Política
Els serbis voten per elegir president amb la integració a Europa com a teló de fons
Els serbis voten aquest diumenge en unes eleccions que enfronten el candidat prooccidental, l'actual president Boris Tadic, amb el nacionalista Tomislav Nikolic, en uns comicis que es veuen com un plebiscit sobre el lloc que Belgrad ocuparà dins del panorama internacional, en un moment en el que es prepara per assumir la possible pèrdua de Kosovo.
De moment, les enquestes reflecteixen que cap dels dos candidats té la majoria necessària per aconseguir la victòria a la primera volta, pel que sembla que caldrà una segona ronda que se celebrarà el pròxim 3 de febrer i en què els votants indecisos tindran l'última paraula.
La presidència és un càrrec amb escàs poder real, però el vot servirà com expressió de l'estat d'ànim serbi mentre la majoria albanesa de Kosovo sembla disposada a declarar la independència amb el suport de les potències occidentals. A més, l'elecció podria ser considerada com un referèndum sobre la futura relació de la regió balcànica amb la Unió Europea.
"Sèrbia es troba un altre cop davant d'un dilema històric", assenyalava l'editorial del diari Danas. "Aquest diumenge escollim entre dos camins que no tenen res en comú", ha afegit.
D'acord amb els sondejos més recents, Nikolic obtindria el 33% dels vots a la primera ronda, tres punts més que Tadic. Els altres tres candidats obtindrien entorn d'un 6% cadascun.
El principal problema d'aquest comicis és que s'espera una abstenció de gairebé el 50%. Més de tres milions de persones no acudiran a les urnes, mostrant així la seva decepció amb els polítics serbis, set anys després de la caiguda de Milosevic, que va marcar el començament d'una transició post-socialista que va treure a Sèrbia de l'aïllament internacional.
Així, els analistes es reserven les seves opinions sobre els resultats. "No em jugaria els diners per ningú, ara mateix", ha afirmat l'enquestador Marko Blagojevic, membre del grup d'estudis serbi CESID, que ha considerat que "el vot decisiu tindrà lloc a segona ronda, el pròxim 3 de febrer".
Segons Blagojevic, tant Nikolic com Tadic han promès resoldre les principals preocupacions dels serbis: el seu benestar econòmic, els impostos i l'atur. "No són tan diferents, tots dos prometen una vida millor", ha explicat l'analista. "Tot i així, la forma en la qual pretenen aconseguir aquests objectius és molt diferent", ha explicat.
Nikolic ha rebaixat la seva retòrica nacionalista per atreure els moderats, i confia en els "perdedors de la Transició" que enyoren la seguretat socialista dels temps de l'antiga Iugoslàvia. Nikolic ha emplaçat a més els serbis a trobar un equilibri entre Orient i Occident, actuant com a socis tant de la UE com de Rússia, i extraient els màxims beneficis de tots dos.
Per la seva banda, Tadic desitja millorar les seves relacions amb Occident, garantint la incorporació de Sèrbia a la Unió Europea. "Acostar-se a la UE enforteix Sèrbia, i només una Sèrbia forta és capaç de protegir els seus interessos a Kosovo", va afirmar Tadic el mes passat. "Abandonar el camí a l'europeïtzació suposa una rendició en la qüestió de Kosovo", ha afegit.
La qüestió de Kosovo
Kosovo, que és considerada pels serbis com la seva "mare pàtria", ostenta la categoria de protectorat de les Nacions Unides des de 1999, quan l'OTAN va expulsar les tropes sèrbies, acusades de perpetrar atrocitats durant el conflicte als Balcans.
Cap força política sèrbia està a favor de la independència de Kosovo. Però segons un "pla secret" coordinat pels Estats Units, la UE i l'ONU, divulgat el desembre passat pel diari Le monde, després de les eleccions presidencials es posaria en marxa la següent etapa del procés de separació de Kosovo, que consistiria en la declaració unilateral d'independència per a la província, degudament coordinada, reafirmada per la presència d'una força internacional sota mandat de les Nacions Unides.
Per la seva banda, el govern de Sèrbia ha previst la possibilitat d'emprendre un pla d'acció que inclouria l'adopció de "set nivells de resposta diplomàtica", inclosa la ruptura de relacions, contra els països que recolzin el govern de Kosovo en el cas que declari unilateralment la independència de la província.
