Política

JUAN LUIS RUIZ LÓPEZ

CAP DE L’OPOSICIÓ A VILANOVA I LA GELTRÚ (PSC)

“La manca de participació i transparència és un problema greu del govern”

“Si el govern municipal, de manera legítima, vol canviar el pla de mobilitat, pot fer-ho. Però fem-ho de manera consensuada”

“La conjuntura general del país ha afavorit el distanciament, però nosaltres sempre hem vist ERC com un soci preferent”

El model de govern municipal ha estat la suma de projectes individuals i no un projecte col·lectiu
Fer d’alcalde no és només gestionar el dia a dia, sinó també treballar per planificar el futur

Regidor de l’Ajuntament de Vilanova des del 1995, ha passat pel govern i per l’oposició. Entre el 2011 i el 2015 va ser president del Consell Comarcal del Garraf i actualment és diputat al Parlament de Catalunya pel PSC. Com a actual cap de l’oposició, Juan Luis Ruiz reclama diàleg al govern de Vilanova, però assegura que no troba resposta.

Quins són els principals desacords amb el govern?
N’hi ha molts. També hi ha acords. De fet, nosaltres des del primer dia hem fet propostes per intentar arribar a acords. Hem presentat propostes a tots els pressupostos, a les ordenances, per elaborar un gran pacte de ciutat i un pla de reactivació econòmica. En tot cas, però, el govern municipal, en aquell moment amb majoria absoluta, ni tan sols ens va donar resposta a allò que proposàvem.
Com definiria el govern municipal de Vilanova?
Es caracteritza per quatre elements fonamentals: el primer és la incompetència; el segon, la manca de transparència i participació (ha imposat la seva majoria absoluta en tots els temes). No és menor que 17 de 19 associacions de veïns demanessin la dimissió del regidor de Mobilitat i, fins i tot, qüestionessin l’alcaldessa i la manera de fer del govern; i no és menor que el president del Gremi de Restauració, en el seu moment, fes un article molt dur sobre la gestió del govern municipal. Un tercer element és la manca de cohesió interna: aquí no hi ha hagut un govern municipal que hagi actuat com a govern. Hi ha hagut la suma de tres forces polítiques que l’únic objectiu que tenien era que el PSC, que va guanyar les eleccions, no governés. Això és legítim, és democràtic. Però més enllà d’aquest objectiu no hi ha un model de ciutat compartit. Crec que el model de govern ha estat la suma de projectes individuals més que no pas la suma d’un projecte col·lectiu, tal com hauria de ser en l’acció de govern. I un quart element que també ha caracteritzat aquest govern és la falta de lideratge de l’alcaldessa: no ha exercit el paper que li correspon ni en el si del govern municipal ni socialment. Fer d’alcalde no és només gestionar el dia a dia, sinó també treballar pel mitjà i llarg termini, i planificar el futur.
Quin horitzó creu que s’hauria de marcar?
Nosaltres parlem de planificar la ciutat del 2035 perquè ens sembla que és molt important parlar d’un nou model de ciutat. El model actual és el que es va debatre i pactar el 1981. L’any 2001 es va renovar amb un nou planejament urbanístic aprovat amb la unanimitat de totes les forces polítiques perquè es va treballar durant anys.
En aquell moment el PSC compartia responsabilitats amb ERC al govern. Què ha passat?
És probable que en els darrers anys la conjuntura general del país hagi afavorit el distanciament. Però nosaltres sempre hem vist ERC com un soci de govern preferent. L’endemà de les eleccions jo els vaig trucar. Entre els dos sumàvem 14 regidors de 25 i defensàvem un model de ciutat similar. Havíem governat junts 12 anys i vam impulsar canvis importants. Però ells van apostar per liderar el govern, cosa que és legítima.
Al PSC encara se’n fa un balanç positiu, d’aquells 12 anys?
Sí, sí, totalment! Jo crec que, en aquell temps, la ciutat va avançar molt: en serveis públics i infraestructures; hi havia un model de ciutat compartit; es va aprovar un planejament general per unanimitat... Només cal mirar el que es va fer i el que s’ha fet ara.
Ara hi ha temes com el pla de mobilitat que ha generat malestar amb l’oposició. Hi estan en contra?
No hi estem en contra. El que passa és que desconeixem quin és, realment, el pla de mobilitat que vol impulsar el govern. Hi ha un pla de mobilitat aprovat per àmplia majoria l’any 2018. Nosaltres hi vam donar suport des de l’oposició perquè ens havien expulsat del govern feia poc i nosaltres l’havíem treballat. I l’actual govern municipal està executant accions que no responen a aquell pla ni al pla general d’urbanisme. Ho hem vist amb el que volen fer a la ronda Ibèrica o a la rambla Samà. Si el govern municipal, de manera legítima, vol canviar el pla de mobilitat, pot fer-ho. Però fem-ho de manera consensuada. No només amb les forces polítiques, sinó comptant amb la ciutadania, amb les associacions de veïns, amb els agents econòmics... Perquè les decisions de mobilitat afecten les activitats econòmiques, i si no que ho preguntin als comerciants de la rambla Samà o Francesc Macià, que es van mobilitzar omplint la plaça de la Vila no fa gaires mesos. El que critiquem és que no hi hagi un procés transparent. Ara han anunciat tres sessions informatives. Per què? Perquè la decisió ja està presa. Faran tres sessions per informar del que faran a partir del setembre. El regidor de Mobilitat així ho va donar a entendre als veïns del Molí de Vent quan s’hi va reunir al maig: la decisió està presa i el projecte, aprovat. I no és que estigui aprovat, està licitat! I d’aquell projecte no es mou ni una coma. La manca de transparència i de participació és un dels problemes més greus de l’actual govern municipal.
