Xi trenca motlles
En el nou conclave del PCX, que s’obre avui a Pequín, el president xinès consolidarà el paper de líder més poderós en dècades en accedir a un inèdit tercer mandat
La cita política marcarà el futur del país a mitjà termini
El president xinès, Xi Jinping, és a poques hores de refermar el rol com el líder més poderós del país des de Mao Zedong, en el XX Congrés del Partit Comunista de la Xina (PCX), que avui obre les portes.
Si aquests congressos, celebrats dos cops per dècada, solien ser una transferència de poder simplificada després que el principal líder del partit –un cop completats dos mandats de cinc anys– passés la batuta a un successor escrupolosament escollit per les elits del partit, enguany serà diferent.
Xi trencarà tots els precedents assumint un inèdit tercer mandat en un any ple de desafiaments per al gegant asiàtic, en què ha de fer front a les conseqüències de la seva política zero covid, en un escenari internacional advers a causa de la guerra a Ucraïna i amb les últimes tensions amb Taiwan, així com una situació econòmica delicada domèstica i internacional.
La reforma de la Constitució a càrrec del mateix Xi, trencant el consens vigent des de Deng Xiaoping de rellevar la cúpula cada deu anys per facilitar una direcció col·legiada i evitar el culte al líder, li permetrà optar a un tercer mandat fins al 2027 i, fins i tot, perpetuar-se en el poder.
Control absolut
Si totes les travesses es compleixen, l’actual líder xinès serà el president que més poder haurà acumulat des de Mao, controlant el govern i la poderosa comissió militar central.
Tot i aquestes perspectives, aquest congrés no serà un camí de roses per al gran líder: malgrat que les línies generals del programa polític i l’elecció dels càrrecs ja s’ha negociat i consensuat les darreres setmanes i mesos, hi ha diversos dossiers que no permetran a Xi tenir una trobada plàcida. Els nombrosos brots de la variant òmicron que s’estenen al llarg i ample del país han posat contra les cordes la política zero covid, ideada i imposada pel mateix líder xinès. La imposició, sovint violenta, de quarantenes i tancament de barris i ciutats provoca, cada vegada més, el descontentament de la població i un enorme perjudici a l’economia del país, que pot ser decisiu de cara al lideratge econòmic regional i mundial.
La crisi del mercat immobiliari i, de retruc, del mercat bancari i dels crèdits agreuja encara més una situació econòmica en què, sense els ajuts estatals, un terç dels principals promotors immobiliaris podrien entrar en suspensió de pagaments a finals d’any. A tot això cal afegir-hi una persistent sequera al centre del país que ha paralitzat la producció hidroelèctrica i ha deixat sense llum milions d’habitants i moltes empreses. I, en l’àmbit internacional, l’“aliança sense límits” amb Putin, anunciada al febrer, abans de la invasió russa d’Ucraïna, no ha enfortit la posició del gegant asiàtic.
La previsió oficial d’un creixement del PIB del 5,5% el 2022 no es complirà, segons totes les probabilitats, i alguns experts prediuen una caiguda fins al 3%. Mentre que, els últims 40 anys, el creixement anual mitjà rondava el 10%, el ritme ha caigut per sota del 5% el darrer trimestre del 2022. El creixement xinès era, el segon trimestre d’aquest any, del 0,4 % respecte al mateix període del 2021.
El desastre econòmic d’aquests darrers anys ha provocat la retirada de nombrosos inversors estrangers i molts d’altres s’estan plantejant anar-se del país. Un dels darrers exemples és el del gegant automobilístic francès Stellantis, que va aparèixer al setmanari Le Point. El seu president, Carlos Tavares, hi exposava les desil·lusions de l’empresa a la Xina i declarava la fi del somni xinès. “Des de fa quatre o cinc anys, s’ha polititzat cada cop més la manera de fer negoci a la Xina. He notat un canvi de comportament dels meus socis”, assegura Tavares.
Purga de càrrecs
Amb tots aquests problemes sobre la taula, Xi Jinping no tindrà totes les cartes marcades en la seva arribada al congrés i es veurà si aconsegueix imposar els seus candidats en el comitè central o estarà obligat a pactar amb altres faccions del partit, com ara la Lliga de les Joventuts Comunistes, a què pertany el primer ministre, Li Keqiang. De moment, Xi va mostrar el control del poder amb la detenció i condemna per corrupció de l’exviceministre de Seguretat Pública Sun Lijun, l’exministre de Justícia Fu Zhenghua i els excaps de policia de Xangai Chongqing i Xanxi, tots acusats de formar un complot i de ser deslleials a Xi. L’operació va ser una purga política a poques setmanes del congrés i va llançar el missatge que el líder no permetria la dissidència. En aquest sentit, el PCX va discutir i aprovar una “esmena” a la Constitució i va establir una “posició central” i un “rol guiador” per a Xi. La decisió es va prendre en la setena sessió plenària del comitè central del partit, que presentarà tres documents per deliberar en el proper congrés, incloent-hi esmenes constitucionals, va assenyalar un comunicat emès al final de la sessió. En la clausura del ple, que va durar quatre dies i a què van assistir 199 membres titulars i 159 suplents, Xi “va pronunciar un important discurs”, segons el diari oficialista xinès en anglès Global Times.
“Una nova era”
“El partit ha establert la posició central del camarada Xi Jinping en el comitè central del PCX i el partit en conjunt, i ha definit el paper guiador del pensament de Xi Jinping al socialisme amb característiques xineses per a una nova era”, va assenyalar la nota de premsa. “Això reflecteix la voluntat comuna del partit, les forces armades i el poble xinès de tots els grups ètnics, i té una importància decisiva per fer avançar la causa del partit i del país a la nova era i impulsar el procés històric de rejoveniment nacional ”, hi va afegir.
La societat civil, destruïda totalment en menys d’una dècada
Josep SolanoL’arribada de Xi al poder va suposar l’inici de la fi de la societat civil a la Xina: el president xinès ha superat una dècada en què els moviments de la societat civil, els mitjans de comunicació independents emergents i les llibertats acadèmiques han estat gairebé destruïdes.
El cas més visible d’aquesta croada es troba a Hong-Kong, l’antiga colònia britànica retornada a la sobirania de la Xina l’1 de juliol de l’any 1997. Des de llavors, Pequín ha anat desmantellant la societat civil de la ciutat per tal d’aixafar la base social de la resistència. Fa tres anys, la societat civil va assolir un alt grau d’organització i mobilització durant les protestes del 2019 contra el projecte de llei d’extradició que hauria permès a les autoritats traslladar acusats de crims a la Xina continental.
Com a resposta, el govern xinès –que canalitza les seves actuacions a través de les autoritats locals de l’illa– va executar accions i polítiques que van sufocar les organitzacions de la societat civil, abans autònomes i molt influents a la ciutat.
Entre les més de 10.000 persones detingudes per la policia al llarg d’aquests anys, hi ha líders de la societat civil, responsables d’organitzacions comunitàries i professionals.
L’instrument clau per dur a terme aquesta repressió va ser la llei de seguretat nacional, promulgada el 30 de juny del 2020, que permet a les autoritats acusar sota càrrecs de “terrorisme”, “subversió”, “secessió” i “connivència” amb forces estrangeres.
Les autoritats locals també van utilitzar les seves pròpies eines per completar el setge a la dissidència. En aquest sentit, van recórrer a una llei de sedició de l’època colonial per presentar càrrecs contra veus dissidents.
A més de tancar persones i tancar organitzacions, les autoritats han fet servir la cooptació i han intensificat la regulació de diversos sectors professionals autònoms.
