iraq
Tensió política
Al-Sadr vol eleccions a l’Iraq
Milers de seguidors del clergue xiïta assalten el Parlament i la Zona Verda de Bagdad en una darrera demostració de força
El Moviment Sadrista i el Marc de Cooperació, amb qui rivalitza, s’apropen a comicis per rebaixar la tensió
La demostració de força que el poderós Muqtada al-Sadr exerceix aquests dies l’ha posat al centre de la política iraquiana. El clergue i líder polític, una de les cares més influents de la comunitat musulmana xiïta de l’Iraq, que és majoritària al país, va cridar divendres passat els seus seguidors a desplaçar-se a la Zona Verda de Bagdad. Seguint les seves ordres, centenars de milers de persones –probablement, tot homes– van assaltar aquest districte fortament militaritzat, on s’ubiquen el govern i múltiples ambaixades, per celebrar-hi les pregàries del divendres.
Els fets són la continuació de l’escalada de tensió que la política iraquiana viu des de fa dies, que ha inclòs l’ocupació del Parlament per part dels seguidors del Moviment Sadrista, liderat pel mateix Al-Sadr. Durant l’ocupació, que es va allargar quatre dies fins que Al-Sadr els va ordenar que marxessin, els sadristes van cantar proclames contràries a la influència iraniana a l’Iraq. En aquestes ocasions, el mateix partit finança el viatge de persones de diversos indrets del país, que aquests dies es mobilitzen sota unes temperatures de fins a 48 graus que provoquen el desmai d’alguns assistents.
L’ocupació del Parlament tenia l’objectiu de fer descarrilar les possibilitats de fer govern dels grups i líders que integren el Marc de Cooperació, una aliança que rep el suport de Teheran i que està formada per tots els partits xiïtes del país, a excepció del Moviment Sadrista.
Els d’Al-Sadr volien evitar un govern amb Mohammad Shia al-Sudani com a primer ministre, algú que els sadristes temen que permetria governar des de l’ombra a l’ex primer ministre Nuri al-Maliki, contrincant històric d’Al-Sadr.
Al-Sadr va guanyar les eleccions de l’octubre passat amb 73 escons. Però al juny, en un gest inesperat, el líder xiïta va retirar els seus diputats del Parlament després de fracassar en el seu intent de formar un govern amb forces del camp musulmà sunnita i kurd. A l’Iraq es creu que un projecte estatal sense Al-Sadr és impossible. El fet que els sadristes puguin assaltar el Parlament i la Zona Verda sense lamentar morts, quan en les revoltes del 2019 n’hi va haver centenars, mostra la influència d’Al-Sadr en les institucions.
El Moviment Sadrista fa una crida ara a celebrar eleccions anticipades a l’Iraq i el Marc de Cooperació està obert a aquest escenari en cas de tractar-se d’un consens nacional. Els nous comicis podrien apropar Al-Sadr al canvi de sistema que molts observadors asseguren que persegueix. El clergue tindria intenció de deixar enrere l’actual repartició de poder a partir de quotes sectàries i ètniques per construir un país governat per majories nacionals.
D’aquesta manera, les autoritats estarien predominades per la majoria xiïta, mentre que les minories sunnites i kurdes farien oposició. Mentre el bloqueig de la política iraquiana persisteix, un consens s’apodera de tot l’Iraq: imaginar un procés polític nacional sense que Al-Sadr hi tingui un paper clau és impossible.