“La Guerra Civil és distant i llunyana”

No sabia res del tema i m’hi vaig submergir fent recerca en arxius, entrevistes, i vaig aconseguir entendre què era la recerca i la satisfacció que genera. És molt gratificant veure que has aportat el teu gra de sorra. A vegades no som conscients de les capacitats, a batxillerat, però amb suport i amb una bona guia es poden fer treballs que tenen un valor afegit i no quedar-se només en un treball acadèmic.

El meu tutor, en Pau Martín, em va ajudar moltíssim. Però depèn molt del centre on estudies. N’hi ha que donen molta importància al treball de recerca i d’altres en què el treball està predeterminat seguint una llista de temes. Depèn també de la relació amb el tutor. En el meu cas es va implicar cent per cent. Tenir el suport de família i de professors, un bon cercle, un bon tema i un bon tutor és clau perquè el treball tingui una altra dimensió. Pot ser una bona experiència o desesperant. Penso que des dels instituts s’ha de repensar com es planteja i es fa el seguiment dels treballs de recerca.

A la carrera necessitava tocar altres àmbits però amb la història molt present. Encara que estigui a dret o ciències polítiques sempre acabo tirant cap a aquesta vessant de la recerca històrica en els treballs que he de fer. És el que m’agrada.

Amb la meva família vam anar al parc dels búnquers de Martinet i Montellà de Cerdanya. La meva idea inicial era estudiar el pressupost destinat, l’impacte econòmic que havien suposat. Va arribar un punt d’inflexió: jo volia anar per un camí i se me’n van obrir de nous, que és el que té la recerca. Vaig trobar informació sobre la construcció de búnquers dels alemanys i ho vaig enfocar així. En un context d’escalada de tensió es va fortificar a banda i banda de la frontera i són construccions que no es van fer servir mai i que no es coneixen.

Penso que és una relació distant i llunyana. La majoria són conscients que hi va haver una guerra però no de la relació que pot haver tingut en la família, o un impacte personal en la vida dels seus familiars. A la majoria de les cases, si no surt dels joves preguntar, no surt dels més grans perquè és un fet molt traumàtic. I penso que és un deure de tothom com a societat interessar-se pel passat, perquè ha modelat el present, i alhora un deure de les generacions passades transmetre aquesta experiència de manera oral. Al final ajudarà. És una doble responsabilitat de tots.