“Figueres necessita trencar tòpics i prejudicis per ser la ciutat que tots volem”

Em presento per guanyar i per continuar aquest projecte, tot i que aquest no ha estat un mandat normal, per la covid, que durant dos anys ens ha minvat temps i recursos, que hem destinat a ajudar la gent en una situació difícil. Figueres necessitava sortir de la letargia dels últims quinze anys. No només cal posar ordre en el seu espai públic, sinó tenir clar quins són els objectius de la ciutat, que ha crescut i ha canviat molt. S’ha de convertir en una de les ciutats mitjanes del país referents per situació geogràfica, per la cultura que té, el turisme i l’impuls que estem donant en la formació professional i ocupacional. Amb el nou POUM esperem generar una ciutat que doni oportunitats a tothom. Això és el que hem fet durant aquest mandat, i això és el que ha de quedar ben consolidat en el proper. Cal abandonar les polítiques de confeti, de titular, que només pensaven en una part molt petita de la societat, i donar solucions a totes les persones. Figueres feia massa anys que no feia polítiques d’urbanisme, i hem de tenir clar que si volem una ciutat del segle XXI això és clau. Volem una ciutat pensada per a les persones. Volem generar il·lusió i abandonar els discursos destructius que l’únic que fan és minvar l’autoestima de la gent i fer que cada vegada siguem més petits, quan tenim tot el potencial per ser enormes.

Aquest serà el primer mandat que no es trencarà el govern. Arribarem fins al final perquè hem tingut clar que la prioritat era la ciutat. Això el que fa és donar aquesta confiança i aquesta credibilitat. Treballem sense cap ingerència i sense estridències, que és el que ens demanen els ciutadans. Es pot estar d’acord o no amb les polítiques que s’hagin fet, però el que segur que la gent valora, i així m’ho transmeten pel carrer, és que s’ha treballat, s’ha gestionat i s’ha fet teixint sinergies, confiances, i sense baralles.

Estem convençuts que el tindrem abans del maig del 2023. És imprescindible tenir-lo. L’últim era del 1983, d’una ciutat que ja no existeix, una ciutat que ha canviat no només en els àmbits social i econòmic, sinó també en les necessitats de la gent. Aquest nou pla aportarà les necessitats urbanístiques que necessitem, molts més espais lliures, una ciutat molt més inclusiva, una ciutat per poder-la gaudir més. I també una ciutat que tindrà sòl residencial unifamiliar, que és una de les ofertes que Figueres no té i que fa que la gent se’n vagi als pobles de la primera corona. També serà una ciutat amb més sòl industrial, bàsicament per generar més llocs de treball però també per generar espais molt més grans que per al comerç. És una demanda que tenim i l’hem de fer operativa. Volem una ciutat que recuperi la vitalitat que va tenir. Aquestes són les grans bases del POUM. La intenció de la ciutat no és créixer, créixer i créixer, que és el que establia el pla del 1983, sinó estabilitzar-nos, consolidar la ciutat des del punt de vista urbanístic i dotar-la d’aquells elements que són necessaris i que avui no tenim.

Hem d’evitar els debats que hem tingut en els últims vint anys. Si en una cosa està d’acord el govern, i podria dir que el cent per cent dels ciutadans, és en la supressió dels passos a nivell. És cert que hi ha un estudi informatiu de fa molts anys que diu que l’estació ha d’anar a la zona nord-est, on hi ha la de Figueres-Vilafant. Però ara el que hem de fer és lluitar perquè Foment elimini els passos de nivell, la gran cicatriu que tenim. No permeten que Figueres es relligui i es recusi, i ens acaba generant que pràcticament tinguem dues ciutats que socialment, econòmicament, comercialment siguin diferents a un costat de la via o a l’altre. Ara estem treballant en el calendari de supressió. Hi ha la partida en els pressupostos, i hi continuarà sent. També parlem amb Adif perquè mantingui la seguretat de les vies, que mantingui els solars nets, i que tinguem unes freqüències horàries que realment responguin a les necessitats de la gent i continuï treballant. Si tenim aquest acord de supressió dels passos a nivell, hem d’evitar la confrontació d’un lloc o altre, cosa que a la ciutat de Figueres li ha fet més mal que bé.

Les dues grans infraestructures que ens posen una barrera mental a tots els figuerencs són precisament el pas a nivell i l’avinguda Salvador Dalí, l’antiga N-II. Tenim un estudi en què es comptabilitzen en 8,2 milions les inversions que s’han de fer en aquesta via perquè l’Ajuntament la pugui assumir com a tal. L’objectiu és aquest, que l’Ajuntament la pugui assumir. La feina que s’està portant a terme amb carreteres de l’Estat va per molt bon camí en aquest sentit, i segurament ho veurem més aviat del que ens pensem.

A Figueres no hi passa res que no passi en altres llocs. El que s’està fent des de l’Ajuntament és allò que no s’havia fet en molts anys. Podem parlar de mà dura, de canvis legislatius, de moltes coses, i podem fer titulars que l’únic que fan és molt de mal a la ciutat, al comerç i al benestar de la pròpia gent, o podem actuar. Actuar vol dir incorporar nous agents a la Guàrdia Urbana, més d’un 20% d’augment en tres anys. Vol dir generar les complicitats necessàries amb els altres cossos de seguretat perquè cadascú faci la feina que li pertoqui. Això s’està fent. Hi ha hagut el compromís de més mossos a Figueres, cosa que feia molts anys que no passava. Més que paraules que moltes vegades acaben sent buides de contingut i un únic titular per mirar de guanyar eleccions, el que calen són fets. Aquells que han tingut l’obligació de governar i posar solucions sobre la taula i no han tingut la capacitat de fer-ho, avui, de lliçons, poquetes. Som una ciutat fronterera i propera a la costa de pràcticament 50.000 habitants. Tenim una dinamització comercial molt important, tan important que hi tenim una població vinculada de 380.000 persones. Per tant, on hi ha vida, on hi ha moviment, hi ha de tot.

S’estan fent uns esforços importantíssims pel que fa al pressupost, pel que fa al personal, per dotar la Guàrdia Urbana dels efectius necessaris per treballar conjuntament amb la Generalitat per resoldre problemes endèmics com és la zona nord-oest. S’ha arribat a un acord amb Endesa perquè puguem posar fi d’una vegada, després de més de deu anys, als talls de llum. També hi ha un compromís dels Mossos per continuar treballant en el control del cultiu de marihuana. Aquí i arreu del país. Només hem de seguir els mitjans per veure què passa en altres municipis. Figueres no té res que no hi hagi en altres llocs. Només una cosa diferent, que gent de Figueres, alguns amb uns interessos molt concrets, es dediquen a minvar l’autoestima de la pròpia ciutat i a desprestigiar-la contínuament.

Fa un any que la neteja viària ja la porta l’empresa pública Fisersa, amb una aposta molt clara per tenir una aposta molt clara del govern de tenir les eines perquè la ciutat sigui més neta. Això vol dir internalitzar el servei, posar-hi més treballadors, gestionar-la directament i posar més de 2 milions en maquinària nova al carrer, cosa que ja s’hauria d’haver fet molts anys enrere. Aviat sortirà la licitació de l’orgànica. Algú es pot creure que una ciutat de pràcticament 50.000 habitants, capital de comarca, no està fent recollida de matèria orgànica? Algú s’ho pot creure? Devem ser l’única capital de comarca que no està fent aquesta recollida. Per tant, el que hem de fer és posar ordre en els serveis públics. La gent necessita que els serveis públics siguin els adequats. Sortirà ara l’orgànica i, després d’una reunió amb tots els grups polítics, posarem a licitació el nou contracte de residus. Abans hem de dir, però, que aquest govern es va trobar, el 28 de novembre del 2019, una resolució del tribunal català de contractes que li deia que el contracte de residus del mes de maig del 2019 adjudicat per l’anterior govern quedava nul de ple dret. S’ha hagut de començar de zero, la criatura no plora des de fa tres anys sinó des de fa més temps. Necessitem que tots remem en la mateixa direcció. Com diu Sèneca, “si tu no tens clar cap on vas, no hi ha vents favorables que t’hi portin”. Nosaltres tenim molt clar quin és el vent que ens acompanya i tenim molt clar el camí que volem seguir.

Aquest és un tòpic que, tot i la pandèmia, l’hem trencat completament. Figueres necessitava una estratègia turística. No l’havia tingut mai, ni tampoc un pressupost de turisme. No havia basat mai una part de la seva estratègia de dinamització en el turisme, cosa que hem començat a fer en aquest govern. Què hem aconseguit? Doncs aquest 2022 una dinamització comercial impressionant, més visitants que mai, pràcticament rondant la plena ocupació d’apartaments turístics i hotels a la ciutat, desestacionalització del turisme i allargar la temporada d’estiu. Podem anar amb els comerciants i ells ho constaten. Ara tindrem la casa natal de Dalí, que és una eina més que tindrem per atraure visitants, però també per generar molta més autoestima en la gent. Al cap i a la fi, la casa serà aquell espai on podrem veure aquell Dalí més íntim, el Dalí més figuerenc, on podrem reviure aquesta figura que molts figuerencs van poder conèixer, van poder parlar-hi al carrer i van poder veure i gaudir, més de la persona que del personatge. La figura de Dalí és importantíssima, però tenim altres reclams culturals i turístics: el Museu de l’Empordà; el Museu del Joguet, un referent a Europa; el castell de Sant Ferran, la fortalesa més gran d’Europa. Tots els atractius turístics necessaris. A més, som un gran pol dinamitzador per a tota la comarca. Ho tenim tot per ser una de les peces turístiques importants del país; l’únic que havíem de fer era elaborar aquest pla estratègic. El tòpic està més que trencat. Figueres necessita trencar tòpics, oblidar-se dels prejudicis i mirar endavant; quan aconsegueixi això, serà la ciutat referent que tots volem.