Sánchez no veu majoria ara per refer la sedició

Des de Tirana i al costat del primer ministre d’Albània, Edi Rama, al qual va incomodar amb el seu vet a reconèixer Kosova, el president espanyol, Pedro Sánchez, va tornar a posar pressió a ERC sobre un dels punts clau en l’agenda de desjudicialització pactada en l’última reunió de la taula de diàleg del 27 de juliol a La Moncloa. Si bé ell personalment sosté que “està a favor” de reformar els delictes de rebel·lió i de sedició al Codi Penal, quan s’aventura a comptar els eventuals vots a favor no li surten els números. “Hi ha unes Corts i unes majories parlamentàries, i jo, ara com ara, no veig aquesta majoria parlamentària”, es va atrevir a pronosticar el president espanyol.

Sánchez ja va utilitzar aquesta tàctica de dir en públic que no hi havia una majoria necessària amb la llei de memòria democràtica i també en va culpar ERC, però després que Ferran Bel (PDeCAT) l’animés a presentar-la al final es va descobrir que sí que hi havia una majoria al Congrés de 173 vots a favor gràcies al PDeCAT, el PNB i EH Bildu i malgrat l’abstenció dels tretze diputats republicans. El problema és que el Codi Penal del 1995 és una llei orgànica i exigeix una majoria absoluta de 176 escons, així que ERC no pot repetir la jugada practicada amb la llei de la memòria democràtica –abstenir-se en considerar-la insuficient tot i deixar-hi l’empremta en molts articles–, sinó que s’hi ha d’implicar a fons votant-hi a favor.

Segons Sánchez, “si es donés” aquesta majoria, “el govern d’Espanya plantejarà aquesta reforma, com és evident”. “La majoria existeix i hi serà quan hi hagi la proposta acordada”, va avisar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, dimecres passat des de l’ambaixada catalana a Madrid de Blanquerna.

Tot i que el compromís de Vilagrà i el ministre Félix Bolaños a la taula de diàleg és que la reforma arribi abans d’acabar el 2022, Sánchez obvia el calendari i reitera que modificar els delictes de sedició i rebel·lió és necessari per “homologar” el Codi Penal a les “democràcies consolidades i més avançades de la Unió Europea”. “No és només una opinió política, és que la majoria dels penalistes i els acadèmics vinculats al Codi Penal suggereixen que hi ha una necessitat de fer aquestes reformes”, va reblar.