Deu anys fent avançar la ‘mani’

Daniel Carulla i Noguera fa deu anys que està al capdavant, literalment, de la manifestació de l’Onze de Setembre de l’Assemblea Nacional Catalana, una dècada fent avançar la capçalera com a voluntari de l’entitat. Són centenars els associats que, com Carulla, participen en l’organització de la mobilització. Els de més veterania, com ell, vesteixen armilla rosa, i la resta, verda. Aquest voluntari, de Premià de Dalt, professor d’informàtica en una escola concertada de Nou Barris, s’encarrega cada any de gestionar, coordinat amb la Guàrdia Urbana, l’arribada dels autocars que venen d’arreu del país per la Diada carregats de manifestants. El pic més alt van ser els més de 2.000 de l’any de la Meridiana.

Un cop aparcats, la feina de Carulla es trasllada al principi de la mobilització: “La meva tasca concreta és fer avançar la manifestació, dir a la capçalera que avanci, que pari, de vegades barallar-me amb els amics fotoperiodistes...” Els voluntaris també han d’estar pendents de lipotímies, caigudes, imprevistos i d’evitar que els participants caiguin en eventuals provocacions. Durant els seus anys de voluntari, fins i tot recorda un infart.

D’altra banda, Carulla col·labora amb les protestes periòdiques davant de la comissaria de la Via Laietana –antic centre de tortures del règim franquista–, que es reprendran el dia 20 i es faran el primer i el tercer dimarts de cada mes, convocades per la Comissió de la Dignitat i la sectorial de persones represaliades de l’ANC.

Des dels inicis de l’entitat, ha pres part en la comissió de mobilització, ha estat coordinador de la sectorial d’informàtica i ara és un soci més que fa tasques de voluntariat. Ha viscut, doncs, sota l’ègida de quatre presidents de l’ANC, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie i Dolors Feliu, i guarda un especial bon record de la primera etapa, quan tot anava de pujada. Aleshores, els tres primers anys, era membre del secretariat nacional, escollit sempre pel Maresme. “La transversalitat de l’ANC és el que em va motivar a entrar-hi”, recorda. Considera que aquesta transversalitat es manté, ja que si bé hi ha hagut persones provinents de partits polítics, “han sabut canviar de barret quan estaven a l’entitat”. Sense voler entrar en polèmiques, no entén, “com la majoria de l’independentisme”, l’estratègia que està seguint Esquerra Republicana. En qualsevol cas, pensa que l’Assemblea “és l’única eina que quan toqui el xiulet sortiran centenars de milers de persones al carrer; dubto que cap altra entitat que ho pugui fer”. “Els partits, evidentment, no”, conclou Carulla.