Campanya de fons

És una llàstima que la nova campanya dels socialistes només hagi estat notícia pel canvi d'estil, perquè el més interessant està en el contingut. Amb aquesta campanya el PSC llança una càrrega de profunditat. L'objectiu és agosarat. Contraposar l'obra dels governs d'esquerres a la de l'últim govern Pujol. És a dir, ni més ni menys que desmuntar un dels mites més consolidats de la tribu: la gestió immaculada dels governs nacionalistes. Dos reptes gegantins a pocs mesos d'unes eleccions que CiU ha plantejat com un retorn a la “normalitat” després de l'interregne del tripartit.

Veient el full de serveis de les esquerres sorprèn que hagin trigat tant a ensenyar-lo, deixant que es consolidi la idea d'uns governs garratibats per l'omnipresent debat estatutari i les divergències internes. I tanmateix aquests governs han aconseguit encarar urgències negligides per l'últim govern convergent, ocupat únicament a bastir el “delfinat” d'Artur Mas. La mateixa reforma estatuària n'és el millor exemple, però també les polítiques en educació i sanitat, per no dir en benestar social, que ha deixat de ser la “menjadora” dels temps del duo Comas-Puig.

És possible que aquesta campanya faci tard i, per això, que el seu impacte sigui menor, però té la virtut de situar el debat preelectoral en una nova dimensió, allunyada del laberint estatutari i les seves inacabables derivades. S'obre un nou terreny de joc, inèdit a la política catalana.