Política

LA CRÒNICA

Acte íntim al Verd

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, sortia del col·legi Verd quan encara no havia acabat la projecció del documental 21 fortaleses, amb referència als 21 col·legis electorals que hi havia desplegats pel referèndum de l’1-O a Girona. El so d’ambulàncies, bombers, mossos i policia local alertava de la gravetat que també s’havia intuït veient el semblant de Madrenas quan s’encaminava cap a la Casa de Cultura. Els organitzadors de l’acte de commemoració del cinquè aniversari del referèndum, la plataforma independentista unitària Girona Vota, seguint les recomanacions dels equips d’emergències, van decidir suspendre la marxa que havia de començar a les vuit del vespre i recórrer, a més del col·legi Verd, dues de les escoles protagonistes de l’1-O a la ciutat: Joan Bruguera i Eiximenis. També estava prevista una aturada a la Casa de Cultura, que l’octubre de fa cinc anys va ser col·legi electoral, però en vista dels fets es va decidir concloure l’acte de manera íntima al pati del Verd, escenari també de la brutalitat policial fa cinc anys.

Amb tot, el centenar de persones que s’havien aplegat al pati del Verd van poder escoltar Marta Escuder i Sandra Casado, que l’1-O del 2017 eren a l’interior de l’escola Joan Bruguera. Escuder i Casado tenien previst explicar la seva experiència durant la marxa davant del Bruguera, però l’explosió a la Casa de Cultura, quan encara no se sabia l’abast del succés, va alterar els plans.

El Joan Bruguera de Girona va ser una de les escoles on la repressió policial va ser més contundent. El juny de l’any passat, el jutjat va enviar a judici 27 agents de la Policía Nacional, cinc dels quals del col·legi Bruguera. Els advocats voluntaris de l’1-O critiquen, però, que el jutjat separi en set peces les actuacions de la Policía Nacional als col·legis gironins. Fa cinc anys, diverses furgonetes de la Policía Nacional hi van arribar abans que obrís el centre. Nombrosos veïns el van defensar amb les mans alçades, però els policies els van arrossegar amb empentes i de mala manera. Una de les imatges de la repressió d’aquell dia al Bruguera és la que va captar el fotoperiodista d’aquest diari Joan Sabater, en què es veuen cinc policies agafant un jove al Bruguera.

“Ara fa cinc anys, gràcies a la tossuderia i la persistència de la gent, vam ser protagonistes de l’acte de desobediència civil més important en els últims temps. Quan recordo aquest dia històric, sento ràbia i impotència, però sobretot dignitat i orgull.” Així ho va exposar Marta Escuder. “Si cal, ho tornarem a fer, i millor”, hi va afegir Casado, que va esmentar “l’error” d’haver-hi deixat entrar la policia per evitar la violència gratuïta que s’exercia fora del col·legi: “A dins van continuar amb aquella supèrbia i indiferència d’aquells que no tenen ànima ni creuen en la democràcia.” “La victòria d’aquell dia és indiscutible”, reivindicava Casado, fruit d’“una cadena de moltes persones que van confiar les unes en les altres”. “Malgrat la gent mediocre que va venir després, malgrat les baralles estèrils de parvulari, aquell va ser un acte brutal de força i unitat”, va concloure Escuder.

Fa cinc anys, les escoles van ser cabdals i així ho volia reivindicar la marxa suspesa. Però, sobretot, ho va ser la gent que les va defensar i per això és tan important el testimoni de la Marta i la Sandra. L’acte es va concloure amb el missatge del president de l’Assemblea a Girona, Pep Vila: “No s’acaba la feina, ens emportem l’esperit de l’1 d’octubre per projectar-lo en el futur.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.