“El nostre projecte de ciutat és revolucionari”

Els darrers cinc anys han estat els més complicats de gestionar a tots els ajuntaments. A Girona, a més, en el segon mandat vam tenir també el Glòria i després la covid. En tot cas, la valoració final la faré quan plegui. Una cosa és que no em presenti a la reelecció i l’altra que no estigui treballant intensament per complir el màxim el contracte que tinc amb la ciutadania i totes les propostes que vam fer quan vaig demanar la confiança dels nostres veïns i veïnes. El balanç el faré quan acabi la meva tasca . Quan arribi la campanya faré costat a la nova candidata [Assumpció Puig] perquè és important que la persona que es presentarà en nom de Junts x Catalunya rebi la confiança de la ciutadania. Té un projecte molt potent per a la ciutat.

Les majories absolutes que es veien fa vint anys ja no les veiem enlloc. Això comporta dificultats en la governabilitat de les institucions però també és bo que hi hagi certs acords de mínims i poder realitzar part del projecte que vols per a la ciutat. És una situació complicada que viuen tots els ajuntaments. Vam decidir fer una part del mandat amb ERC i tenir una majoria més sòlida.

Poc lleial pels moments que hem viscut. S’han votat coses no perquè no i és important fer-hi esment. La ciutadania va decidir-se per un determinant projecte. S’han de demanar responsabilitats al governs, però també a les oposicions, què fan i si actuen amb interessos partidistes, sobretot perquè hem viscut els moments més complicats d’aquesta ciutat d’ençà del franquisme. Això ho confirma tothom.

El nostre és molt clar, però no és el clàssic. Hi ha gent més antiquada o que potser no acaba d’entendre la política de la mateixa manera que ho fa aquest govern. Fa anys que aquest govern treballa per Girona Ciutat Tecnològica. Volem adaptar-nos a la quarta revolució industrial. Serà imprescindible ser-hi si volem progressar. Hi ha gent que fins i tot durant la campanya veien una marciana quan parlava d’això. Temes com les cases de la tecnologia, l’augment de les vocacions tecnològiques en tots els nivells, la formació professional i universitària; també més vocacions femenines perquè seran llocs de qualitat i sostenibles i les dones s’estan quedant enrere en tot aquest àmbit. La ciutat intel·ligent seria un següent pas. No dic de posar instruments tecnològics a la baliga-balaga, sinó de treballar en una ciutat intel·ligent i sostenible que ens ajudi a regar quan s’ha de regar, que la llum s’obri quan menys llum natural hi ha i no abans; o sigui, fórmules intel·ligents per gestionar una ciutat.

No parlo de fer grans obres faraòniques. Hi ha gent que s’ha quedat en això. Quines obres es proposen? La gran obra de govern és adaptar la ciutadania, les entitats i les institucions a les revolucions que tenim al davant i no només per no quedar enrere, sinó per ser-ne capdavanters. Amb Girona Ciutat Tecnològica hem aconseguit ser el centre blockchain de Catalunya. La blockchain és el que la màquina de vapor va suposar en la revolució industrial.No és casualitat que a Girona siguem la ciutat de més de 75.OOO habitants que ha complert els objectius europeus del tractament de residus. Necessitem una ciutadania i unes institucions que estiguin absolutament compromeses amb el canvi climàtic, a revertir-lo. No és un projecte ni de ciutat, sinó de país. És global, de fet. Aquest és el nostre projecte. I ara encara el millorarem amb el nou contracte de neteja i amb la nova gestió de residus. Possiblement tornarem a ser l’única ciutat catalana de més de 75.000 habitants que tornarem a assolir els nous objectius europeus perquè n’estem posant les bases. Això és construir un projecte de ciutat o no? Tot depèn de quina concepció moderna, actual i revolucionaria es tingui de projecte de ciutat o clàssica, antiquada i que ja no porta enlloc. Per tant, defenso, tot i que ens queda molta feina per fer, que els nostres veïns puguin construir els seus projectes vitals amb garanties en una ciutat amable i sostenible.

No sé si hem estat capaços d’explicar bé allò que hem fet amb el nou contracte de neteja i de residus, que són dues coses diferents. Per una banda hi havia una certa insatisfacció per part d’alguns ciutadans de Girona respecte de la neteja. Teníem un contracte que s’havia redactat tot per part del tripartit. No tenim cap responsabilitat del que ha passat. Hem intentat implementar-lo el màxim de bé possible, però tenia deficiències. Per exemple, no hi havia aigua. El que hem fet en el nou contracte, escoltant moltíssim els veïns, era veure quines eren les necessitats principals de millora i les hem introduït. Si això agrada o no a l’oposició m’haurien d’explicar per què no agrada? Segona cosa, els residus. Fem un pas endavant perquè volem que la nostra ciutat faci un pas endavant en la gestió de residus perquè el necessita el planeta. Farem un porta a porta agrupat que alguns en diuen contenidors intel·ligents. S’hauria d’exigir a tots els responsables públics que fessin aquest pas endavant. Tant els informes tècnics, com els informes de secretaria, com els informes d’intervenció han dit que era prescriptiu dur a terme aquest nou sistema. El que em sembla estrany és que no tingui cap repercussió per a les persones que han votat en contra de tots els informes. Els responsables públics estem obligats a fer cas dels informes tècnics, sinó estaríem prevaricant

