“Defugim el clientelisme de governs anteriors”

Han passat tantes coses en aquest temps que no puc dir que estem on esperàvem perquè hi ha hagut molts condicionants. Per exemple, la pandèmia ha afectat clarament els pressupostos de l’Ajuntament. Tot i això, els nostres pilars de govern, la cohesió social i la sostenibilitat, no han canviat.

La capacitat de treball i l’honestedat de l’equip de govern. Hi ha hagut un gran canvi en relació amb l’anterior equip de govern, que destacava per haver imposat un clientelisme molt accentuat.

No es pot dir que hagi desaparegut completament, però la relació amb les entitats ciutadanes és completament diferent i, sobretot, no hi ha cap biaix ideològic a l’hora de tractar amb elles.

Es fa de forma més transparent. Ara no es donen diners a entitats a través de les empreses municipals, tal com es feia en anteriors governs, que aprofitaven aquesta opacitat per afavorir entitats de la seva mateixa ideologia.

Els números diuen tot el contrari. A més, hem recuperat la tradicional participació del sector privat en la presa de decisions, un fet que l’anterior govern havia anul·lat. En aquest consell consultiu hi participen hotels, càmpings, etc. I estan informats puntualment d’allò que fem i farem.

Volem que sigui sostenible. Per exemple, nosaltres formem part del grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat i ara rebrem una aportació de 3,5 milions d’euros de l’Estat per l’actuació al Fòrum de la Colònia. Això descentralitzarà l’oferta turística, molt concentrada a la Part Alta, i permetrà que el Fòrum de la Colònia s’integri en tota aquesta zona de vianants, lliure de vehicles i descarbonitzada dels voltants del Mercat Central.

Sí, evidentment. Tenim un patrimoni [històric] molt interessant que ens obre les portes a tenir turisme tot l’any.

S’ha de ser molt prudent amb això perquè fa anys que es treballa per dur creueristes a Tarragona. Actualment la pressió turística a la ciutat no és insuportable, no genera problemes grans. De fet, els creuers han de ser la porta cap a altres zones turístiques del territori, com el modernisme de Reus, etc.

D’una banda, els nous molls estan preparats per al canvi energètic, de nous combustibles per als vaixells, com l’hidrogen, per exemple.

Jo crec que encara no està adjudicat. No puc ser més explícit en aquest tema.

Aquest tema entra dins del debat del nou POUM. Per Tarragona passen combois amb mercaderies perilloses, i amb el corredor mediterrani encara n’hi passaran més. Estem treballant, amb diferents plataformes, per evitar aquest pas dels trens carregats amb productes perillosos, i el ministeri ha impulsat una taula de treball per abordar aquesta problemàtica. La nostra proposta és donar suport a una estació intermodal a Vila-seca que connectaria amb Tarragona mitjançant el tren tramvia que comentaves i que tindria la seva parada a l’estació d’autobusos de la ciutat. Ara cal veure on aniria l’estació del centre de Tarragona i, en cap cas, ens plantegem una altra catenària a la ciutat, que seria com una altra ferida a l’urbanisme municipal.

És el més complicat de tots, amb diferència. Els equips de govern anteriors volien fer un projecte sense comptar amb l’Estat i la Generalitat, i això no pot ser. A banda de la part dels magatzems, que es destinaran a usos públics, hi ha l’edifici noble, que és molt gran. Allí es va fer una carta als Reis, demanant que s’hi instal·lessin el Museu Nacional Arqueològic, el Museu d’Història de Tarragona i una gran biblioteca. Pensar en un museu de la ciutat de 10.000 metres quadrats no és realista. L’aposta és fer una gran biblioteca, d’uns 7.000 o 8.000 metres quadrats, perquè Tarragona té un dèficit d’aquesta mena d’equipaments. Hem demanat el suport de l’Estat i de la Generalitat també, i estem en converses amb totes dues administracions. Ara, si algú pensa que tot aquell espai immens de la Tabacalera l’omplirem només amb inversió pública, s’equivoca.

Pot haver-hi una oferta museística que no sigui pública, o potser hi pot haver un ús hoteler.

No, no vivim en el dia de la marmota perquè som un Ajuntament que treballem molt. Hem aconseguit el compromís per fer el Fòrum de la Justícia, que feia dècades que estava encallat, també la Ciutat de Repòs i de Vacances o desfer el jardí vertical de la Tabacalera, que era un focus d’insalubritat i que va costar més de 3 milions d’euros. Ara hem aconseguit fons Next Generation per treure la plataforma del Miracle, etc. És clar que queden moltes coses a fer, com el preventori de la Savinosa, i estem parlant amb la Diputació per desencallar aquell projecte.

A Tarragona, en tot cas, no s’hi destinen fortunes. Aquests clubs tarragonins porten el nom de la ciutat arreu. De forma general, aquesta situació d’aportacions econòmiques s’ha contingut i es fa de forma transparent. He de dir que no ens agradaria, però, que el cas de Reus succeís aquí, no ens agradaria que el Nàstic desaparegués. Que un club desaparegui no és un bon model.

No, perquè som transparents.

D’acord, però no és un tema que hagi provocat cap debat. Quan governes has de mantenir uns certs equilibris, i això és com el tema dels creuers, no pots deixar la feina de molta gent en sec.

L’auditoria comptable es va fer i va mostrar un dèficit de 13.000 euros, desmentint el que havia dit l’anterior equip de govern, que havien mostrat un superàvit. Els Jocs Mediterranis van ser un projecte fallit, perquè no es va complir res d’allò que s’explicava en el pla director. A més, la cerimònia inaugural va deixar una imatge de Tarragona molt irreal.

Si féssim una auditoria de compliment, de gestió, dels Jocs, seria interminable.

No ens agrada com es va fer tot allò de les entrades, però ara mateix estem centrats en el bon funcionament de la gestió dels equipaments de l’Anella Mediterrània.

Nosaltres hi apostem molt. Hi ha dificultats inesperades i algunes altres que venen de fa temps. L’amfiteatre és cabdal. Quan vam tenir coneixement de l’estat del monument vam tancar-lo de seguida. La torre de Minerva s’escapa a cap estratègia perquè és una desgràcia puntual i que ara és al jutjat. Pel que fa a la plaça dels Sedassos, és obvi que és una herència, i que si ho desfem tindrà un cost importantíssim. A banda de les grans intervencions, hi ha quelcom més important, que és el manteniment; és una cosa que no es veu, però és cabdal, i hem aconseguit aportacions de la Generalitat per aquest concepte.

Amb cirurgia fina, amb molta feina, evidenciant que la majoria de temes que afecten la ciutat necessiten un acord molt ampli. En aquest sentit, crec que ha faltat generositat per part de l’oposició, especialment del PSC. En una època tan complicada, amb una pandèmia pel mig, negar-se a negociar els pressupostos demostra molt poca alçada política i molt poca responsabilitat envers la ciutadania.

Crec que augmentarem la nostra majoria. Volem consolidar el canvi que hem començat a fer en aquesta legislatura.