Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
Almenys un mort en un nou atac rus contra Zaporíjia
L’onada de bombardejos de dilluns deixa almenys 19 morts i 105 ferits, segons l’últim balanç oficial
Les autoritats ucraïneses mantenen l’alerta a tot el país
Almenys una persona ha mort aquest dimarts en un nou atac rus amb míssils contra la ciutat de Zaporíjia, al sud d’Ucraïna, segons l’agència ucraïnesa Ukrinform.
“L’enemic continua terroritzant els civils de Zaporíjia. Un atac amb 12 míssils S-300 ha colpit instal·lacions públiques”, ha informat l’Administració Militar Regional a la xarxa Telegram.
Dos dels coets han encertat un concessionari d’automòbils, on ha mort una persona. Altres projectils han colpit una escola i un dispensari.
Zaporíjia ha estat el principal objectiu dels bombardejos russos en els últims dies. Els atacs aeris contra la ciutat des del passat 2 d’octubre han deixat almenys 43 morts i 70 persones ferides.
La província homònima és una de les regions ucraïneses parcialment ocupades i annexionades il·legalment per Rússia, juntament amb Kherson (també al sud), Lugansk i Donestk. A la part sota control rus se situa la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa.
L’últim balanç dels bombardejos russos que van impactar dilluns contra diverses ciutats ucraïneses és de 19 víctimes mortals i 105 ferits, segons les dades del Servei Estatal per a Situacions d’Emergència, citades per l’agència de notícies Ukrinform. En represàlia per l’explosió al pont de Kertx, que uneix Rússia amb Crimea, Rússia va llançar un total de 84 míssils de creuer i 24 drons sobre Ucraïna. Les defenses aèries van enderrocar 43 míssils de creuer i 13 drons.
Com a resultat dels bombardejos, “van resultar colpejades infraestructures crítiques i civils a dotze regions i a Kíiv, on es van registrar més de 30 incendis que van ser extingits pel Servei d’Emergències de l’Estat”, detalla l’informe. Més de mil persones i unes 120 unitats d’equips d’emergències van participar en les operacions d’extinció d’incendis i rescat d’emergència.
Un total de 301 poblacions de les regions de Kíiv, Lviv, Sumi, Ternòpil i Khmelnitski continuen sense electricitat. El Servei d’Emergències ha posat en marxa 22 centrals elèctriques per garantir el subministrament d’electricitat, incloses 15 per a centres de salut a les regions de Dnipropetrovsk, Zaporíjia, Khàrkiv i Txernihiv.
Nou atac a Lviv
Les autoritats de Lviv han informat avui de noves explosions sobre aquesta ciutat de l’oest d’Ucraïna, així com d’un atac amb míssil contra “infraestructures crítiques”.
L’atac sobre dues instal·lacions energètiques ha provocat nous problemes en el subministrament elèctric, segons el portal de notícies Ukrinfrom. Lviv va ser una de les zones que van patir aquest dilluns els atacs massius llançats per les tropes russes en diferents punts del país, inclosa la capital, Kíiv.
Aquest dimarts s’havia aconseguit restablir el subministrament tant a la capital provincial com al conjunt de la regió, després que dilluns quedés totalment interromput arran dels atacs.
Es manté l’alerta per atacs aeris
Les autoritats ucraïneses han activat l’alerta per possibles atacs aeris a tot el país aquest dimarts.
“Atenció, durant tot el dia hi ha una alta probabilitat d’atacs amb míssils a tot el territori ucraïnès”, ha advertit el Servei d’Emergències de l’Estat a Telegram.
Segons l’últim informe de l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), els atacs russos del 10 d’octubre van malbaratar algunes de les armes de precisió “cada vegada més escasses”. “L’ús de Rússia del seu subministrament limitat d’armes de precisió en aquest paper pot privar” el president rus, Vladimir Putin, d’opcions per “interrompre les contraofensives ucraïneses en curs a Kherson i Lugansk”, apunta l’informe del think tank nord-americà.
