xile
Xile rebutja la Constitució sorgida de l’esclat social
Boric mira de reconduir el procés constituent després del no al text que havia de substituir la Carta Magna de Pinochet
Les forces polítiques busquen el consens per redactar un nou projecte
Els xilens han dit que no a la nova Constitució de Xile amb el 62% dels vots. Ha estat una garrotada monumental per al president, Gabriel Boric, que havia lligat part del futur de la seva gestió al nou text. La derrota, molt més àmplia del que anticipaven totes les enquestes, enterra la feina que durant un any va fer una convenció dominada per l’esquerra.
Alguns punts de la proposta, com declarar Xile un país plurinacional o l’eliminació del Senat, van donar aire als crítics. La dreta i part del centreesquerra han fet campanya pel no. Però no tot ha estat en va. Els grups conservadors que durant anys van defensar la Constitució vigent, redactada durant la dictadura de Pinochet, s’han convençut de la necessitat d’un canvi.
Boric va convocar ahir els titulars del Senat i diputats per canalitzar el procés constituent. Ha guanyat l’opció del rebuig a la proposta que hi havia, però no s’ha esvaït el desig de tenir una nova Constitució.
A l’octubre del 2020, gairebé el 80% dels xilens van votar per enterrar la Carta Magna de Pinochet. Gairebé el mateix percentatge va escollir, a més, que una convenció triada democràticament sigui l’encarregada de redactar-ne una de nova. La reforma va ser la resposta que la política va donar a les revoltes populars del 2019. Es va triar una assemblea que el 4 de juliol passat va lliurar a Boric un text amb un fort contingut ecològic i feminista i de reconeixement dels pobles indígenes. Però va emmalaltir per problemes estructurals que aviat van llastrar el seu prestigi. Els xilens van decidir diumenge que no era aquest el text que volien, i ara cal tornar a començar.
Boric té ara el desafiament de liderar un nou procés constituent. I ha deixat en mans del Congrés dissenyar el full de ruta per fer-ho possible. El president de la Cambra de Diputats, Raúl Soto, va dir ahir que “el mandat és el rebuig a aquest text constitucional”, no al canvi de Constitució. El Congrés haurà de decidir ara amb el suport de tots els partits “com s’habilita una nova convenció i el procés, les regles del joc i els terminis”.
El resultat, amb tot, ha estat especialment dur per a Boric. Els sondejos ja mostraven un triomf del no, però per un resultat molt més estret, i el president ha perdut ara marge per imposar les seves condicions al procés. Diumenge a la nit va avançar, en un discurs llegit, que aviat hi haurà canvis en el seu gabinet de ministres per donar “una empenta a la gestió”. En el centre de totes les batalles hi ha Izkia Siches, cap de ministres i estrella de la campanya electoral que va portar Boric al poder. Aquesta jove metgessa té els dies comptats.
LA XIFRA
Un suport transversal
És un error pensar que el vot a favor del rebuig ha estat de dreta. La campanya de l’opció guanyadora no va estar en mans de partits, sinó d’organitzacions civils d’orígens ben diversos. L’elector conservador va votar pel no, és cert, però també el veí dels barris pobres –on Boric va arrasar en la segona volta de les presidencials del desembre passat– i entre els joves, base electoral del president. El sí va guanyar en només vuit dels 346 municipis de Xile, prova de la dimensió que va tenir la derrota a tot el territori. Va ser especialment dura la caiguda a Santiago, un bastió del vot progressista, on el rebuig va obtenir el 55% dels vots. Al sud de Xile, on és més calent el conflicte amb les comunitats maputxes pel control del territori, l’aprovació va obtenir només el 26% dels vots. La diferència entre una opció i una altra va ser de 3 milions de vots, amb una participació del 85%, conseqüència del vot obligatori.
