Un hivern del descontentament

La crisi econòmica al Regne Unit i del cost de la vida dels britànics és cada cop més profunda mentre el país continua buscant un nou líder, que serà escollit el 5 de setembre, enmig d’acusacions al govern de no estar fent res i mentre el primer ministre continua de vacances a Grècia. La inflació ha augmentat per sobre del 10% per primera vegada en 40 anys, impulsada per la pujada dels preus dels aliments i del combustible. La pressió sobre les famílies és cada vegada més gran. L’Oficina Nacional d’Estadística ha anunciat que l’IPC va pujar un 0,7% al juliol, situant-se en el 10,1%.

El Banc d’Anglaterra havia advertit que arribaria a l’11% abans que acabés l’any i els seus pronòstics s’estan accelerant. És només la quarta vegada en 70 anys que la inflació supera el llindar del 10%. Els altres períodes van ser el 1951-52, 1973-77 i 1979-82. Els preus s’han disparat un 11,6%, impulsats per les pujades dels preus de la mantega, la llet i el pollastre, segons noves dades de la firma Kantar, i l’increment anual ja és de 533 lliures (655 euros) en la factura mitjana de la llar del Regne Unit, o 10,25 lliures (12,14 euros) més cada setmana.

Molts experts adverteixen que s’està tornant als penosos anys setanta a causa de la pressió inflacionista i la demanda d’una pujada de les nòmines, molt per sota de la inflació. Durant els pròxims mesos, s’esperen vagues de la majoria del sector públic (metges, infermeres, bombers, policia, treballadors de Correus, del servei de trens), en demanda d’una pujada dels sous d’acord amb la inflació.

Hi ha reminiscències de l’anomenat hivern del descontentament de 1978-79, amb les vagues massives que van posar fi al govern laborista d’aleshores i van alçar Margaret Thatcher cap al poder. Però hi ha moltes diferències, començant pel fet que els sindicats tenien molta més força llavors, mentre que els treballadors avui en dia estan molt més desprotegits perquè reben menys diners per part del govern.

Són molts, els factors de la crisi. El primer de tots és el Brexit, que ha provocat una escassedat de mà d’obra al país i ha encarit la majoria de productes, tot i que el govern i els brexiters no reconeixen aquest factor. Els preus van començar a pujar amb el Brexit. Després hi ha la pandèmia i ara la guerra d’Ucraïna i la seva influència en la factura de la llum i en el preu de combustible. El banc central ha apujat també el tipus d’interès en un 0,5% a començaments de mes, situant-lo en l’1,75%, un increment que afecta més de 800.000 hipoteques amb interès variable. A la crisi econòmica s’hi afegeix la crisi política i la falta de líder. La favorita a guanyar les primàries conservadores i convertir-se en nova primera ministra, Liz Truss, proposa una baixada d’impostos a partir del setembre, contra de la promesa del seu rival, Rishi Sunak. Truss proposa una tornada a les idees de Thatcher, apel·la al patriotisme i al nacionalisme del Brexit, però The Guardian ha filtrat unes declaracions seves del 2019, quan era secretària del Tresor, en què deia que els treballadors britànics necessitaven “treballar més” i suggeria que no tenien “l’habilitat i l’actitud” dels rivals estrangers. També va dir en un llibre coescrit el 2012 que els treballadors britànics són un dels “més ganduls del món”.