“Valls no havia estat en una situació de paràlisi i pèrdua d’oportunitats com ara”

La ciutat està estancada i necessita un nou impuls perquè ja fa molts anys que està en un punt de paràlisi amb un govern que no governa ni lidera. Tenim problemes importants, com ara la seguretat, en què s’ha de fer molta feina. Cal més pressió policial en els entorns més complicats, però també cal una feina important de cohesió social, que no s’ha fet amb prou força. També hi ha unes quantes inversions aturades i actuacions molt desafortunades, com ara el pla director urbanístic d’activitats econòmiques (PDU) que afecta el barri de Baiona, on hi va haver molta pressió popular, i que sembla que ara Junts no vol i en què el seu soci de govern, ERC, no en tenia gaire coneixement. També hi ha el tema del carril bici, que s’ha començat a fer i que ha generat molta protesta, que es liderava des d’ERC i que l’alcaldessa, de Junts, ha aturat. Aquestes discrepàncies en el si del govern no ens les podem permetre, necessitem una ciutat forta, porta d’entrada al Camp de Tarragona i peça important de l’àrea metropolitana de Tarragona.

La inseguretat afecta sobretot el centre històric, però també afecta altres indrets de la ciutat, i cal treballar per revertir-ho. Cal més pressió policial. I podem mirar què fan altres ciutats, com ara Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat, que han recuperat la figura del sereno, que funciona i dona tranquil·litat a les nits.

Molt. Hi ha alguns projectes que sembla que tiren endavant, com ara la llar de jubilats, però n’hi ha d’altres que no, i necessitem que es desencallin perquè són equipaments que representarien serveis molt importants per a la ciutadania. És el cas de l’escola de música, en la qual quan nosaltres en portàvem la gestió vam implantar un model d’èxit i per això ara necessita un altre espai, que sembla que serà Ca Padró. Però no podem anar tan a poc a poc fent les coses. Són projectes que han de revitalitzar el centre històric, una cosa que no és fàcil, i si diguéssim que sí mentiríem. Hi entren en joc la seguretat, el tema social i el tema urbanístic, i cal iniciar processos de transformació i regeneració urbanística, també creant habitatge, no només social sinó també de qualitat. Tot plegat és important per generar bones dinàmiques comercials.

És un tema complicat. És una obra que porta una despesa brutal per a un ajuntament com el nostre. Fent el seguiment hem pogut veure que de moment ha costat 11 milions d’euros, i de fet encara no s’ha acabat, sobretot perquè la tecnologia amb què ha de funcionar anirà quedant obsoleta i caldrà anar-la actualitzant. Ara s’està pendent de treure la licitació de la gestió del museu, potser només d’una part, ja que no tenim clar què vol fer l’equip de govern. Recordem que s’havia d’obrir el 2017. Cal una empenta sobretot perquè ara ja està construït i hi hem dedicat tants diners. I cal ajuda de la Diputació i la Generalitat per pagar la gestió perquè, si no, no sé com ho farem.

Es tracta de fer bona gestió, estar-hi a sobre, tenir bon equip i buscar recursos on es pugui. Estem en una execució del 13% de les inversions, i això és un disbarat.

Ja fa anys que veiem que el pressuposts dedicat al comerç és ínfim i, a més, el regidor no s’hi ha dedicat. Tenim molta feina a fer. Cal una aliança pública i privada: l’Ajuntament hi ha d’aportar recursos, activitats, campanyes promocionals..., però també els comerciants s’hi han d’involucrar, si no, no ens en sortirem. Una campanya que es va fer bé i que cal reivindicar va ser A Valls els dissabtes no fem festa, amb actuacions i activitats al carrer, que feia que la gent es quedés a la ciutat a comprar. Però cal implementar-ho durant més temps, de manera que en el nou mandat hem de fixar aquesta estratègia, els recursos per implantar-la i la implicació dels comerciants. Cal que Valls torni a ser el referent comercial de la comarca i més enllà.

