El canceller i el punt d’inflexió

Olaf Scholz va sortir de l’ombra allargada de Merkel el 27 de febrer passat, tres dies després de la invasió russa d’Ucraïna, quan va anunciar al Bundestag un gir de 180 graus en la política de defensa alemanya. Era la resposta al “Zeitenwende” (punt d’inflexió) que, segons el canceller socialdemòcrata, va propiciar Putin el dia que va ordenar l’entrada dels tancs a territori ucraïnès. Davant dels diputats del seu país, Scholz, al capdavant d’un govern de coalició amb verds i liberals, va trencar un tabú instaurat després del final de la Segona Guerra Mundial en informar que Berlín subministraria armes a Kíiv, s’afegiria a la bateria de sancions europees contra Moscou i augmentaria el pressupost de defensa nacional fins arribar al 2% del PIB reclamat per l’OTAN.

Ara, en un altre discurs –aquest pronunciat a la Universitat Charles de Praga el 29 d’agost passat–, els analistes han volgut veure un altre gest d’afirmació d’estadista de Scholz, un pas per enfortir el seu lideratge europeu en un moment en què la guerra de Putin es prolonga i la crisi energètica i la recessió posen en risc la cohesió interna de la Unió. A la capital txeca, Scholz va exposar les línies mestres de la seva agenda europea, convidant a una major integració amb l’objectiu de reforçar el paper “geopolític” de la UE i la seva “sobirania” enfront de Rússia i la Xina. Contra els que han acusat tradicionalment Berlín de tenir una política massa complaent respecte a Rússia –especialment els seus dos immediats antecessors, Merkel i Schröder–, el canceller socialdemòcrata és partidari d’ampliar la UE cap a l’est obrint les portes als països dels Balcans occidentals, Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia. Scholz reconeix que l’ampliació dificulta encara més la governabilitat de la UE. És per això que planteja alhora una reforma dels tractats que elimini l’obligada unanimitat en la presa de decisions en política exterior –i també en política fiscal– i canvis a la Comissió i el Parlament. Anuncia que Alemanya modernitzarà el seu exèrcit i invertirà en projectes de defensa aèria oberts a altres socis europeus, i anima la UE a aprofitar el pla d’abandonament dels combustibles fòssils per erigir-se en líder mundial en tecnologies per assolir la neutralitat climàtica. I reclama als socis fer pinya allà on estan més dividits. En aquest sentit, defensa que la UE faci una aposta clara per augmentar la immigració legal i que adopti normes obligatòries, però també realistes, per reduir la bola del deute. Propostes totes elles destinades a demostrar el compromís del lideratge de Berlín a Europa, malgrat els senyals d’alentiment de l’economia alemanya, i coincidint amb la feblesa de l’altra peça del motor europeu, un Macron amb marge de maniobra reduït després de les darreres eleccions i que, com Scholz, també havia llançat la seva pròpia proposta per “refundar” Europa.