El ministre d'Afers Estrangers, Vuk Jeremic, ha anunciat aquest dissabte davant del Parlament que el govern està considerant el Pla, que li ha sigut proposat personalment pel cap del grup parlamentari del Partit Radical Serbi (SRS), Tomislav Nikolic.
De moment, les enquestes reflecteixen que cap dels dos candidats té la majoria necessària per aconseguir la victòria a la primera volta, pel que sembla que caldrà una segona ronda que se celebrarà el pròxim 3 de febrer i en què els votants indecisos tindran l'última paraula.
La presidència és un càrrec amb escàs poder real, però el vot servirà com expressió de l'estat d'ànim serbi mentre la majoria albanesa de Kosovo sembla disposada a declarar la independència amb el suport de les potències occidentals. A més, l'elecció podria ser considerada com un referèndum sobre la futura relació de la regió balcànica amb la Unió Europea.
"Sèrbia es troba un altre cop davant d'un dilema històric", assenyalava l'editorial del diari Danas. "Aquest diumenge escollim entre dos camins que no tenen res en comú", ha afegit.
D'acord amb els sondejos més recents, Nikolic obtindria el 33% dels vots a la primera ronda, tres punts més que Tadic. Els altres tres candidats obtindrien entorn d'un 6% cadascun.
El principal problema d'aquest comicis és que s'espera una abstenció de gairebé el 50%. Més de tres milions de persones no acudiran a les urnes, mostrant així la seva decepció amb els polítics serbis, set anys després de la caiguda de Milosevic, que va marcar el començament d'una transició post-socialista que va treure a Sèrbia de l'aïllament internacional.
Així, els analistes es reserven les seves opinions sobre els resultats. "No em jugaria els diners per ningú, ara mateix", ha afirmat l'enquestador Marko Blagojevic, membre del grup d'estudis serbi CESID, que ha considerat que "el vot decisiu tindrà lloc a segona ronda, el pròxim 3 de febrer".
Segons Blagojevic, tant Nikolic com Tadic han promès resoldre les principals preocupacions dels serbis: el seu benestar econòmic, els impostos i l'atur. "No són tan diferents, tots dos prometen una vida millor", ha explicat l'analista. "Tot i així, la forma en la qual pretenen aconseguir aquests objectius és molt diferent", ha explicat.
Nikolic ha rebaixat la seva retòrica nacionalista per atreure els moderats, i confia en els "perdedors de la Transició" que enyoren la seguretat socialista dels temps de l'antiga Iugoslàvia. Nikolic ha emplaçat a més els serbis a trobar un equilibri entre Orient i Occident, actuant com a socis tant de la UE com de Rússia, i extraient els màxims beneficis de tots dos.
Per la seva banda, Tadic desitja millorar les seves relacions amb Occident, garantint la incorporació de Sèrbia a la Unió Europea. "Acostar-se a la UE enforteix Sèrbia, i només una Sèrbia forta és capaç de protegir els seus interessos a Kosovo", va afirmar Tadic el mes passat. "Abandonar el camí a l'europeïtzació suposa una rendició en la qüestió de Kosovo", ha afegit.
La qüestió de Kosovo
Kosovo, que és considerada pels serbis com la seva "mare pàtria", ostenta la categoria de protectorat de les Nacions Unides des de 1999, quan l'OTAN va expulsar les tropes sèrbies, acusades de perpetrar atrocitats durant el conflicte als Balcans.
Cap força política sèrbia està a favor de la independència de Kosovo. Però segons un "pla secret" coordinat pels Estats Units, la UE i l'ONU, divulgat el desembre passat pel diari Le monde, després de les eleccions presidencials es posaria en marxa la següent etapa del procés de separació de Kosovo, que consistiria en la declaració unilateral d'independència per a la província, degudament coordinada, reafirmada per la presència d'una força internacional sota mandat de les Nacions Unides.
Per la seva banda, el govern de Sèrbia ha previst la possibilitat d'emprendre un pla d'acció que inclouria l'adopció de "set nivells de resposta diplomàtica", inclosa la ruptura de relacions, contra els països que recolzin el govern de Kosovo en el cas que declari unilateralment la independència de la província.
El ministre d'Afers Estrangers, Vuk Jeremic, ha anunciat aquest dissabte davant del Parlament que el govern està considerant el Pla, que li ha sigut proposat personalment pel cap del grup parlamentari del Partit Radical Serbi (SRS), Tomislav Nikolic.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.