L’exsecretari general del Parlament creu que les resolucions no desobeïen el TC
Afirma que el Constitucional va canviar la jurisprudència per vetar les iniciatives de les cambres legislatives
La Mesa es va pronunciar contra la monarquia i a favor de l’autodeterminació
L’exsecretari general del Parlament Xavier Muro ha assegurat aquest dijous que les dues resolucions tramitades la tardor del 2019 contra la monarquia i a favor de l’autodeterminació no està clar que incomplissin les prohibicions del Tribunal Constitucional (TC). A més, la jurisprudència del propi TC havia canviat des del 2014 i això complicava la feina dels lletrats perquè els feia entrar en l’anàlisi del contingut de les resolucions. Segons ell, el TC havia anul·lat el 2015 que la Cambra catalana es declarés “subjecte sobirà” o que ignorés el dret, “no pot declarar la unilateralitat absoluta”.
En la segona sessió del judici per desobediència contra l’expresident de la cambra, Roger Torrent, i els altres membres independentistes, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, Muro ha explicat que ell va expressar oralment els seus dubtes a la Mesa fent un “anàlisi gramatical” dels advertiments del TC.
Fins el 2014, ha dit, la jurisprudència del TC complicava molt la possibilitat de vetar les iniciatives de les cambres legislatives. No obstant això, el procés sobiranista va fer canviar aquesta jurisprudència, cosa que va “complicar” la feina als juristes del Parlament. A més, ha recordat que el contingut d’una resolució parlamentària pot anar variant durant la seva tramitació a causa de diverses esmenes. “Ens obligava a analitzar la idea i contingut de cada text, no només a la forma, i hi havia textos molt clars i altres amb més grisos”, ha explicat, argument que també feien constar en les seves al·legacions quan hi havia algun recurs davant del TC. Però el tribunal no ha estat “receptiu” a aquests plantejaments.
De fet, ha explicat que la sentència del 2015 que va anul·lar l’inici del procés sobiranista prohibia exercir l’autodeterminació directament, i que la Cambra catalana es declarés subjecte sobirà tot ignorant el dret. El mateix TC, segons Muro, recordava que la Constitució espanyola “no és militant”, i per tant es pot promoure la seva modificació. Per això, considera que les dues resolucions de la tardor del 2019, anul·lades posteriorment pel mateix TC, no eren com les del 2015, sinó que només eren declaratives i no eren “cap acte de pretesa sobirania”. “Que no es fes esment a la reforma constitucional no vol dir que l’exclogués, perquè no hi havia una exclusió expressa d’aquesta reforma constitucional”, ha argumentat.
Per últim, ha explicat que durant 35 anys el Parlament no havia rebut escrits de l’Advocacia de l’Estat amb incidents d’execució de sentència abans d’aprovar-se els textos, cosa que sí va començar a passar a partir del 2017.
No es va publicar
Muro també ha assegurat que en cap moment va rebre cap indicació sobre el sentit del seu informe, cosa que hauria considerat “inoportú”. També ha dit que la Mesa podria haver ordenat la publicació de la resolució finalment votada i aprovada i no ho va fer perquè abans va arribar l’advertiment del TC instant a no fer-ho.
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs, i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu “deure” d’impedir la iniciativa. L’avís del TC va arribar un cop ja s’havia votat, però va servir perquè el text no s’acabés publicant oficialment.
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.
La fiscalia recordava que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del Parlament on ja es reprovava l’actuació del Rei en relació al procés. En una resolució posterior --25 de juliol del 2019-- es tornava a reiterar la reprovació del rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència --la segona que motivava la querella-- també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.
Unionistes crítics
En canvi, els diputats unionistes de la Mesa durant la presidència de Roger Torrent han assegurat aquest dijous que la tardor del 2019 no van dubtar gaire que dues resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació vulneraven les resolucions del Tribunal Constitucional (TC). Laura Vílchez (Cs), secretària tercera de la Mesa, Joan Garcia (Cs), vicepresident segon, i David Pérez (PSC), secretari segon, han testificat en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que quan es van presentar les resolucions els informes jurídics dels lletrats del Parlament plantejaven dubtes o fins i tot deien que seria “excessiu” vetar els debats. No obstant, ells, davant del dubte van optar per no arriscar-se a contradir el TC.
Tots tres diputats han explicat que des del 2015 s’havien rebut moltes notificacions del TC advertint que algunes mocions podien incomplir una sentència que declarava inconstitucional l’autodeterminació. Ells votaven en contra i demanaven als membres independentistes de la Mesa que reconsideressin la seva decisió de tramitar les propostes de resolució. Aquests, sobretot Josep Costa, replicaven amb arguments jurídics i alguns cops demanaven informes als lletrats, fossin orals o escrits.
Segons les defenses, la sentència del TC del 2015 que anul·lava la resolució d’inici del procés sobiranista no deia que el Parlament no podia debatre sobre l’autodeterminació, sinó que no es podia dur a la pràctica l’autodeterminació si no es feia per la via de reforma de la Constitució. No obstant, aquest detall no el recordava cap dels tres exmembres de la Mesa.
Joan Garcia ha explicat que Costa considerava, davant dels dubtes dels lletrats, que el Parlament “estava per sobre del TC”. Per oposar-se a la tramitació, Garcia ha explicat que els diputats constitucionalistes comparaven els textos amb altres ja anul·lats pel mateix TC. “Nosaltres vam posar per davant la seguretat que no estàvem incomplint la resolució del TC”, ha remarcat.
Per la seva banda, David Pérez ha dit que no tenia cap dubte sobre el sentit de les providències del TC. Ha explicat que ell va demanar un informe escrit als serveis jurídics, però finalment es va fer oralment perquè la majoria independentista no li va donar suport. Amb l’informe jurídic, que també plantejava dubtes, Pérez ha dit: “Davant del dubte d’incomplir la llei, vaig votar en contra”.