“Hem posat problemes històrics sobre la taula”

Ha sigut un mandat complicat. A l’inici érem un equip de govern amb pràcticament tots els regidors renovats, per tant hi havia i hi ha molta il·lusió i moltes ganes de tirar projectes endavant. Malauradament va venir la pandèmia, que entre que érem nous i que havíem d’aprendre coses, ens va obligar a fer un màster accelerat. La pandèmia va provocar una aturada el primer moment. Bé, aturada no, perquè no ens vam aturar ni un minut per trobar les solucions que podíem adaptar a cada moment. Aquella empenta i aquells projectes que ja funcionaven o s’encarrilaven van quedar frenats. Això no vol dir que no els acabem fent, però s’han endarrerit. La pandèmia va implicar molts esforços. Vam elaborar un pla de xoc valorat en mig milió d’euros i després amb més ajudes per ajudar en els danys que va tenir la gent del poble que treballava i es va quedar sense feina o amb ERTO, o poder ajudar els negocis dins les possibilitats de l’ajuntament. Aquí la clau la tenia l’Estat i no tant els ajuntaments, però som els que primer rebem les peticions dels ciutadans i intentem, dins de les nostres limitacions, ajudar al màxim.

Sempre, quan acabes de fer coses, valorant el mandat, diràs: “Això ho hauríem d’haver fet així...” Una autocrítica per millorar i perquè la propera vegada que puguin passar certes coses no es facin. En la pandèmia, entre que érem nous i que moltes coses les havíem de fer avui per demà o per abans-d’ahir, hi va haver decisions que en aquell moment pensaves que eren les més encertades i crec que la majoria les vam encertar, però sempre hi pot haver punts de millora, coses que faríem diferent. Tenint en compte un tema, que és que l’administració s’ho ha de fer mirar. Deixem treure la gàbia que tenim, que ens lliga a l’hora de fer coses i que allarga els processos d’una manera il·lògica i que fa que quan parles amb una persona del carrer i et pregunta “Això no està fet?” li hagis de dir que no... Una licitació són sis mesos, l’altra són tres; per llogar una persona, sempre que hi hagi una borsa, deu dies. No vull dir que es treguin controls ni molt menys, hi han de ser i l’administració ha de ser el més transparent possible, però sí que ha de ser àgil i el que estem fent és una administració burocratitzada que no ho permet. El ciutadà el que vol és una resposta ràpida i nosaltres la voldríem donar, però no podem.

Ens vam haver d’adaptar a una nova manera de treballar, amb teletreball, que va representar un temps, una adaptació i va aportar coses bones i d’altres de complicades. Amb això hi va haver projectes que van quedar alentits, perquè els objectius que demanàvem als treballadors de la casa eren uns altres. Es tractava de parar el cop, mirar de solucionar tots aquells decrets que anaven sortint, normes. I després, tots aquests projectes, que ja són llargs, i a més amb aquest endarreriment i l’excés de burocratització que hi ha a l’administració, tot això fa que es vagi arribant al final del mandat, i estem aquí intentant córrer, però no és córrer. L’altre dia vam aprovar un tema del reasfaltat de carrers i va sortir el típic comentari de l’oposició, lògicament, que és: “Ostres, ho feu l’últim any?” La meva intenció i la del grup, ho he dit més d’una vegada, és no fer les coses l’últim dia perquè no sembli que ho estàs fent perquè venen eleccions, però la pandèmia ens ha portat aquí. No hi comptàvem. Perquè, per més que vulguis córrer ara al final, la màquina de l’Ajuntament té una mida i les mans són unes i es pot arribar on s’arriba. Ens concentrem en diferents projectes, però hi haurà coses que es quedaran al calaix. Estem treballant per tenir molts projectes al calaix perquè el proper mandat no comenci de zero sinó que tingui moltes coses encarrilades.

Hi ha coses millorables i no millorables, en un pacte. Cadascú té les seves opinions i maneres de fer, però has de mirar de treballar per Sant Sadurní i aportar el màxim, pel bé comú del poble, i intentar acabar-te entenent. Hi ha temes en què és fàcil que ens entenguem, en d’altres tenim opinions diferents. Igual que l’oposició té un tema o un altre. Si ens presentem en grups diferents vol dir que tenim programes i idees diferents. Però quan hi ha un pacte has d’intentar arribar a un acord que sigui el millor possible per Sant Sadurní i sempre hi ha renúncies per totes les parts que no voldries fer. Hi ha un pacte, durarà quatre anys i després hi haurà unes altres eleccions, amb uns resultats, i a partir d’aquí ja ho veurem.

Molta. Hi ha molts projectes oberts, alguns més de carrer, esportius o d’habitatge. Amb en Xavier, el regidor, hem fet una feina molt important des del minut zero, amb el pla d’habitatge, i hem deixat molt encarrilat aquest tema. Respecte al carrer, hi ha un canvi, per exemple amb la petita remodelació de la plaça del Pont Romà, que ha de marcar un canvi de tendència amb l’urbanisme local. És una evolució general, el clima està canviant, estem veient que es feien places dures creient que era amb bon criteri, ara s’ha de fer d’una altra manera. I volem marcar què ha de canviar, per exemple al parc de la Bòbila. Adaptar aquestes places com vam començar a fer des de l’inici amb la remodelació i millora dels parcs infantils i anar millorant els espais públics, però això s’ha endarrerit. I després hi ha unes obres que són històriques. El grup, i jo mateix, sempre diem que venim a posar els problemes sobre la taula i arreglar-los. Històricament hi ha hagut molts problemes i no s’han posat sobre la taula. Un era els vestidors del camp de futbol, una reivindicació de fa quinze o vint anys, que sortia programa rere programa. Les obres s’han iniciat aquest estiu i després de deu mesos esperem que siguin una realitat. I hi ha un altre tema en què potser no arribarem a tant, però també és una reivindicació històrica, que és el teatre. En tenim dos de tancats. Estem avaluant diferents projectes amb l’Ateneu i amb el Centre i ens hem compromès perquè al final del mandat hi hagi un projecte. És bàsic, parlem de cultura i de molts temes, però hi ha d’haver uns equipaments que facilitin que la cultura arribi a la gent. La Fassina ens ha cobert la falta de teatre, però té unes limitacions. I a partir d’aquí objectius històrics de molts anys que volen feina, picar pedra i de vegades picar de cap contra la paret. Però era un objectiu imprescindible que aquestes dues coses estiguessin sobre la taula, sense deixar les prioritats d’habitatge o d’altres. Com el problema, que sabíem que existia, a la teulada del pavelló de l’Ateneu. L’hem solucionat i anem a una segona fase, amb l’enderrocament i la renovació de la pista de fora.

És un tema en què vaig demanant paciència. Primer, perquè cada grup tindrà les seves prioritats. Si em fas mullar, et diré que per mi és més important un teatre que Can Guineu. Això no vol dir que abandonem el projecte, hi estem treballant. L’any passat ja vam obrir, feia més de vint anys que estava tancat, era important perquè la gent conegués aquest patrimoni que ha adquirit l’Ajuntament, i ja es va fer la primera actuació al pati. Aquest any vam entrar a la part del claustre perquè es pogués visitar i fer-hi actuacions. L’objectiu és no tornar a tancar.

Hi ha activitats amb èxit i d’altres que no funcionen. La gent té ganes de fer més coses, és positiu. Tenim una part que som una mica el reflex del país, molt autocrítics. De vegades dic que som una mica com aquest soci del Barça, que som tribuneros, que no valorem realment el que tenim i tenim moltes coses bones i n’hi ha per millorar i crear. Ens falta el canvi de xip amb autocrítica positiva i constructiva. Penso que Sant Sadurní els últims anys estava perdent aquest efecte de capitalitat. Tenim empreses capdavanteres en la producció de caves i escumosos, i d’altres que s’han creat al voltant del cava que són capdavanteres, però ara hi hem d’acabar de donar aquest impuls. La gent ens hem de creure aquesta capitalitat que som i que podem fer més coses. Aquest xup-xup que té Sant Sadurní l’hem d’acabar d’explotar cap a positiu. Autocrítica positiva, tota la que vulguis, i les portes del despatx estan obertes per rebre totes les queixes, però aquesta part de matxacar-nos l’hauríem d’anar deixant. És el reflex del país, la manera de ser amb exigència del català o del sadurninenc. És molt bona, però fem-la servir, canalitzem-la cap a positiu.

Ens toca a nosaltres. És anar fent projectes, encarrilant la vila, dibuixant futur. Si parlem del punt de vista econòmic, ja estem treballant perquè puguin créixer parts de desenvolupament industrial que hi ha. En temes de tecnologia tenim molt a dir, crear una línia d’empreses molt relacionades amb el treball del camp i de l’agricultura, tenim l’escola de viticultura, projectes que s’estan movent a la comarca que parlen d’innovació. Al Penedès tornem a agafar embranzida, sapiguem pujar al carro. Sols no ho podem fer, hem de treballar plegats amb les empreses i la societat civil o això no es pot fer. Amb entesa.

Quan hi ha un govern de coalició, hi ha moments que t’entendràs més i d’altres menys. Veníem d’un mandat amb relacions complexes en el ple. Calia que les relacions amb l’oposició, des de les discrepàncies, fossin cordials i que tots poguéssim exposar els nostres projectes. Et presentes i tens els teus projectes i aquests els intentes portar, però si a l’oposició n’hi ha un de bo s’acaba incorporant, no hi ha cap problema i de vegades hi ha grups que això no ho veuen així.

Tots veiem que el model porta a porta és el més idoni i hem introduït canvis per millorar, això ho dirà el temps. Quan hi ha un canvi costa, i també tenir tothom content amb el sistema. S’ha de deixar temps. L’objectiu és reciclar més, recuperar a curt termini el 80% que teníem. El disc horari ens va enxampar en pandèmia, hi va haver coses que no es van fer correctament i hem arribat al punt que està funcionant per dinamitzar el comerç. I de la caserna, ens agrada treballar des de dins i buscar la millor solució; estem negociant amb el ministeri.

Dues obres molt importants: els vestidors del camp de futbol i la reforma de la casa dels avis. Ara hi haurà la primera fase i estem estudiant si arriben fons per ampliar la inversió. Incidim en la segona fase de l’Ateneu. En l’àmbit esportiu, esperem poder millorar la zona de l’skate i si pot ser fer una pista de vòlei platja. Continuar amb estudis i projectes al centre urbà i el pla d’habitatge. Actualment la Generalitat està acabant el projecte de promoció d’habitatge social de 34 pisos i esperem treure a licitació dos terrenys per construir-ne 55 més. No solucionem el problema però sí que en posem a disposició dels sadurninencs gairebé un centenar. Que no surtin del municipi perquè hi ha un problema d’habitatge.

Sempre són una capsa tancada. El nostre grup vam fer un programa per més de quatre anys, ambiciós, i Sant Sadurní necessita recuperar aquesta ambició que havia perdut. Seguirem fent el nostre grup, amb el projecte que havíem engegat, amb moltes coses que s’hauran fet i d’altres que s’encararan comptant amb l’experiència d’aquests anys i adaptant-nos als canvis.