“Montcada i Reixac no avança el que caldria; hi falta voluntat política”

Aquest mandat ha estat marcat per la covid-19 i hem fet una oposició responsable, coherent i útil, però des del Partit Socialista pensem que també ens hem quedat una mica endarrere. Els problemes reals dels ciutadans no s’estan atenent com caldria. Per exemple, el comerç. En quatre o cinc anys, de sis associacions de comerciants només n’ha quedat una. I la falta d’una massa associativa vol dir que el comerç no està funcionant; les persianes s’estan abaixant. I aquesta és una realitat que tenim a Montcada i que és molt preocupant. Montcada és complicada, perquè tenim moltes barriades i no hi ha un eix comercial ample, gran; no tenim mercat municipal i la gent es desplaça més. Veiem que hi ha municipis que han avançat més que nosaltres, si ens comparem amb Cerdanyola o la Llagosta. Montcada no avança el que caldria. Hi ha polígons que cal modernitzar. És cert que s’han fet coses i hem intentat fer coses des de la vessant social. Però és cert que ha estat un mandat molt complicat, tot i que hem intentat que ningú quedés enrere.

En ser un govern de coalició, entre els mateixos socis es trepitgen una mica i no deixen avançar. Sí que és veritat que estem en una època difícil, però només cal passejar pel poble i veure que són coses mínimes però que afecten el dia a dia de la gent, com són les papereres, els bancs, els parcs. Són coses senzilles i no és tant la quantitat de diners com la voluntat política. Només cal entrar a les xarxes socials i veure les fotografies, és horrorós. O temes com el clavegueram, que va patir les conseqüències del temporal Glòria el 2020.

Aquí ja entrem a l’oposició. Nosaltres som regidors i la gent entén que som 21 regidors, no saben si estem a l’oposició o si estem governant i és la gent la que ve i et diu: “Mira, em passa això, he fet una instància i no em contesten.” Coses simples. La gent ha perdut una mica la il·lusió.

Nosaltres no vivim de la política, tenim un sou per assistència a plens i per una reunió mensual, de manera que vivim de la nostra feina. Jo soc comerciant, autònom, i això m’ha servit també per estar amb la gent del barri i conèixer els seus problemes diaris. Jo sé el que costa aixecar la persiana cada dia i em poso a la pell dels comerciants de Montcada perquè sé el que costa. Des de l’oposició hem intentat sempre estar amb els problemes dels ciutadans. Som una oposició molt tranquil·la, útil i amable; no som gens primmirats.

Tenia clar que em volia presentar perquè la gent m’ho demana: m’ho han demanat el partit i la militància. Ara soc el primer secretari i estem a l’oposició des del 2015 i val a dir que l’oposició és molt dura. Però això m’ha servit per endurir-me una mica; jo no soc polític, soc comerciant, i l’oposició m’ha servit per formar-me, conèixer els problemes reals de la gent i saber com s’ha d’estar a l’administració pública, com s’ha d’estar en una agrupació com és la nostra. M’ha servit per aprendre i agafar forces per a quan puguem agafar l’alcaldia a l’abril.

És molt difícil assolir majories ara. En els darrers comicis vam passar de quatre a sis regidors i nosaltres creiem que tornarem a aconseguir dos regidors més; estem treballant en això. Estem treballant molt amb grups de treball de la societat civil, gent gran, gent jove, esports, indústria..., i això és molt important. Vam perdre múscul i l’estem recuperant. Volem una ciutat viva, unida, segura i amb futur.

I tant, això ens va perjudicar molt i jo encara no estava en política llavors. Jo he entrat en política en la part més difícil. En el cas de Montcada, la candidatura està formada per gent jove, s’ha renovat i crec que això ja no ens afectarà.

Jo crec que sí.

El projecte que estem creant és un projecte per a les persones i en què estigui reflectida tota la ciutadania de Montcada i per això hem creat els grups de treball oberts.

Jo hi confio, en el projecte, mal aniríem. A finals de setembre, a la Festa de la Rosa de Gavà, vaig poder parlar amb la ministra Raquel Sánchez i el cert és que m’ha donat molta tranquil·litat. Si bé és cert que el projecte s’endarrerirà ara uns sis o set mesos perquè cal fer una revisió de costos per la pujada del preu de l’acer i el ciment i això farà que s’endarrereixi una mica, però confio que es farà. El Partit Socialista sempre ha donat suport al fet de fer subterrànies les vies però darrere hi ha hagut una implicació social del municipi, hi ha una taula en què intervenen tots els partits polítics i sobretot l’Ajuntament i per això s’assolirà el que s’assolirà.

Tant de bo tinguéssim aquesta unitat per exemple en la taula de la salut, pel que fa a les urgències a Montcada.

El PSC sempre ha estat amb Nissan des del primer dia i la informació que tinc és que Montcada continuarà fent estampacions; s’hi està treballant molt des de la taula de reindustrialització. A Montcada tenim molta feina a fer; tenim molts polígons i hem de fer molta feina per intentar modernitzar les entrades i sortides del municipi; que Montcada sigui més atractiu per a noves empreses i que rebi més indústria sostenible, que cuidi el medi ambient. Des del PSC apostem per la formació de la gent jove, generar ocupació des de la taula de reindustrialització i apostar pel turisme cultural i el comerç de proximitat.

Estem tan ben comunicats que fem l’efecte rebot i en comptes de fer venir la gent a Montcada, el que passa és que surt fora a comprar. Cal ampliar l’oferta i motivar els comerciants, per això són tan importants les associacions de comerciants.

A la Festa de la Rosa m’ho deien: “Per què vols ser alcalde de Montcada, tan lletja que és?” Doncs per a mi té el seu encant. Montcada és molt tranquil·la, visc al barri de la Font Pudenta i quan surto a passejar, en cinc minuts em planto o a la serralada de Marina, a Collserola o al pla de Reixac. Montcada és molt maca i tots els municipis de l’àrea metropolitana tenim la percepció de ser el pati de darrere de Barcelona. Li passa a Ripollet, Sant Cugat...

Crec que ens hem d’asseure totes les associacions ecològiques i mediambientals i fer un pla amb cara i ulls. No podem tenir les lleres dels rius com estan. Pensa que al municipi tenim la riera de Sant Cugat i els rius Ripoll i Besòs. Podríem fer un parc fluvial molt interessant. Pel que fa al barraquisme, és un dels principals problemes que tenim a Montcada perquè no només el trobem a la llera del Besòs, també al pla de Reixac, al turó de Montcada i al peu de la Vallensana. No es pot mirar cap a una altra banda, tenim un problema i és greu i el problema és per a les persones que viuen allà; la majoria ni tan sols estan censades a Montcada, però cal ajudar-les. I aquest és un problema que l’Ajuntament sol no pot assumir, s’hi han d’implicar la Generalitat, l’Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona..., s’ha de solucionar entre tots.

Sincerament, a Montcada no em preocupa. Som 21 regidors i pràcticament el 80% som d’esquerres, la resta no ha obtingut representació. Montcada és d’esquerres i als socialistes ens preocupen altres coses –les persones, la massa comercial, les entitats–, i la nostra preocupació és que Montcada avanci.

No, però sincerament, no crec que s’inverteixi a tots els barris igual. Hi ha barris on no s’inverteix tant com caldria i no es dona el mateix tracte a un ciutadà que a un altre. Cal recosir barriades, fent coses conjuntes amb les associacions de veïns.