L’exdirectiu d’Adif culpa el maquinista de l’accident de Santiago de Compostel·la

Andrés Cortabitarte, director de la seguretat en la circulació d’Adif del 2005 fins al 2 de juny de 2013, ha culpat aquest dijous de l’accident del tren Alvia a Santiago de Compostel·la a l’altre acusat, el maquinista Francisco José Garzón Amo,

L’exdirectiu del gestor d’infraestructures ferroviàries ha defensat en la seva declaració al judici del sinistre que la causa del descarrilament va ser un “incompliment” de la velocitat màxima per part del conductor.

Cortabitarte també ha posat l’èmfasi en la conversa de 100 segons del maquinista amb l’interventor de bord, i que segons ell no s’hauria d’haver produït. “Això no pot fer-ho”, “és il·legal fer-ho”, ha afirmat. L’acusat ha assenyalat que la trucada era per un assumpte que havia de passar “hora i mitja després”, ja que es tractava de facilitar el desembarcament d’una família amb necessitats especials que havia de baixar a Pontedeume (A Corunya).

Segons Cotabitarte, en parlar pel mòbil corporatiu Garzón perd “tota la situació del que té al davant”. “Si hagués frenat quatre segons abans, ara no seriem aquí. Som aquí per quatre segons”, ha afirmat.

El 24 de juliol de 2013 el tren d’alta velocitat va descarrilar i va xocar contra un mur de formigó a la corba d’A Grandeira, a l’entrada de Santiago, on la velocitat està limitada a 80 quilòmetres per hora. El desastre va deixar 80 morts i 145 ferits.

En aquell moment, a diferència de l’actualitat, no hi havia balises ni avisos previs de la limitació de velocitat al tram de l’accident, motiu pel qual el maquinista –que va admetre haver perdut la “consciència situacional”– es va trobar de cop amb el senyal de limitació de velocitat.

L’exdirector de seguretat en la circulació d’Adif ha incidit que hi ha “1.800 corbes” amb les mateixes “característiques” que la d’A Grandeira, “o fins i tot pitjors”. Segons ha explicat, el disseny del revolt on es va produir el “fatal” descarrilament estava pensat per poder anar-hi fins a 160 quilòmetres per hora, el doble de la velocitat de confort, que era de 80, però el tren sinistrat anava a més del doble de la màxima permesa. “El que ningú pot preveure és que un tren pugui passar a més de 160 quilòmetres per hora”, ha assenyalat.

El maquinista, que no ha estat present a la declaració de l’exdirectiu, va frenar fins als 179 quilòmetres per hora. Segons Cortabitarte, si hagués arribat a reduir a 160 no s’hauria produït el descarrilament.

“El que és impensable és que algú, al lloc més important d’una línia, li estigui dient al tren que està bé, enganyant el tren amb el sistema d’home mort, mentre parla per telèfon”, ha insistit. L’acusat ha posat l’exemple d’un conductor d’autobús que “baixi per Despeñaperros parlant per telèfon”.

Al·lega que l’avaluació de riscos de la línia no era responsabilitat seva
D’altra banda, ha defensat que entre les funcions que tenia aleshores no hi havia la d’avaluar els riscos de la línia 082, on es va produir l’accident.

Durant l’interrogatori de la fiscalia, l’acusat ha indicat que no tenia aquesta facultat i tampoc cap pes sobre la construcció. Quan el fiscal li ha indicat que durant la fase instructora va dir que ell era el màxim responsable de la seguretat i que a aquest efecte havia emès un certificat sobre aquesta línia, ha replicat que el seu era un més.

“És un més dels vuit certificats. És un més. Tots són necessaris”, ha expressat a la sala de vistes habilitada a la Ciutat de la Cultura de Santiago de Compostel·la per a la vista oral del judici.

“La direcció de Seguretat l’únic que fa en aquesta obra és [certificar] que en el control, comandament i senyalització s’ha complert la normativa Cenelec”, que té com a finalitat definir i establir la metodologia de com assolir els objectius d’un sistema ferroviari en termes de fiabilitat, disponibilitat i manteniment.

“No hi ha una persona que signi absolutament la certificació”, ha al·legat l’ex-alt càrrec de d’Adif.

Cortabitarte podria haver declarat la setmana passada, com estava previst, però va demanar un ajornament, que va ser admès, per recuperar-se del cop que li va clavar el pare d’una de les vuit desenes de víctimes mortals, una agressió  lleu per la qual aquest home es va disculpar.