escòcia
L’SNP obre el seu congrés amb la mirada posada en el segon referèndum
El número dos del partit escocès posa l’exemple del caos del govern de Truss per demanar la sobirania
Insta la formació a estar preparada per a la lluita que ve
“Estigueu preparats per a la lluita que ve”, va esperonar el vicepresident del Partit Nacional Escocès (SNP), Keith Brown, als militants de la formació. Era el discurs inaugural del congrés del partit, que va començar ahir a la ciutat escocesa d’Aberdeen i acabarà dilluns. Brown es referia a la lluita per celebrar un nou referèndum d’independència el 19 d’octubre del 2023 amb mandat electoral. També a la decisiva setmana vinent, quan, dimarts i dimecres, el Tribunal Suprem celebrarà la vista per determinar si Escòcia pot celebrar una consulta sense el consentiment de Londres.
Si el Suprem digués que no, com esperen la majoria d’experts al país, aleshores, convertirien en plebiscitàries les properes eleccions generals, de manera que si obtenen més del 50% dels vots entendran que la independència és la decisió de la gent. Les darreres generals, el 2019, van aconseguir el 45% dels vots.
El discurs Brown es va caracteritzar per criticar l’horrorós inici de la nova primera ministra britànica, Liz Truss. “No està preparada per al càrrec”, va dir Brown, en al·lusió a Truss. “Els únics que creien que ho estava són les persones del seu partit que la van votar”, va dir en relació al fet que Truss no va ser escollida en unes eleccions generals, sinó en el procés de primàries del Partit Conservador, en què va participar menys del 0,2% de la població del Regne Unit. “Podem convèncer els escocesos que una Escòcia independent és la millor decisió per complir amb les necessitats de tothom”, va dir Brown.
Aquest congrés es veu com una oportunitat per reimpulsar la causa independentista traient rèdit de la desastrosa gestió de Truss a Londres, com ja va passar amb Boris Johnson en el passat. La seva arribada a Downing Street va estimular l’independentisme escocès.“Ja no estem a mercè de Westminster [el Parlament de Londres], que ha demostrat que lluita només per donar oportunitats i riquesa a uns quants”, va dir en relació amb la decisió de Truss de rebaixar els impostos dels rics. Una decisió de què es va desdir la setmana passada, per l’allau de crítiques que va generar.
En la sessió d’ahir del congrés, es va anunciar un podcast, que es presentarà els propers dies, per promoure la independència i que es difondrà per arribar al màxim nombre de població possible. Un sondeig de YouGov va trobar que el suport a la independència havia crescut cinc punts, fins al 43%, ique el no es mantenia en un 45%, amb un 12% d’indecisos.
Demanen l’abolició del títol de príncep de Gal·les
El consell de Gwynedd, al nord de Gal·les, ha demanat oficialment l’abolició del títol de príncep de Gal·les i considera que no hi hauria d’haver investidura del príncep Guillem. La decisió de Carles III d’atorgar el títol al seu fill ha estat controvertida a Gal·les, perquè molta gent considera que és un símbol de l’opressió anglesa. El consell de Gwynedd va votar, aquesta setmana, per expressar l’oposició al títol i demanar una consulta sobre si hauria de ser abolit. Els membres del consell, que està controlat pel partit independentista gal·lès Plaid Cymru, també van considerar que, si Guillem s’investeix príncep de Gal·les, la cerimònia no s’hauria de fer a Gwynedd, ni en cap lloc del territori gal·lès. Carles va ser investit príncep de Gal·les, o sigui hereu a al corona, al castell de Caernarfon, a Gwynedd, el 1969. L’exlíder del Plaid Cymru Elis-Thomas ha dit que “és molt improbable” que se celebri la de Guillem.
