El Radar
Macron topa amb els límits del seu mandat
Mentre el Regne Unit intenta sobreviure al naufragi polític, a l’altre costat del canal de la Mànega Macron navega també per les tempestuoses aigües de la governança. Sis mesos després de la reelecció i quatre després de les eleccions legislatives, el president francès constata el hàndicap amb què ha arrencat –i que amenaça de bloquejar– el seu segon mandat: la falta d’una majoria absoluta al Parlament amb què tirar endavant la seva agenda política.
Aquesta setmana, la primera ministra, Elisabeth Borne, es va veure obligada a recórrer dos cops, en només 24 hores, al polèmic article 49.3 de la Constitució –que permet al govern aprovar lleis sense sotmetre-les a la votació de les cambres– per adoptar la primera part del projecte de pressupostos i el de finançament de la Seguretat Social. “L’oposició va decidir, fins i tot abans de tenir el text a les mans, que hi votaria en contra”, va retreure un diputat de Renaixença, el partit de Macron, per justificar l’activació del polèmic mecanisme constitucional per assegurar la llei dels comptes, mentre la Nupes –el grup parlamentari que aplega La França Insubmisa, els socialistes, els comunistes i els ecologistes– denunciava “un cop de força antidemocràtic” i anunciava una altra moció de censura –condemnada al fracàs, com la que també ha presentat el grup d’ultradreta de Marine Le Pen–. Tenint en compte el context de tensions al Parlament –i si Els Republicans (centredreta) no acaben auxiliant l’executiu–, el govern per decret que instaura l’article 49.3 sembla haver vingut per quedar-se i els analistes apunten que Macron hi podria recórrer ben bé una desena de vegades més en el marc del debat pressupostari i, fins i tot, per aprovar la polèmica reforma de les pensions, que l’executiu, pressionat per la patronal Medef, voldria tenir enllestida els pròxims mesos perquè pugui entrar en vigor l’any vinent.
L’entrada en escena del 49.3 sembra dubtes sobre la fortalesa d’un govern privat constantment de suports d’altres grups per impulsar els seus projectes, i exposa les dificultats que assetgen el president, també en hores baixes en el front exterior, concretament en la seva relació amb Alemanya, amb la qual França forma el motor que propulsa la Unió Europea. Les diferències s’inscriuen en el terreny de la defensa –París es descarta del projecte d’escut antimíssils europeu que promou el canceller Scholz– i de l’energia –Macron ha rebutjat el MidCat i Berlín, l’impuls de l’energia atòmica per posar fi a la dependència del gas rus–. La debilitat interna tampoc ajuda el president francès a fer prevaler les seves posicions a Europa.