Rússia es queda sense armament
EFERússia s’està quedant sense armament, aliats i tropes, i el règim del seu president, Vladímir Putin, està cada vegada està més “desesperat”. Així ho creu el responsable de l’agència de serveis d’intel·ligència, seguretat i ciberseguretat britànica (GCHQ), Jeremy Fleming.
“Crec que Rússia s’està quedant sense municions, està clarament quedant-se sense amics i hem vist, per la declaració de mobilització, que s’està quedant curta de tropes”, ha assenyalat Fleming aquest dimarts en declaracions a l’emissora Ràdio 4. Segons ell, a Moscou estan “preocupats per l’estat de la seva maquinària militar”.
Fleming ha matisat que Moscou continuaria tenint “una maquinària militar molt capaç” malgrat aquestes mancances, però pateix desgast pel continuat conflicte a Ucraïna.
“La paraula que he utilitzat és desesperats i podem veure desesperació a molts nivells dins de la societat russa i dins de la maquinària militar russa”, ha observat el cap d’intel·ligència. Malgrat els problemes als que fa front Moscou, Putin disposa de “profundes reserves” dins del seu exèrcit, a jutjar pels atacs coordinats contra ciutats ucraïneses perpetrats ahir.
Preguntat per la possibilitat que Putin arribi a plantejar-se l’ús d’armament nuclear, com alguna vegada ha insinuat, Fleming ha alertat que “qualsevol menció sobre armes nuclears és molt perillosa i cal tenir molta cura amb com es parla d’això”. El cap d’intel·ligència confia que el Regne Unit pugui veure “indicadors” per part de Rússia en cas que aquest país opti per recórrer a un desplegament d’armament nuclear, una cosa que seria una “catàstrofe”.
Xoigú inspecciona els reservistes mobilitzats
EFE
El ministre de Defensa de Rússia, Serguei Xoigú, ha realitzat aquest dimarts una inspecció als efectius mobilitzats adscrits a les unitats de la Circumscripció Militar Oest, que es preparen per participar en l’anomenada “operació militar especial” russa a Ucraïna.
“El cap de l’entitat militar russa ha dedicat especial atenció a la preparació pràctica dels ciutadans per al compliment de missions com a part de les unitats que mantindran els territoris alliberats a les regions de rereguarda de l’operació militar especial”, ha assenyalat el departament de Defensa en un comunicat.
Xoigú ha supervisat exercicis de preparació tàctica i de combat dels reservistes que s’integraran a les unitats de combat de l’Exèrcit rus.
Durant la seva visita, el ministre “ha escoltat l’informe del viceministre de Defensa, el coronel general Iunusbek Ievkúrov, sobre el contingut i les particularitats dels programes de preparació militar dels mobilitzats en funció de les especialitats militars i en base a les experiències de l’operació militar especial”.
Posteriorment, el titular de Defensa rus ha animat a concentrar l’atenció en la qualitat de la preparació dels mobilitzats i a fer-ho sota la direcció d’oficials amb experiència de combat en la campanya ucraïnesa.
“A més, el ministre de Defensa rus ha ordenat intensificar els exercicis pràctics nocturns dels mobilitzats”, afegeix Defensa en el seu comunicat.
Al setembre passat el president de Rússia, Vladímir Putin, va anunciar una mobilització parcial per treure la campanya militar russa a Ucraïna de l’actual entrebanc, en què les forces russes s’han vist obligades a retrocedir i han perdut amplis territoris a l’est i el sud del país veí.
Segons el Ministeri de Defensa, seran cridats a fila al voltant de 300.000 reservistes, poc més de l’1 % del recurs total de mobilització a Rússia.
La crida a files, que ja ha afectat més de 200.000 persones, ha commocionat la població russa, ha generat protestes que han estat reprimides per la policia i un èxode massiu a països veïns com Armènia, Geòrgia, Kazakhstan i Mongòlia, entre d’altres.