Amb les dades a la mà, de massificació d’habitants no n’hi ha. En segon lloc, fa molt de temps que intentem equilibrar l’habitatge turístic. N’hi ha menys que dos anys enrere. Pel que fa al turisme, venim de la covid i parlar que hi ha massificació turística quedaria irreal. És un sector que tot just s’està recuperant. El turisme i el comerç suposen el 15% del nostre PIB. Si els demonitzem potser començaran a augmentar les cues de l’atur i haurà famílies que tindran problemes econòmics. A Girona el turisme no ha suposat mai un problema comparat amb altres llocs amb molts locals d’oci. Al Barri Vell a partir de les deu de la nit no s’hi sent ni una mosca. No hi ha dificultats de viure-hi de nit i no hi ha locals d’oci que dificultin la convivència. Que aquí passen fets culturals, doncs sí. També hem treballat per anar-ho movent per barris. Per exemple, Temps de Flors. El que sí que passa és que tenim el Municipal aquí, el Modern, el Truffaut, les escales de la catedral que és un lloc únic, la Mercè. És un triangle molt dens. L’empadronament en el barri també ha anat augmentant. Els veïns no n’estan marxant.

En cap cas puc coincidir que hi hagi barris que estiguin deixats. En absolut. Si parlem de Germans Sàbat hi ha la plaça nova i s’hi s’estan fent unes actuacions amb els veïns en temes que els preocupen. En quatre mesos es canviarà tota la il·luminació de la ciutat i es farà a tots els barris. Ho fem tot per igual. La millora de l’accessibilitat també volem que sigui equitativa arreu. Que algú m’ho digui si no ha estat així. Ara, que no hi ha els equipaments culturals? Sí, no hi són. Això vol dir que abandonem aquell barri? Home. No. El nou contracte de neteja millorarà això perquè que en l’anterior hi havia alguns espais i no barris que no hi eren previstos. La neteja amb aigua es farà en tots els carrers de Girona, l’altre no ho preveia. Autocrítica, tota, però la nostra voluntat ha estat arribar sempre a tot arreu.

Vam tenir un problema amb la policia, amb gairebé 30 jubilacions de cop que hem hagut d’anar reposant i hem anat una mica justos prioritzant els casos més greus. O sigui, si hi havia un accident amb un ferit passava per davant d’un pis amb la música molt alta. Segur que no hem arribat a tot arreu, però això no ha passat en uns barris concrets, sinó en general. No puc estar d’acord que alguns barris s’han tractat millor que altres, per què no és així.

Estem absolutament compromesos a completar els acords com més aviat millor. S’han demanat ja tots els informes preceptius de l’ACA sobre la inundabilitat i anem tan ràpid com podem. En això també faig autocrítica. Som lents i ens passa en molts àmbits. Ho acabarem fent tan ràpid com sigui possible. Els únics canvis que hi poden haver són informes que ens obliguin a tocar forçosament alguna cosa. Si ara diuen que tres mil metres de Girona no poden servir per al nou parc de salut per risc d’inundabilitat, doncs tres mil menys. Volem que el parc de salut i el Trueta com a bastió per al nostre territori vagi endavant. Recordeu, no obstant això, que nosaltres en el calendari ja parlàvem del 2028. Ara ve el més complicat, les configuracions urbanístiques i potser la pandèmia ens ha retardat sis o set mesos, però tothom és conscient que s’ha d’avançar.

Durant un temps vam implementar la contenció de rendes, però just quan ho vam aplicar no pujaven els preus. Ara el mercat torna a ser lliure i ens trobem amb la mala notícia de l’increment de la inflació que també fa pujar els preus dels pisos. Un altre problema és que som una ciutat urbanísticament molt madura i no tenim gaire de sòl per anar fent nous habitatges i efectivament aquest és un problema que tenim a la ciutat i que ha estat difícil, ho reconec, de trobar-hi solucions. Això també és lent i són polítiques a mitjà termini de les quals la ciutadania no veurà els resultats de forma immediata. Hem posat diversos solars nostres a disposició de l’Incasòl i d’altres a disposició d’empreses perquè ells puguin fer la construcció d’habitatges i llavors s’haurà de gestionar que siguin assequibles, sobretot per als joves. És cert que anem lents, però sí que hi hem posat el fil a l’agulla. Posarem en dansa uns 250 habitatges més i durant aquest temps s’han fet un número de compres tempteig i retracte com no s’havien fet mai. És una bona eina que ens va facilitar la Generalitat. Aquest és un problema de país i en general han fallat totes les administracions.

No. L’esforç dels clubs ho ha fet possible i tota la ciutat en sortirà beneficiada, sobretot econòmicament, i no és una inversió que fa l’administració directament.

És una font de finançament molt important per a totes les administracions i, per tant, per a les empreses que contractem. N’hem demanat molts, però encara en van sortint molts més. En tenim aprovats per import d’uns 12 milions per reforçar el turisme i la mobilitat sostenible, serveis tecnològics, la ciberseguretat, per fer una Girona més verda i més blava i també per portar energia fotovoltaica als equipaments públics més potents. Ha estat clau l’expertesa de l’Ajuntament, que ja ve d’abans, a l’hora de gestionar projectes europeus. Som una de les ciutats que percentualment més n’estem rebent.