La primera ministra de Suècia formalitza la seva dimissió
Magdalena Andersson comunica la renúncia al president del Parlament però continuarà al capdavant de l’executiu en funcions
Andreas Norlén convocarà la setmana entrant els partits amb representació i previsiblement encarregarà la formació de govern al conservador Ulf Kristerrson
La primera ministra socialdemòcrata de Suècia, Magdalena Andersson, ha formalitzat aquest dijous la seva dimissió al capdavant de l’executiu després de reconèixer la victòria del bloc de la dreta a les eleccions.
Andersson va anunciar la seva decisió ahir dimecres després que, amb més del 99 % vots escrutats, es confirmés que les formacions conservadores sumen 176 escons, tres més que les de centreesquerra (173).
La dirigent sueca, però, continuarà al capdavant del partit socialdemòcrata per fer de líder de l’oposició. De fet, Andersson ha assegurat que, en cas que el bloc de la dreta sigui no pugui formar govern, està disposada a col·laborar amb totes les formacions, amb l’excepció de l’extrema dreta.
El partit socialdemòcrata, que ha estat la força més votada l’últim mig segle, ha mantingut la seva primera posició amb el 30,3 % i, de fet, recull dos punts més que el 2018.
El segona formació més votada ha estat la ultradretana Demòcrates de Suècia (SD), que sumen tres punts i acaparen el 20,5 % dels sufragis. De fet, aquest partit –que té arrels neonazis en la seva fundació– esdevé la primera força del bloc de dreta per davant dels conservadors d’Ulf Kristerrson, que perden tres dècimes i se situen en el 19,1 %.
La líder socialdemòcrata, que malgrat dimitir continuarà al capdavant de l’executiu en funcions, s’ha reunit aquest dijous amb Norlén per comunicar-li la seva renúncia i li ha traslladat que “si els conservadors canvien d’idea i volen col·laborar amb mi en comptes de l’SD, la meva porta està oberta”.
El president del Parlament, Andreas Norlén, convocarà a partir de dilluns els líders dels vuit partits polítics amb representació a la cambra i després encarregarà previsiblement la formació de govern a Kristersson.
Però després d’una dècada d’aïllament parlamentari, el partit ultradretà és la força que més ha crescut i es dona per fet que tindrà influència directa en el govern. Fins ara aquesta formació havia estat sotmesa a un “cordó sanitari” per la resta de forces des de la seva entrada al Parlament el 2010, cosa que explica que els socialdemòcrates hagin governat en minoria les dues passades legislatures malgrat que a la Cambra hi havia majoria de la dreta.
En l’última va ser necessari un pacte amb centristes i liberals, que van trencar l’aliança de centredreta que existia des del 2004 per mantenir l’aïllament. No obstant això, conservadors, democratacristians i liberals han obert la porta l’últim any a negociar amb la ultradreta, però rebutgen que estigui al govern.
L’SD, ambiciona “formar part del govern”, podria acceptar quedar-ne fora a canvi d’influència política, si bé la nit electoral va reclamar tenir un paper “central” després del seu bon resultat.
Després que Andersson anunciés la dimissió, el conservador Kristersson va afirmar que “ara comença la feina per formar un nou govern”. El polític suec ja va rebre dilluns, per separat, els líders de les altres tres forces del bloc de dreta i, segons els mitjans suecs, els contactes s’han intensificat els últims dies.
L’opció preferida pel líder conservador és un govern en minoria amb els democratacristians, amb el suport parlamentari del Partit Liberal i l’SD, ja que aquestes dues forces s’exclouen mútuament d’un hipotètic govern.
Cau la líder centrista
La primera víctima política dels comicis ha estat la líder del Partit Centrista, Annie Lööf, que avui ha anunciat la seva dimissió després d’onze anys al capdavant d’una formació que va arribar a convertir en la quarta del Parlament, però que és la que ha perdut més vots en aquestes eleccions, amb un retrocés de gairebé dos punts.
Lööf s’ha distingit com una ferma opositora a qualsevol pacte amb la ultradreta. És per això que fa quatre anys va trencar l’Aliança de centredreta existent des del 2004 per tancar un acord amb els socialdemòcrates que facilités la governabilitat del país.
Durant aquesta campanya, Lööf ha ignorat les invitacions dels seus antics aliats i ha mantingut el rebuig frontal a l’SD. La política centrista ha donat suport públicament a Andersson com la seva candidata a primera ministra, tot i que ha marcat distàncies amb els excomunistes, necessaris perquè els socialdemòcrates poguéssim governar.
Tot i la seva renúncia com a primera ministra, Anderson continuarà al capdavant del partit socialdemòcrata, que presideix des de fa menys d’un any arran de la sortida del seu predecessor, Stefan Löfven. I és que el seu partit ha tornat a ser la força més votada, una constant en els últims 50 anys, sinó que ha pujat dos punts i s’ha tornat a situar per sobre del 30 %, deu punts més que la segona força.
