis governats pel PNB.

Per tant, ¿ANB estarà present a les generals gràcies als càlculs electorals del PSOE?
Efectivament.

¿Aquests mateixos interessos electorals del PSOE han portat a la presó més de 20 dirigents de Batasuna?
Zapatero va estar parlant amb l’esquerra abertzale durant mesos i no li va sortir bé. ETA va tornar a atemptar i a ell li va faltar temps per advertir que seria implacable. I per què ha de ser implacable? Doncs perquè hi ha unes eleccions generals a la cantonada.

L’última vegada que vaig parlar amb vostè em va dir que Josu Jon Imaz ho tenia difícil per continuar com a president de l’executiva del PNB. Dit i fet.
A Imaz se’l van treure de la màniga ara fa quatre anys per impedir que Joseba Egibar fos president, i ara que no el necessiten el llencen com un clínex... i arriben els que el van col·locar.

¿Apartar Imaz era la millor manera d’acabar amb la crisi interna del PNB?
Jo no amago que mai he estat amb Imaz, que sóc partidari d’Egibar, que crec que és l’home ideal per dirigir un partit com el PNB. A Egibar l’esquerra abertzale el respecta i fins i tot li té por. I això, a Euskadi, és molt important. Imaz no coneix què es mou a Batasuna. Quan va parlar de captivar Espanya crec que va cometre un error terrible, que la nostra gent no va entendre; a mi em va semblar un disbarat. Imaz, que és com Duran i Lleida, no votaria afirmativament en un referèndum d’autodeterminació.

¿Comparteix aquesta mena de sacrifici d’Egibar de no optar a la presidència del partit per evitar enfrontaments interns?
No. Jo sempre he estat molt lluitador, i hauria lluitat per ser el president del PNB.

Per cert que Imaz va tenir un record per a vostè quan s’acomiadava de la militància: el va acusar de voler-li fer passar constantment la prova del cotó com a nacionalista basc.
Es va equivocar. Això és perquè Imaz llegeix El Correo Español [Grupo Vocento]. Jo, quan parlava de mitxelins, parlava de no posar aigua al vi per aconseguir vots, per aconseguir arrossegar certs sectors moderats.

¿Urkullu serà l’únic candidat a presidir el PNB?
Sí, jo crec que sí.

¿Els partits bascos que donen suport a la consulta popular del lehendakari s’han de presentar en coalició a les eleccions generals del març?
Això és un principi d’idea anunciat per Egibar, que sap que Ibarretxe necessita més suports. Però jo crec que partits com Eusko Alkartasuna no ho acceptarien. És una bona idea, que comparteixo, però que encara no arriba a proposta.

Visita Reus per parlar del futur de les nacions sense Estat a Europa. Com veu el futur polític tant d’Euskadi com de Catalunya?
Jo sóc independentista, i molt optimista de cara al futur. En pocs anys, quants nous Estats hem vist que sorgien a Europa? Per què a l’Estat espanyol ha de ser diferent? O és que som menys que Montenegro, els bascos i els catalans? Madrid creu més en les nostres possibilitats d’obtenir la independència que nosaltres mateixos. Tenen por des de fa anys, i d’aquí l’article vuitè de la Constitució, que només obeeix a una por profunda.