“Palafrugell ha perdut oportunitats i lideratge comarcal”

Han estat difícils perquè la pandèmia ens ha afectat moltíssim. Però, malgrat això, s’ha posat de manifest que l’equip de govern no té projecte de ciutat. Palafrugell ha perdut oportunitats i lideratge en l’àmbit comarcal i tot el que han fet Som Gent del Poble (SGP) i Junts ha estat seguidisme d’ERC; un grup que, cada cop que ha governat, ha demostrat que és incapaç de gestionar i assumir els reptes que té el municipi, per més que hagin aguantat el dia a dia. Vull remarcar que aquest govern neix d’un acord de tres formacions polítiques que deixen fora el PSC, que va ser, un cop més, la llista guanyadora de les darreres municipals. Tots els alcaldes que hi ha hagut des del 2007, menys jo, han estat fruit de pactes entre forces que no han guanyat les eleccions i, encara que sigui democràtic, no és una situació normal.

Perquè ho han enfocat malament. A la carretera vella de Calella, no només hi han fet una mala actuació sinó que varen mentir en el ple quan van dir que era una acció consensuada amb tots els veïns, i la majoria no en tenia cap informació. I també amb les rotondes, que sembla que hagis de tenir una guia per poder-ne sortir. O amb la primera fase del desdoblament de l’avinguda d’Espanya, que té un cost de 3 milions d’euros, i no sé si és bo gastar-se aquests diners amb la crisi econòmica que tenim i obligar governs futurs a gastar-se’n 4 més per acabar-ho. Crec que deixen una pèssima herència.

Si fos així, a mi em preocuparia moltíssim, perquè voldria dir que els tècnics són els que manen i que els polítics assumeixen les seves decisions sense contrastar-les amb el seu propi projecte. I jo espero que no sigui així. Un polític ha de tenir clar quin és el seu model de ciutat, com s’ha d’estructurar la mobilitat i si vol transport públic urbà. Jo crec que Palafrugell n’ha de tenir, com un bus llançadora que connecti el poble amb les platges cada 30 minuts per aconseguir que la gent que va a les platges també vingui a Palafrugell. Tot això són decisions polítiques i no vull creure que la decisió sobre el que han fet a la carretera vella de Calella, que és un scalextric, sigui una qüestió exclusivament tècnica.

Sí i no. Quan es parla de les ocupacions de terrasses i es diu que és culpa de Costes o de Madrid és que no es vol assumir la pròpia responsabilitat. Si un grup com ERC o SGP té una aposta política per alliberar espai públic per als vianants en contra de les necessitats econòmiques, que ho expliquin i que no posin com a excusa que Costes els ho reclama, perquè és mentida. Costes demana que s’apliqui el sentit comú i que es trobi una solució d’equilibri entre l’ús privatiu de les activitats econòmiques i l’ús públic de l’espai per als vianants. I aquest equilibri el tenia l’ordenança que es va aprovar el 2017, que va ser l’última que vaig aprovar jo. Qui decideix on es posen els aparcaments? Qui ha decidit fer la plaça del Priorat Santa Anna, que està sense acabar i tindrem una obra empantanegada quatre o cinc mesos més com ja tenim l’antic Museu del Suro que ja fa tres anys que s’hi treballa? Tot això es decideix políticament.

Hi ha una part d’incivisme que s’ha de corregir, però això també passava fa sis o set anys i s’ha d’esmenar amb molta més informació, molta prevenció i sancions. El contracte actual, que l’equip de govern ha modificat diverses vegades amb un sobrecost de 500.000 euros, va sortir a licitació el 2016, quan jo era alcalde. Substituïa el de FCC, que tenia 20 anys i potser era insuficient i n’assumeixo la responsabilitat; però també instaurava progressivament el porta a porta al centre i no s’ha acabat de fer. Ara s’hi hauria d’incorporar la intel·ligència artificial per saber quines zones estan sobresaturades en moments concrets o si cal augmentar la freqüència de recollida. I després hi ha la qüestió de la neteja viària. Jo trepitjo el carrer i veig senyals de brutícia generalitzada. Que hi ha problemes? Sí. Que són fàcils de resoldre? No. ERC va basar la moció de censura en les escombraries i el semàfor de Llofriu. Va dir que tenia la solució perquè en sis mesos la neteja de Palafrugell fos la millor de la comarca, i no només no ha passat això sinó que s’ha posat mig milió més de despesa al contracte per intentar-ho resoldre i tampoc ha funcionat.