Trobeu a faltar la voluntat del govern municipal per arribar a consensos?
Sí, perquè hi ha temes que van més enllà d’un color polític o una majoria absoluta: el model de mobilitat... El model de recollida de residus va més enllà d’un mandat municipal i, per tant, ha de respondre a una estratègia de ciutat. A Mataró han aprovat la licitació d’un nou contracte de recollida de residus per unanimitat. Per què poden fer això a Mataró? Perquè ho han treballat durant dos anys. Aquí, en canvi, s’encarrega un estudi sobre la implantació del porta a porta a una empresa externa i la setmana abans del ple municipal ens donen el plec de condicions, o sigui 1.000 folis, als grups de l’oposició i ens diuen que dilluns va al ple. No és just. Però això que ens han fet a nosaltres també ho han fet als agents econòmics: comerciants, restauradors, etcètera. En aquests grans temes de ciutat, el que ha fet, fins ara, el govern municipal ha estat imposar la seva majoria absoluta, i això és un gran error.
Ara ja no té la majoria absoluta. Com interpreteu des del PSC aquesta situació?
Era una mort anunciada: tres partits polítics amb models de ciutat estratègics molt diferents. El pla de govern no respon a un model de ciutat, sinó que és la suma dels diferents programes electorals. Un any després de les eleccions una regidora de la CUP ja va dimitir explicant que aquest govern municipal no funcionava i que la CUP s’havia presentat amb unes propostes molt clares i que un tema com la liberalització dels horaris comercials de la ciutat que s’havia aprovat era un punt de desacord amb el programa electoral de la CUP. I, malgrat això, aquest tema s’ha tirat endavant... Això no és menor, igual que passa amb la política d’urbanisme o d’habitatge. Aquella regidora ja va denunciar que aquest govern no funcionava un any i mig després de formar-se el govern. Jo crec que estan aguantant aquest govern municipal perquè no volen donar una imatge de trencadissa total, però és públic i notori que ni tan sols es parlen els grans temes de ciutat. És inadmissible que, el dia que el govern municipal executa les obres per eliminar la ronda Ibèrica, l’alcaldessa digui que ella no en sabia res i que se n’havia assabentat igual que la resta de ciutadans pel Canal Blau o perquè s’ho van trobar passant amb el cotxe. De què parlen a les juntes de govern? Al final, alimenta la imatge de desídia i que les coses no funcionen a Vilanova i la Geltrú.
Què es fa des de l’oposició per intentar canviar la situació?
Doncs hem fet moltes propostes i no ens han escoltat ni fet cas en cap d’elles. Des del primer dia hem presentat propostes a tots els pressupostos, a totes les taxes i ordenances, al pla de reactivació econòmica i social. Jo, personalment, vaig demanar a l’alcaldessa que liderés un gran pacte de ciutat per donar resposta a les necessitats sorgides fruit de la pandèmia. Fa dos anys era el moment de fer-ho. I ho faran ara, a deu mesos de les eleccions. És sorprenent, però en aquell moment se’ns va dir que no. Sempre se’ns diu que no. Proposta que ve del PSC, especialment del PSC, automàticament s’hi diu que no.
En l’últim ple municipal sí que es va aprovar la proposta socialista sobre l’Aissa.
Sí, perquè perdien la majoria absoluta i no podien guanyar aquella votació. El regidor que va proposar això és treballador d’aquest consorci i, per tant, s’havia d’abstenir en la votació. I van votar favorablement perquè no tenien la majoria suficient... Si haguessin tingut 13 regidors, estic convençut que en aquella votació no s’hauria aprovat. La decisió sobre el model ja la tenien presa i ho volien aprovar al ple del 25 de juliol.
Pot dir alguna cosa que hagi fet bé el govern municipal?
Sincerament, em costa. En política fiscal, en els darrers anys, hem tingut la pujada més gran de taxes i impostos de la ciutat, en un context de pandèmia. La brossa s’ha apujat un 43,5% en dos anys... Hem passat de pagar 97 euros l’any 2019 a 140 euros el 2022, dient-nos que era perquè s’havia d’aplicar el porta a porta. El porta a porta no s’ha aplicat i estem pagant els rebuts. En determinats temes han seguit el que ja havien fet governs anteriors, com el pla de màrqueting turístic, i en la promoció és un dels pocs elements on ens hem pogut posar una mica d’acord. Però amb la resta és impossible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.