Tenim un dels millors polígons del sud de Catalunya, referent en logística, però està molt abandonat. Hem fet mocions perquè creiem que no es dediquen prou recursos per mantenir-lo. Ara, l’associació d’empresaris del polígon s’ha reorganitzat, amb gent més jove que ha fet un pla estratègic i l’Ajuntament ha de ser una peça clau i anar-hi agafat de la mà. De les aliances entre el sector públic i el privat normalment se’n treuen bons resultats. Hem de fer-hi un bon manteniment i l’hem de potenciar, fent que vinguin més empreses a un polígon que està molt ben comunicat i que ha de ser la nineta dels nostres ulls, perquè genera llocs de treball i riquesa.

Sembla que l’equip de govern ha demanat uns Next Generation per a l’eficiència energètica i ho celebro, perquè en aquest tema estem a zero. S’haurien pogut demanar també per a la mobilitat sostenible i com que no tenim cap pla redactat en aquest tema no ho hem pogut fer i hem perdut una oportunitat. En l’elaboració del proper programa electoral, que estic convençuda que serà de govern, la sostenibilitat serà un punt central.

Com que sempre se’ns desestimaven les al·legacions que hi presentàvem, aquesta vegada vam agafar un rol més proactiu, enviant a l’equip de govern una sèrie de propostes de diferents àmbits que creiem que són clau per a Valls per ser incloses. Per tant, quan vam enviar aquests punts, i més tenint en compte que vam tenir alguna reunió amb el regidor d’Hisenda, sí que hi havia alguna possibilitat que hi votéssim a favor. Ells, però, van veure que no hi encaixaven i no les van tenir en compte, de manera que hi vam votar en contra. De fet, durant aquest mandat no s’ha tingut en compte el PSC en cap dels grans temes estratègics, com és el cas del PDU, del qual ens vam assabentar quan el conseller Puigneró el va presentar, tot i que l’alcaldessa va dir en l’inici del mandat que buscaria diàleg i consens.

El pacte ara com ara no crec que existeixi. Cohabiten, però veiem desavinences clares. En els grans temes estratègics, com el PDU o el carril bici, no hi ha acció conjunta, cadascú porta les seves àrees i ja està. Si els dos socis no es parlen, qui hi surt perdent és la ciutat.

Estem esperançats, m’ho agafo amb responsabilitat i amb la il·lusió de capgirar les coses, ja que Valls no havia estat mai en un situació com l’actual, de paràlisi i pèrdua d’oportunitats que no ens podem permetre. Vull fer un projecte integrador més enllà de la sigla del partit per treballar per Valls, la qual cosa ens permet pensar en un altre horitzó. Ja n’hi ha prou de pensar en banderes, aquí només estem per treballar per Valls, la seguretat, la mobilitat, els serveis, les escoles…, i necessitem gent amb il·lusió per canviar tot això.

Sí, però més enllà d’això, Valls hi ha guanyat quan el PSC ha sigut al govern, com el pacte del 2007 amb CiU, en què vaig ser regidora de Govern i en què es va invertir el que no s’havia aconseguit mai. Va ser un moment d’il·lusió i trencament, i és el que hem de buscar ara. Demostrar en aquesta situació, en què sembla que no tenim perspectives i que no ens en sortim, que tot això es pot canviar. I buscar col·laboració amb altres ciutats governades pel PSC que ens puguin explicar les seves experiències d’èxit.

És la porta de l’interior del Camp de Tarragona i ha de ser una peça important en l’àrea metropolitana tarragonina, que ens permetrà generar sinergies en molts àmbits i pensar més enllà de la nostra realitat, pensar en gran. I Valls ha de voler créixer com a ciutat, superar aquesta època d’estancament. Ha de ser un referent, no només en castells i calçots, que cal mantenir perquè és important, sinó també en polítiques industrials i socials i en comerç.