Fi d’una campanya atípica
La guerra de Putin i el lideratge en els sondejos dels postfeixistes Germans d’Itàlia han marcat els debats previs a les eleccions de demà
El PD mobilitza les seves files en un intent desesperat per frenar la dreta i la ultradreta
-
Simpatitzants del Partit Demòcrata (centreesquerra) en el míting final de campanya del partit, ahir a la piazza del Popolo de Roma FABIO FRUSTACI / EFE. -
Enrico Letta, líder del Partit Demòcrata (centreesquerra), intervenint en el míting final de campanya de la formació, ahir a la ‘piazza’ del Popolo de Roma ALESSANDRO DI MEO / EFE.
Itàlia va tancar ahir una campanya electoral atípica i, alhora, amb regust de déjà-vu, que ha vist desfilar velles cares de la política estatal, inclòs un crepuscular Berlusconi i un sempre desafiant Salvini i personatges despuntats en l’anterior legislatura com ara l’exprimer ministre Giuseppe Conte o l’ex- grillino Luigi Di Maio.
Campanya atípica pel context. Un conflicte bèl·lic que ningú va saber preveure a Europa i que ha despertat tots els fantasmes de la guerra freda, inclosa l’amenaça del desastre nuclear, i que dibuixa per a aquest hivern un escenari de penúria energètica, d’inflació desbocada i malestar als carrers com no s’havia vist en dècades al continent. I atípica, també, per l’ascens incontestable en els sondejos de Germans d’Itàlia, partit hereu del neofeixista Moviment Social Italià, i de la seva líder, Georgia Meloni, una defensora de l’ordre i “el Déu, pàtria i família” amb altes probabilitats de convertir-se en la primera dona a ocupar la presidència del govern del país.
Superat a les enquestes d’intenció de vot pel bloc de centredreta (Germans d’Itàlia, la Lliga de Salvini i la berlusconiana Força Itàlia), el Partit Demòcrata (PD) d’Enrico Letta intenta minimitzar la magnitud de la tragèdia del centreesquerra atacant l’aliança rival pel flanc de les seves relacions amb la Rússia de Putin i la seva amistat perillosa amb l’Hongria de Viktor Orbán, model de nacionalisme i autocràcia que inspira els postfeixistes.
Ahir, en el míting final del PD a la romana Piazza del Popolo, animada per les notes del Bella ciao i l’Himne a l’Alegria, Letta carregava contra els plans de Meloni de canviar la carta magna per instaurar a Itàlia un règim presidencialista. “No permetrem a la dreta que tergiversi la Constitució”, va advertir.
La debilitat de Letta
Al dirigent demòcrata se’l dona ja per desnonat tot i el seu optimisme de façana, convençut que el PD traurà demà un “molt bon resultat”, i corren noms ja de possibles successors a partir de dilluns, l’endemà del suposat naufragi electoral. El PD, afeblit per les seves habituals guerres internes, no ha aconseguit erigir-se en pal de paller d’una coalició capaç de plantar cara al combinat de dreta i extrema dreta. La ruptura amb el populista Moviment 5 Estrelles (M5E) –artífex de la caiguda del govern d’unitat de Draghi– li ha restat força i espai. Els grillini, pel seu cantó, confien a revifar al sud, premiats per la seva política de subsidi social.
Amb tot, el joc és encara obert i la jornada de reflexió hauria de servir per fer decantar els indecisos, o els desencantats, com Margherita, una jubilada de visita al Policlinico Umberto I, a Roma, que ahir es declarava cansada i decebuda de la política “de sempre”. “No penso votar, tot i que jo em sento de dretes”, assegura, mentre confessava que Berlusconi, “el més capaç”, li inspira “confiança”.
Justament al contrari que Lorenzo Marsilli, un altre usuari del mateix l’hospital, que diu que “no es refia” de la dreta i els seus portaveus. Antic votant del PCI i dels radicals de Marco Pannella, aquest jubilat que ha fet de tot per guanyar-se la vida, a la fàbrica i a la bastida, ensuma el perill en la coalició que capitaneja Meloni i tem que Itàlia sigui arrossegada cap a la guerra. “No aprenem de la història”, proclama, mentre lamenta la “desunió i la debilitat de l’esquerra”.
Ària desafinada
Però tampoc l’aliança de dretes és compacta. A la mateixa Piazza del Popolo que ahir acollia el PD i aliats –un Di Maio escindit del M5E –, Meloni i companyia intentaven, la vigília, exhibir unitat. Junts, per Itàlia era el lema de la concentració final, que va cedir tot el protagonisme a la líder de Germans d’Itàlia com la gran favorita per entrar a Palazzo Chigi, seu del govern italià. Però, fora dels focus dels mítings, l’ària dels tres tenors de la dreta i l’extrema dreta sona desafinada i afloren divergències programàtiques sobre la despesa pressupostària (incrementar o no el dèficit públic per ajudar les famílies a pagar les factures de la llum) o el tipus impositiu únic que defensa Salvini per als empresaris del nord.
Germans d’Itàlia i la Lliga inquieten la UE oposant-se que a Hongria se li negui el caràcter de “democràcia plena”, mentre Berlusconi justifica el seu amic Putin assegurant que, entrant a Ucraïna, “només pretenia canviar Zelenski per gent de bé”. La mateixa UE que, per boca de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, alerta que té “instruments” per intervenir si Itàlia s’encamina cap a una “direcció difícil”. Un ofès Salvini li exigia ahir la dimissió.