Ha de ser font d’oportunitats. La zona industrial té molt de sòl públic que s’ha de posar al mercat buscant fórmules perquè s’hi puguin fer petites naus de serveis addicionals com pintors, serrallers, fusters... I també per convertir Palafrugell en un centre logístic del tercer sector perquè hi tenim el 75 per cent de la riquesa. També s’hi han d’incorporar indústries del sector tecnològic. L’Ajuntament per si sol no genera ocupació i riquesa i el que ha de fer és posar-ho fàcil perquè altres en generin. En això aquest Ajuntament no ha sigut gens hàbil perquè ha tingut conflictes amb la gent del mercat per un reglament que no va ser consensuat, amb la restauració per les ocupacions de la via pública i hem vist també com les llicències d’ocupacions i de noves activitats triguen moltíssim a concedir-se.

La situació de les famílies vulnerables s’agreujarà a partir de l’octubre. La inflació no baixarà del 9% aquest any i segurament es mantindrà entre el 5 i el 6 % l’any que ve i la compra de productes bàsics serà més cara. Hi haurà una puja d’interessos i les hipoteques seran més altes. Els joves veuen molt frustrades les seves oportunitats de futur i Palafrugell hauria de tenir una escola de segona oportunitat per donar sortida als que fracassen escolarment i per recuperar i dinamitzar oficis que s’estan perdent malgrat que són encara molt necessaris, com fusters, ferrers i pintors. I l’altre repte és la gent gran: el 19 per cent de la població de Palafrugell té més de 65 anys i el 2030 ja seran el 23 per cent. L’Ajuntament també ha de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu evitant que quedi marginat en habitatges sense condicions.

No hem de deixar que el mercat actuï per si sol. S’ha de regular i la manera de fer-ho és que hi hagi oferta pública de lloguer perquè llavors el privat es veu obligat a abaixar preus. Es poden aconseguir habitatges negociant amb els bancs i amb els grans tenidors i se’n poden fer de nous perquè l’Ajuntament té terrenys i pot construir o pot fer cessions a constructores perquè els edifiquin i explotin amb preus fixats per l’Ajuntament fins que s’amortitzin i li reverteixin. De moment no hem vist cap gran actuació, més enllà de l’acord amb alguna cooperativa.

Sí. És molt fàcil i erroni dir que cal reduir el nombre de funcionaris. El que cal, encara que sigui impopular, és destinar-hi més recursos. El proper govern hauria fer una actualització de tots els recursos humans que tenim perquè hi ha àrees molt tensionades. Serveis Socials, perquè la pobresa i la marginalitat estan creixent; urbanisme, perquè la normativa està canviant i fa molt complexa la contractació i la seguretat jurídica, que, si és bo perquè dona transparència al ciutadà, complica moltíssim la gestió; i la policia municipal, perquè no s’ha fet res en matèria de seguretat i la plantilla és molt semblant a la del 2017. I un ajuntament com aquest ha de tenir un o una gerent. No hi ha cap empresa amb 300 treballadors i un pressupost de més de 40 milions que no tingui un gerent que gestioni totes les àrees i les coordini.

Si mirem la ràtio de població estable més la població flotant de l’estiu, que arriba als 80.000 habitants, ens falten 4 agents més i una comissaria per a Calella i Llafranc que ens permetria alliberar una de les patrulles per a Tamariu, que a l’estiu està oblidada. Si som conscients que som un municipi turístic i volem apostar per la qualitat, hem de tenir una seguretat ciutadana ben percebuda per qui ens visita i ara és molt trist que a partir de les 10 de la nit no hi hagi cap policia a les platges i que aquests dies hi vegem problemes d’incivisme. I també ens cal reactivar la policia de barri.

Algú podrà dir que ja fa molt temps que hi soc i és veritat. Però això no hauria de ser cap handicap, ans al contrari. Hauria ser un element positiu perquè l’experiència és un grau i, tal com està la política, és més d’un grau. Vull recuperar el dinamisme que Palafrugell ha perdut i tornar-lo a col·locar on li pertoca amb l’objectiu enfocat en el 2030. Faré la campanya en positiu i no serà una bateria d’atacs al govern, però sí que explicaré el que no s’ha fet i haurien hagut de fer. És la meva manera de veure la política, més enllà dels partits i, sobretot, en clau municipal, per fer la política de les tres P: persones, proximitat i progrés.