Xoc d’estratègies i confiances
La reunió entre Aragonès, Òmnium, l’ANC i l’AMI constata les discrepàncies dins l’independentisme i a l’executiu
L’ANC proposa declarar la independència el segon semestre del 2023 i el president ho rebutja
Puigneró diu que la negativa no representa tot el govern
Hi obligava la divisió de l’independentisme visualitzat en la prèvia i durant la Diada; però, lluny del missatge de “reconstruir confiances” que va voler transmetre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, la reunió convocada –amb voluntat manifestat de continuïtat– pel president, Pere Aragonès, ahir a la tarda amb Xavier Antich (Òmnium), Dolors Feliu (ANC) i Jordi Gaseni (AMI) va constatar més que mai el xoc d’estratègies i confiances. Començant per la mostrada entre els socis de govern (ERC i Junts), ja que l’ANC es va reunir al vespre amb el vicepresident, Jordi Puigneró, malgrat els esforços de la mateixa Vilagrà i de la portaveu del govern, Patrícia Plaja, de normalitzar les trobades, qualificant aquesta última “de caràcter privat”.
L’ANC va ser l’actor que va continuar tensant les relacions de l’independentisme amb la clara voluntat de buscar la posició dels partits, com va admetre la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, abans d’entrar a la reunió plantejant que en el ple del debat de política general del 27 de setembre aprovin una resolució a la cambra en què hi hagi la voluntat expressa de declarar la independència el segon semestre del 2023. Per Feliu, la demanda estaria avalada per l’“èxit de la Diada” i considerava que era una nova “oportunitat” aprofitant que l’Estat espanyol tindrà la presidència del Consell de la Unió Europea i aquesta visibilitat “dificultarà la repressió i la vulneració de drets fonamentals” com va passar l’1-O del 2017. Feliu considera que, a diferència d’aleshores amb les resolucions de l’ONU, del Consell d’Europa i Amnistia, entre d’altres, la reacció de l’Estat espanyol podria ser diferent. La idea la va plantejar al vicepresident Puigneró en la reunió que van tenir posteriorment i té previst fer-la arribar entre avui i demà a ERC, Junts i la CUP al Parlament.
La resposta del govern, o de part de l’executiu com deixava clar Puigneró desmarcant-se de Presidència, va ser contundent, ja que va qualificar la proposta de “desitjos i proclames que podem compartir però que no ens acosten al nostre objectiu, que és la independència”, segons Vilagrà. La consellera va reblar que l’objectiu de l’executiu “no és tornar-ho a provar i tornar a ensopegar amb la mateixa pedra”, afegint-hi que a hores d’ara no es donen “les condicions adients per tirar endavant una proposta de les característiques que ha fet l’ANC a correcuita abans d’entrar”. El president va instar els presents a la reunió a escoltar-lo i continuar treballant si “tenen una proposta definida i concreta”; però, com va repetir en diverses ocasions Vilagrà, l’executiu representa la pluralitat i diversitat del moviment independentista “i no ens podem confondre d’adversari”.
La resposta no va agradar a Feliu i després de la trobada va acusar el president de tenir “una posició immobilista”, i es va queixar de no haver rebut ni tan sols un: “Ho estudiarem”. De fet, l’ANC es queixa que el president no hagués canviat “ni una coma” del discurs previ a la manifestació a la qual va decidir no assistir, ni tampoc els consellers d’ERC. Vilagrà va defensar que “només hi ha una estratègia definida per la independència”, la del govern, basada en la taula del diàleg i que està “avalada per les urnes i va obtenir un màxim suport, i que és guanyadora, com ens demana la comunitat internacional”, la qual permet “representar més del 80% de la societat catalana”.
L’ANC ja va aprovar el maig del 2021 el full de ruta que apostava per la unilateralitat i per fer una iniciativa legislativa popular (ILP) per “impulsar una llei d’independència” al Parlament, i ahir la seva demanda va coincidir amb la negativa de la mesa de la cambra de tramitat una ILP que volia aixecar la suspensió de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) del 2017. Ho desaconsellava un informe dels lletrats i només va tenir els vots a favor de Junts i la CUP, mentre que ERC s’hi va abstenir i el PSC hi va votar en contra. La llista de demandes de l’ANC per fer camí cap a la independència es basa també a posar una data límit a la taula de diàleg i trencar pactes i acords amb els partits dels 155. Si això no succeeix, l’ANC manté que cal anar a eleccions i ajudaria a impulsar una llista cívica o agrupació d’electors, tot i l’experiència no reeixida en les municipals del 2019 quan d’inici va donar suport a la confecció de Primàries Catalunya. Un avançament electoral que la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va deixar clar que descarten.
En la trobada no es va parlar “en detall” de la proposta d’Òmnium de refer la unitat estratègica més enllà dels cinc actors que recull el pacte de govern entre ERC i Junts ampliant-la amb noves veus i entitats. ERC ho veu bé en la línia de sumar més gent a la causa independentista, però Vilagrà ahir es va limitar a assegurar que “abans de poder generar aquest consens estratègic cal refer confiances i això és el que hem començat a fer amb generositat i responsabilitat”.
La CUP, un altre dels actors convidats a la redefinició de l’espai de coordinació estratègica independentista, apostava per girar full i obrir un nou cicle polític davant el que entén que és un moment “de bloqueig” de totes les parts, deia la diputada Laia Estrada. Els cupaires van censurar “els intents de desmobilització i les pretensions partidistes dels uns i dels altres” els dies previs i els posteriors a la Diada i va advertir l’ANC abans que s’hi reuneixin que cometria “un error si arribés a la conclusió que la mobilització és un aval a la seva estratègia”, un advertiment que també va traslladar a JxCat, mentre carregava contra ERC si “arriba a la conclusió que les absències responen a les seves crides a la desmobilització”. Estrada defensava “girar full al marc d’estabilització”, i a l’agenda del reencuentro i avançar cap a la ruptura amb l’Estat espanyol i no voler transformar-lo amb “pactes cosmètics”. Per fer-ho proposen treballar per tenir “una gran força interna amb capacitat per posar en escac el marc polític i jurídic” estatal i autonòmic i “lliurar batalla en l’àmbit internacional”. Això sense “dreceres ni receptes màgiques com ara la consigna del 2017 de la llei a la llei amb un plàcid trànsit” o la proposta de la taula de diàleg.