Joan Ridao: "Si guanyo faré política, per tant, manaré i decidiré"

A la recta final de la campanya interna d'ERC, l'aspirant a ocupar la secretaria general del partit que ha presentat més avals de la militància es defensa dels qui qüestionen la seva candidatura.

Dissabte els militants decidiran qui ha de ser el secretari general d'ERC. Què li diu el nas?
Que cal ser molt humils. Ens hem caracteritzat per explicar les nostres propostes i sobretot per pensar en l'endemà del congrés, quan comença un cicle històric nou. De cara a mantenir la unitat i la cohesió no hem volgut trencar ponts.

¿Mantenen aquests ponts amb totes les candidatures?
Ho intentem. Totes han d'estar representades a la direcció, però els guanyadors han de tenir marge de maniobra per governar. Nosaltres ens dissoldrem com a candidatura, tancarem la web i ens posarem al servei de qui guanyi. I no només això: posem a disposició totes les nostres responsabilitats orgàniques i institucionals.

"Un resultat ajustat no ens legitima". La frase és seva. ¿No és una sentència perillosa?
Per tirar endavant aquest partit cal que la majoria rebi un suport ampli. Potser en comptes d'adoptar els acords per assentiment haurem de votar. El que demano és una direcció en què hi hagi ordre. La credibilitat del partit és directament proporcional a la imatge que doni l'organització. Estaria bé que les altres candidatures anunciessin les seves condicions per formar-ne part.

Quin és el llindar per sota del qual el resultat és ajustat?
No ho sé. També dependrà del que facin els altres. Volem ser molt humils, però aspirem a guanyar bé.

Hi ha alguna candidatura que els acusa "d'anar de sobrats"...
Ningú ens haurà sentit dir ni a Puigcercós ni a mi que tenim assegurada la victòria.

Vostè representa per al president del seu partit l'ERC perdedora dels 3 diputats a Madrid.
Només tinc paraules d'admiració i de gratitud per tota la feina feta per Carod al llarg d'un cicle històric, que va començar el 96 i que ell ha liderat assumint les principals responsabilitats orgàniques i institucionals durant el període. De les decisions del partit en som coresponsables tots.

Si vostè és secretari general, ¿serà Xavier Vendrell qui manarà?
Farem una direcció amb renovació de cares, però també de continuïtat en la mesura que algunes persones que atresoren experiència hi han de continuar sent. És una persona que pot continuar tenint el seu paper.

Però continuarà sent qui manarà?
El secretari general ha de fer política, no és un secretari d'organització més qualificat. Jo em dedicaré a fer política, per tant, manaré i decidiré. I vull tenir molta proximitat amb el territori. La meva dedicació com a portaveu d'ERC al Congrés no és incompatible amb el càrrec, entre altres coses perquè només passo dos dies a Madrid.

¿A hores d'ara estaria disposat a retirar-se en favor d'una entesa amb alguna altra candidatura?
No. Ens presentem amb una candidatura homogènia, encara que els tiquets puguin ser oberts. Serà complicat que això es pugui trencar.

Els militants voten president i secretari general en urnes separades...
Sí, però nosaltres defensem l'homogeneïtat del tiquet. Puigcercós i jo demanem que ens facin confiança a tots dos. És més natural això que pensar en una cohabitació entre dues candidatures. No seria dramàtic, però no és el natural.

Si el tàndem Benach-Niubò no fa un bon resultat, Carod pot continuar sent el màxim responsable d'ERC al govern?
Sí, entre altres coses perquè ara debatem qui ha de ser el president i el secretari general. I el candidat del 2010 o el representant a les institucions ara no està en joc. El que no ens podem permetre és fer els canvis de rumb de manera brusca. Si hi ha d'haver un cop de timó ha de ser suau. Hem d'operar canvis a poc a poc.

Però va ser Puigcercós qui va obrir fa uns mesos la batalla del candidat.
Diu que està disposat a ser candidat, com Carod. Ara no està a debat.

¿Els militants d'ERC han de tenir l'última paraula en temes claus com els pactes de govern?
Els congressos serveixen per decidir l'estratègia. Sovint la cúpula ha alterat decisions estratègiques quan només pot fer ajustos tàctics. Quan s'hagi de modificar l'estratègia en profunditat s'haurà de convocar la militància a referèndum. La primera consulta que faríem seria sobre els estatuts del partit.

¿Va ser un error no sotmetre a votació la reedició del tripartit?
Aleshores no existia -i ara tampoc- cap mecanisme de consulta vinculant. Es va fer servir amb l'Estatut i el pacte del 2003, però no és una fórmula prevista. Amb la nostra proposta serà possible consultar decisions com la política d'aliances.

Per tant, no és partidari que els militants es pronunciïn ara sobre el pacte de govern.
Els exàmens, a final de curs. Abans de les eleccions del 2010 avaluarem l'efectivitat del pacte.

Diuen que posaran com a condició per pactar el 2010 el concert econòmic. ¿És creïble?
Nosaltres no venem fum ni posem damunt la taula fulls de ruta que ningú no sap com es poden complir.