És l’hora del carrer
En un clima polític enrarit i enverinat entre els partits, el grau de mobilització a la Diada marcarà l’estat de salut de l’independentisme
El govern estarà representat per consellers de Junts perquè Aragonès i ERC consideren que s’ataca l’executiu
L’ANC diu que és per a tots els qui volen la independència
Sense inscripcions prèvies, amb un clima enrarit sense precedents en una dècada, amb els principals partits independentistes tirant-se els plats pel cap i amb un govern exhibint com mai una divisió estratègica de com afrontar les relacions amb l’Estat espanyol, el sobiranisme afronta la Diada d’avui com una prova de foc, com una consulta al metge de capçalera que n’avaluï l’estat de salut. La temperatura que es desprengui des de l’avinguda Paral·lel fins a la del Marquès de l’Argentera serà el termòmetre a què s’hauran d’agafar els responsables polítics per definir el rumb dels propers anys. El clima enrarit, la divisió i els retrets permanents entre ERC, Junts i CUP en la legislatura del 52% posaran a prova la força del carrer en una manifestació que per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha de suposar “el desvetllament” que faci possible “posar data a un nou embat” amb l’Estat espanyol per fer efectiva la República catalana, “a tot estirar el 2025”.
Un missatge crític recollit en el manifest de la convocatòria, ja conegut des de fa setmanes i certament dirigit en bona mesura als partits independentistes, ha destapat la caixa dels trons, aquests darrers dies, i ha trencat l’adhesió unitària a la manifestació que s’havia reproduït la darrera dècada arran de la pregonada passada de ribot a l’Estatut. Però, de missatges crítics als polítics, l’ANC n’ha llençat gairebé en totes les convocatòries, accentuant-se les darreres, després de l’1-O del 2017. Abans, el 2014, Carme Forcadell ja havia reclamat al president Artur Mas que “posés les urnes” i després, pendents de la sentència del Tribunal Suprem del 2019, ja es van fer proclames a la unitat, repetides en l’atípica Diada de la pandèmia de l’any següent i en la de l’any passat, amb Elisenda Paluzie, demanant al president Pere Aragonès que fes la independència.
Cinc anys després del referèndum i amb totes les crides a la unitat sense resposta i sense horitzó sobiranista més enllà dels fruits que pugui donar la tan criticada taula de diàleg, els carrers dictaran avui sentència. És una incògnita saber quina serà la consigna que se sentirà més, si realment seran els polítics d’aquí els qui més rebran o si es reproduiran les xiulades que van rebre Aragonès i altres membres d’ERC, com ara Oriol Junqueras. En qualsevol cas, no s’adreçaran al president, que ha declinat assistir-hi –sí que anirà als actes de la Festa per la Llibertat d’Òmnium, al passeig Lluís Companys– ni a cap dels consellers republicans. ERC veu en el manifest un atac i una esmena a l’acció de govern, i el cap de l’executiu ja va deixar clar que “no tindria sentit que fos allà quan es va contra el govern” que presideix. L’ANC, en boca de la presidenta Dolors Feliu, com recollia l’entrevista publicada aquest dijous al diari , no volia furgar més en les discrepàncies, però reclamava un canvi en el rumb “autonomista” que, al seu parer, s’havia implantat en el partit i la necessitat d’impulsar una llista cívica si no es produïa. A la vegada, refusava que l’entitat hagués perdut transversalitat.
El clima de guerracivilisme entre els partits independentistes s’ha agreujat amb bona part de Junts –Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rius, Jordi Puigneró i l’expresident Carles Puigdemont, entre d’altres– posant en qüestió les crítiques d’ERC a la manifestació i amb la CUP acusant els dos partits de govern de “desmobilitzar la gent” amb “polèmiques supèrflues”. El clima, però, no s’ha empeltat en les relacions entre l’ANC i Òmnium, i aquesta última ha fet pinya demanant la participació en la manifestació sent congruent amb el fet d’haver participat en la presentació del recorregut el passat 26 de juliol.
Diada de simbolisme
La diada del “Tornem-hi per vèncer. Independència”, el lema imprès a les samarretes negres, s’iniciarà, com és habitual, a les 17.14 hores. Al simbolisme horari commemorant la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques el 1714 se sumarà enguany el del recorregut des de l’avinguda del Paral·lel, passant pel moll de la Fusta i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès de l’Argentera, per acabar davant de l’estació de França, on hi haurà l’escenari. Una ruta plena de monuments i edificis emblemàtics del “colonialisme” espanyol, com ara el monument de Colom i la capitania general.
L’ANC torna a apostar per una manifestació en moviment que, depenent de l’assistència, poc podrà avançar, ja que des del final del Paral·lel, a la plaça de les Drassanes, fins a l’escenari a l’estació de França no arriba ni al quilòmetre i mig. Per organitzar els assistents de manera ordenada, sobretot els qui arribaran de les territorials de l’entitat, hi haurà una zona de concentració prèvia al llarg de l’avinguda Paral·lel des del carrer Sant Antoni, que s’ha dividit en deu trams, com es pot veure al gràfic; a cadascun se li han assignat les territorials que han d’acollir. S’aconsella que la gent comenci arribar als punts de trobada cap a dos quarts de cinc de la tarda. Tot i això, des de quarts de deu del matí, l’Assemblea tindrà un put informatiu als jardins de les Tres Xemeneies. Com en anteriors edicions, s’habilitaran una zona per a persones amb capacitats diverses davant de l’estació de França per poder seguir els parlaments i punts lila de prevenció i denúncia d’agressions masclistes o LGTBfòbiques.
La previsió és que, a les 18.30 h, la capçalera hagi arribat al punt final i pugui començar l’acte polític, que durarà uns quaranta minuts i que conduiran les actrius Carme Sansa i Pepa Arenós i també comptarà amb l’actuació musical de Quim Vila. Els parlaments aniran a càrrec del vicepresident de l’ANC, Jordi Pessarodona; de Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI); del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i, finalment, de la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu. L’acte s’acabarà amb El cant dels segadors.
Oblidades les restriccions provocades per la pandèmia de la covid-19 del 2020, que van obligar a organitzar fins a 131 concentracions estàtiques arreu del país, i recuperat el format de manifestació tradicional de l’any passat, que va aplegar 108.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 400.000 segons els organitzadors, l’ANC espera poder superar aquestes xifres. I podria ser perfectament factible tenint en compte que, la darrera setmana i amb l’esclat de tota la polèmica entre els partits, havien augmentat un 50% les reserves del nombre d’autocars i ja se superaven els 150.
Més actes
A banda de la manifestació, l’ANC també ha mobilitzat les assemblees exteriors entre ahir i avui, amb actes a Bèlgica, els Països Baixos, Anglaterra, l’Estat francès, els Estats Units i Mèxic. A Barcelona, avui també hi haurà un punt d’informació al final de la Rambla específic per a estrangers i d’acreditació per als convidats de delegacions exteriors a la capçalera de la manifestació, que tindrà representants d’Euskadi, Galícia, Castella, Flandes, el Rif, la Cabília, Portugal, el Sàhara, Ucraïna, el Vèmet, Biafra, el Xinjiang, el Kurdistan, i Còrsega.
El final de la manifestació coincidirà amb els concerts d’Els Pets, Roba Estesa i Lildami que Òmnium organitza en al seva Festa de Llibertat al passeig Lluís Companys, amb activitats des de dos quarts d’onze del matí.
L’esquerra independentista faràn quatre actes centrals a Girona, Lleida, Reus i Barcelona. A la capital catalana, s’iniciarà, a dos quarts de set, a plaça Urquinaona i acabarà a la plaça Comercial.