Creix la tensió entre ERC i Junts
Aragonès proposa un pacte de referèndum a la canadenca que només convenç els comuns
Batet exigeix prioritzar l’acord de govern, demana concreció i colla el president amb una qüestió de confiança
La unitat estratègica de l’independentisme resta més allunyada que mai entre les dues faccions de l’independentisme. Més que cosir ferides, ahir es van tornar a obrir al final del debat de política general quan tocava el cos a cos entre el president Pere Aragonès i el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet. El que va semblar durant uns primers minuts un cert acostament entre les dues formacions va acabar amb el perill més greu d’inestabilitat pel que fa a la permanència de la coalició en el govern. A les 11 de la nit el soci de govern va plantejar al president que se sotmetés a una qüestió de confiança si continua sense oferir “claredat ni garanties” a l’acord de govern entre ERC i Junts.
El ple havia començat amb la proposta del president Aragonès de treballar un referèndum pactat amb l’Estat. L’Acord de Claredat entre el Canadà i el Quebec, que el 2000 va fixar les condicions per celebrar una consulta no regulada per llei, va ser la proposta estel·lar llançada pel president de la Generalitat per bastir suports dins la cambra catalana i, després, traslladar la petició a l’Estat amb l’objectiu final d’organitzar un referèndum pactat sobre el futur de Catalunya.
Tanmateix, la proposta, a excepció dels comuns, va ser bandejada per la resta de grups i rebuda amb cert enuig per Junts, el seu soci de govern, que n’havia estat informat la setmana passada. L’oferta d’Aragonès res tenia a veure amb els reclams que li havia fet arribar Junts, a qui el president va valorar la feina feta a l’executiu. Però res més. Ni unitat estratègica, ni acció conjunta a Madrid ni reforma de la taula de diàleg. Batet prenia la paraula ja a la nit per exigir-li-ho. “Abans claredat i garanties”, li va etzibar. Aragonès en la rèplica va oferir diàleg i negociació per enfortir el govern “arreu”, no només a Madrid, en referència a la participació dels consellers de Junts en la taula de diàleg. Batet apareixia en la segona rèplica més contundent que mai: “Si no hi ha garanties ni concreció, li demanarem que se sotmeti a una qüestió de confiança.” Cares llargues, veus de disgust i un últim avís del president aprofitant una rèplica a ERC: “No permetré cap inestabilitat de les institucions.”
La disputa entre Aragonès i Batet no ha fet res més que augmentar la intensitat del torcebraç entre ERC i Junts. Aragonès avisa que també “prendrà decisions” si la voluntat de Junts no és reforçar el govern. Caldrà estar amatent ara a les possibles negociacions que es puguin convocar fins divendres, quan es reprendrà el debat de política general amb la presentació i aprovació de les propostes de resolució. Un full de ruta unitari ni hi és ni se l’espera, i menys després que la CUP fos el primer a despenjar-se de la majoria independentista.
Caldrà veure quin recorregut té a partir d’ara la proposta “àmplia” anunciada pel president dies abans i que ahir es concretava en la voluntat de marcar i negociar amb el govern espanyol els procediments del què, com i quan fer aquesta nova consulta. “Ha arribat el moment de tornar-ho a fer. De fer de nou una proposta de país”, clamava Aragonès en un dels pocs moments que es va permetre relligar el seu discurs amb frases èpiques del passat.
El president s’aferra aquest històric acord perquè, considera, és la via “més ràpida i més eficient per tornar a votar” i assegura que hi persistirà, però no és pas nova, l’oferta.
El 2016 l’actual ministre de Cultura, Miquel Iceta, en aquell moment primer secretari del PSC, va ser el primer a apuntar a la Llei de Claredat com a possible mecanisme per sustentar una votació. Era el 2016, però aquella “via canadenca” va caure ràpidament de la ponència socialista. El 2017 es recuperaria de mans del llavors candidat dels comuns, Xavier Domènech —ara assessor de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz a Sumar—, i l’últim a rescatar l’Acord de Claredat va ser el president del Parlament el 2019 i ara conseller, Roger Torrent (ERC). Cap, cal dir-ho, no va tenir èxit.
Per què, doncs, recuperar de nou aquesta llei? Aragonès considera que “parteix dels aprenentatges de la tardor del 2017” i, a més a més, permet “superar les dificultats” que no van permetre la independència fa cinc anys. Però n’hi ha més. Es tracta d’una proposta “constructiva” per superar la situació de “bloqueig” i es fa “en positiu” amb la voluntat de “construir consensos, que no va en contra de ningú i suma complicitats a tots els nivells”, va remarcar Aragonès.
La recepta, en aquest sentit “àmplia” d’Aragonès, no era pas gratuïta. Ara sabem que es tenia present i es cuinava a foc lent , malgrat que no va ser inclosa en el programa electoral del 2021. Junts ahir no va entrar ni a discutir-la.
Mentre Aragonès apel·lava al “73,7% dels votants del PSC” que vol resoldre el conflicte a les urnes, el líder del PSC, Salvador Illa, amb certa indiferència intentava bandejar la proposta perquè el PSC és favorable a votar “acords” però no “ruptures” . La negativa del PSC es va reforçar minuts després pel govern espanyol que aposta per resoldre el conflicte des de la taula de diàleg, lluny de “pretensions de màxims, que no són en absolut compartides pel govern”, afirmava la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez.