Gestionar la confusió

Estem acabant l’estiu i podem observar que hem pogut recuperar les relacions socials, després de dos anys afectats per la pandèmia. També aquest increment de mobilitat està sent bo per al turisme i per a l’economia en general. És cert, però, que tenim dubtes de com anirà tot plegat a partir de setembre. Si mirem les dades fredes de l’economia i els efectes de la guerra d’Ucraïna, veiem amb preocupació el futur immediat, perquè, en no haver-hi estabilitat, es genera incertesa a les empreses i també a la ciutadania a l’hora de prendre decisions d’inversió i de despesa, que en un escenari estable prendrien amb els ulls tancats. Es tracta, doncs, de gestionar la confusió el millor que sapiguem, sent conscients que hi ha variables, com ara l’evolució de la guerra d’Ucraïna i els preus de l’energia, que són molt difícils de preveure.

Tot i això, hi ha tres o quatre elements que ens poden ajudar a visualitzar el futur immediat que ens espera. D’una banda, la decisió de Rússia d’ampliar al 10% el nombre d’efectius humans per a accions militars, dada que situa Rússia amb un exèrcit de més de dos milions de persones i que denota l’aposta de Putin per mantenir la guerra i el conflicte. D’una altra banda, la ferma posició dels estats de la Unió Europea (UE) de mantenir el suport a Ucraïna i deixar de dependre de l’energia russa, que porta Alemanya a sol·licitar reobrir el Midcat i, si fallés per desídia i desinterès de França, apostar per la connexió de gas des de l’Estat espanyol fins a Itàlia. Operacions, per cert, gens fàcils de realitzar pel cost i temps que necessita la seva execució, de manera que s’haurà de continuar comprant gas liquat, que és més car que el gas rus, fet que complica l’estabilitat econòmica i la baixada dels preus de l’energia.

Per altra banda, una dada positiva és que Alemanya, motor econòmic de la UE, revisa a l’alça el PIB del segon semestre, preveient un creixement interanual de l’1,8%, fet que insufla optimisme a l’economia i dona un respir a l’euro respecte al dòlar. Tot i això, fa pocs dies, el president Macron va donar un bany de realitat en afirmar que estem davant de la fi de l’abundància i exposar les dificultats que tenim –com ara mancança d’aigua i d’algunes matèries primeres– i demanar la responsabilitat tant de governants com de les empreses i la ciutadania per sortir-nos-en.

I si a tot això hi afegim les dificultats internes dels EUA amb la pugna entre republicans i demòcrates, que debilita el seu paper de potència mundial, i la posició de la Xina, amb el congrés del partit comunista a l’horitzó, que farà que mantingui posicions de duresa respecte a Taiwan i els EUA, les perspectives de futur no són gaire optimistes. Vull pensar que l’interès de cada estat i la por de perdre-ho tot faran que la geopolítica que es vagi produint tingui elements positius i es busquin acords i consensos. És l’hora de la diplomàcia i del pragmatisme. Si anem per aquest camí, tothom hi sortirà guanyant.