Aragonès fa cessar Puigneró
El president fulmina el vicepresident al·legant pèrdua de confiança perquè no el va informar que Junts li reclamaria una qüestió de confiança
Manté la resta i confia tancar la crisi amb un nou nom, però per als socis és un error històric
El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va ser cessat ahir de manera fulminant pel president Pere Aragonès, que va al·legar una pèrdua de confiança en ell perquè, tot i tenir-ne coneixement, la vigília no el va informar que Junts li plantejaria durant el debat de política general que se sotmetés a una qüestió de confiança si no complia amb tot l’acord de govern. Puigneró ha estat el cap de turc, doncs, del que els republicans van considerar una deslleialtat intolerable dels socis, després d’un dia de fúria, ahir, de reunions internes al matí i un consell executiu extraordinari de dues hores a la tarda, que va acabar amb una trobada de gairebé tres hores entre el president i el secretari general de Junts, Jordi Turull, per comunicar-li la decisió.
Els càrrecs de Puigneró quedaran de moment vacants fins que Junts proposi un nou nom per ocupar-los, si bé Aragonès, que manté la confiança en la resta de consellers, deia en la seva compareixença passades les onze de la nit que espera que sigui “algun nom que ajudi a canviar la dinàmica i a refer les confiances que estan en qüestió”. Poc abans, els dirigents de Junts, inclòs la presidenta Laura Borràs i el líder parlamentari, Albert Batet, sortien de Palau amb cares llargues. En tot cas, ara la pilota és a la teulada de Junts, i caldrà veure si la destitució de Puigneró tanca la crisi de govern o, ben al contrari, encara l’agreuja més. En un comunicat passada la mitjanit, Junts donava el seu suport a Puigneró i titllava la destitució d’"error històric”que vulnera l’acord de govern i “posa en perill la continuïtat del projecte independentista”. Junts reunirà aquest matí l’executiva per abordar l’escenari plantejat i “prendre les decisions que pertoquen”.
En el consell executiu de la tarda, Aragonès va preguntar un per un a tots els consellers de Junts si coneixien el desafiament que plantejaria Batet en el ple, i si hi donaven suport. Segons un comunicat emès després per Junts, els consellers van respondre “de manera unànime” apostant per garantir l’estabilitat i la lleialtat de l’executiu, “tant pel que fa a l’acord de govern com a la qüestió de confiança”. En canvi, segons fonts properes a Aragonès, les posicions no van ser unitàries davant les preguntes, i cadascú va fer èmfasi en aspectes diferents, amb “matisos irregulars” que no van permetre treure conclusions generals, més enllà que Puigneró sí que n’estava al corrent i hi donava ple suport. “Em dol però la destitució és absolutament necessària perquè les institucions no poden estar en qüestió”, apuntava a la nit Aragonès, que reiterava que no pensava sotmetre's a una qüestió de confiança per no abocar el país a la incertesa i la interinitat. De fet, el primer que feia en comparèixer era demanar disculpes a la ciutadania per la situació creada en plena crisi de la inflació. “Desitjo que Junts continuï formant part del govern, han fet bona feina en l’últim any i conjuntament avancem més”, aclaria tot seguit, tot i que justificava la gravetat del cas perquè no és menor reclamar una qüestió de confiança tenint en compte que si no se supera implica el cessament immediat del president. Al cap de l’executiu també li dol que el desafiament de Junts arribés just després que hagués contestat precisament un per un els tres punts que li reclamen que es compleixin, tot estenent-los la mà per parlar-ne i arribar a un acord en els tres casos: parlar d’amnistia i autodeterminació a la taula de diàleg, d’acció unitària al Congrés –però també al Parlament Europeu, va puntualitzar–i crear un espai estratègic on s’elaborin “propostes constructives”.
El fantasma d’una ruptura ahir mateix, amb la possibilitat fins i tot que Aragonès decidís expulsar Junts del govern, va sobrevolar durant tot el dia. L’”amenaça” de Batet, com la definien membres d’ERC, va caure totalment per sorpresa dimarts i va causar un enuig que el mateix president no va poder dissimular llavors, fins al punt que no va respondre d’immediat Batet, sinó que ho va fer en la rèplica posterior al portaveu del seu grup. Aragonès ja va deixar clar allí que no pensava convocar cap qüestió de confiança i va apressar Junts, sense citar-los, que prenguessin decisions, una postura en què es va refermar després de les diverses reunions internes amb els consellers i dirigents d’ERC que, tant dimarts mateix en acabar el ple com durant tota la matinal d’ahir, va anar mantenint. Assumida la seva postura, Aragonès va convocar una reunió extraordinària del govern a la tarda per demanar a Junts això: que definís “si és govern o és oposició”, segons apuntaven fonts properes. De fet, diverses fonts deien ahir que molts diputats de Junts, i la majoria dels consellers, no coneixien l’avís que llençaria Batet, tot i que al llarg de la jornada de dimarts ja s’havien mostrat distants amb les intervencions del president, que en general no van aplaudir. Fonts de Junts, en canvi, asseguraven que els consellers sí que n’estaven al cas, si bé des de pocs minuts abans.
Des d’ERC es considerava ahir la posició de Junts una “deslleialtat” més que travessa ja totes les línies vermelles, més encara quan el president s’havia mostrat conciliador en la seva resposta. Algunes fonts de Junts admetien al matí que la intervenció d’Aragonès havia mostrat bona disposició i disponibilitat, i matisaven que no donen cap termini ni ultimàtum a les seves peticions. En canvi, altres fonts veien “humiliant” que hagués bandejat les seves demandes en les últimes setmanes, i que a sobre presentés la proposta de l’acord de claredat sense un consens previ, per bé que n’havien parlat. Aragonès remarcava ahir al vespre que aquesta proposta resta intacta.
En tot cas, no va quedar clar si Junts manté la petició que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança. El PP ha presentat una proposta de resolució per demanar precisament això en el debat de política general, que demà s’haurà de votar, i la CUP també va presentar ja dimarts una moció per demanar el mateix, que es tractarà en el proper ple.