“Som l’única alternativa per canviar el monocolor que existeix a Viladecans”

El nostre balanç és que continua la inèrcia, la poca imaginació i la gestió grisa d’aquesta manera de fer de l’Ajuntament, d’un ajuntament que viu amb la comoditat de gestionar de fa molts anys i, per tant, que segueix la dinàmica d’algunes coses que li funcionen, però mai va més enllà. Mai fa propostes imaginatives, que surtin del seu marc, té una manera de pensar la ciutat molt concreta i d’allà no surt.

Sí, fa molts anys que estan en el govern i qui està al capdavant és la mateixa persona, amb uns equips similars. També és perquè el PSC té aquesta manera d’entendre les ciutats. A la zona limítrofa que coneixem, on també fa molts anys que governen, veiem que ho fan de manera similar: continuen fent créixer la ciutat, un projecte d’anar construint en qualsevol racó que troben i, després, la gestió grisa del dia a dia.

Les dues coses. Quan vam començar aquest mandat, que es va caracteritzar perquè el canvi d’equilibri de forces va comportar que el PSC recuperés la majoria absoluta, els vam dir: “Que vostès tinguin la majoria absoluta no és un xec en blanc.” I els ho anem recordant, perquè tenir la majoria absoluta no vol dir tenir la veritat absoluta. Menystenen les propostes de l’oposició, com a mínim les menystenen en els plens; diuen que ja ho estan fent, i passen els anys i aquestes accions no s’han fet. Després, algunes que sí que els agraden se les fan seves i no reconeixen mai d’on venen. I això també ho fan amb entitats i ciutadania. Pel que fa a la falta d’empatia, també l’hem vist en el cas d’Avanza.

El traspàs comença malament, perquè en el moment en què l’anterior empresa, Mohn, sap que ha perdut el concurs, el servei comença a deteriorar-se i no es fa un seguiment de com es farà aquest traspàs, de la flota... Nosaltres en vam avisar en el ple i ens van contestar que era normal i que, quan entrés la nova empresa, es resoldria. Res més lluny de la realitat. No només no es va resoldre, sinó que es van treure línies, els autobusos que van portar cap aquí estan en molt mal estat..., i fa més d’un any que arrosseguem el mal servei. Els autobusos venen des de Madrid, són vehicles que havien sortit del mercat perquè allà no complien els estàndards de qualitat, per dir-ho d’alguna manera, i els tenim aquí... Tenen fins a quinze anys o més i estan circulant. Autobusos que passen per revisió i tornen a circular en el servei següent sense haver fet cap tipus d’arranjament, pneumàtics en estats lamentables, llums i alguns elements enganxats amb cinta adhesiva, plaques internes de l’autobús que cauen, quan plou hi ha goteres... Així no es pot prestar un servei. El que no podem fer és un discurs de molta purpurina, de molta transformació verda i, per l’altra banda, tenir un servei de transport públic altament contaminant i que està creant una falta de confiança a la ciutadania.

Tenim més la sensació que, fruit de la pressió de tots els actors, just després d’una mobilització que hi va haver, és quan ells es desperten. Això és el que diem que demostra una falta d’empatia i de lideratge: un alcalde no ha d’esperar que finalment la ciutadania, farta, es mobilitzi. Ja entenem que l’Ajuntament no té capacitat de gestió en aquest tema, però sí que té capacitat de lideratge per denunciar, pressionar i per mirar de resoldre les coses.

Estem en contra del plantejament que es fa, perquè no és només l’ampliació de la pista, sinó que, aquí, el projecte és fer una ciutat aeroportuària. La zona deltaica ha estat amenaçada des de fa dècades. Hem tingut projectes que ens han sobrevolat i, gràcies a la mobilització de la ciutadania, de la qual sempre hem format part, hem aconseguit aturar-los. Hi ha hagut l’amenaça d’un camp de golf; després, el Barça Parc, Eurovegas..., i, ara, la ciutat aeroportuària. Estem en contra del plantejament que es fa d’aquesta ampliació de l’aeroport perquè creiem que cal fer una valoració de conjunt i no continuar sempre pensant que el progrés és construcció; ben al contrari. Evidentment que volem que el Prat, sigui un hub, però es pot fer de moltes maneres. A més, el plantejament que hi ha d’anar volant a tot arreu està canviant pels criteris de sostenibilitat i, tècnicament, també s’està evolucionant perquè la solució no sigui aquesta que ens plantegen de construir.

Ara hi ha l’ampliació de les zones ZEPA, que és una obligatorietat per part de la Unió Europea. De fet, això es precipita perquè hi ha entitats mediambientalistes que reclamen a la Unió Europea. Des d’ERC, en aquesta legislatura ens toca assumir-ho i ens trobem que tot es precipita. Està sent un debat complex, però que s’està mirant d’entomar escoltant tants actors com podem perquè aquesta ampliació de la zona ZEPA comporti també una protecció de l’activitat agrícola. No serà fàcil, no és un debat senzill, perquè, a més, no s’ha pogut entomar amb el temps que hauria requerit prendre una decisió així.

Viladecans està considerada un baixador, tot i que té més població que la veïna Gavà, que, a més, té doble via. Aquí a Viladecans no en tenim i això comporta que encara es redueixi més la possibilitat d’incrementar freqüències. Nosaltres som 67.000 habitants i, en les hores punta, passen quatre trens cada hora, i a les que no són punta, dos. És el que dèiem: aquí a Viladecans, entre els autobusos i els trens, és impossible crear un hàbit d’utilització del servei de transport públic entre la ciutadania, perquè no és fiable. Estem creant un estrès a la ciutadania i també li estem robant les hores.

Correcte. Fa molts anys també que estem reclamant una remodelació de l’estació, perquè és en precari, es fan cues quan arriba tot el tren en hora punta, hi ha un coll d’ampolla per sortir d’aquesta estació. Això és necessari, però no és la solució. I ja s’hi hauria d’haver fet fa molt de temps un manteniment i una reformulació. Veurem quan passa, perquè aquí a Viladecans estem cansats que se’ns anunciïn coses que després no passen.

Aquí no només ho penso, sinó que ho constato, i explicaré una anècdota que la gent està cansada de sentir-me explicar: jo havia d’anar a la universitat amb aquest Metro del Delta. Estem parlant que fa més de 25 anys que s’està anunciant que hi haurà Metro del Delta... Fins que no ho vegi, no m’ho creuré.

Les nostres expectatives són créixer molt i retallar molt la distància respecte al PSC. Estem convençuts i convençudes que perdrà la majoria absoluta i que nosaltres creixerem moltíssim. Som l’única alternativa per canviar el monocolor que existeix aquí des de fa molts i molts anys. Creiem que és l’única oportunitat que tenim de canviar les coses a Viladecans, de fer una transformació i que deixem de funcionar per inèrcia.

A Viladecans tenim un problema: no parem de créixer i els serveis no estan en consonància amb aquest creixement de la ciutat. En qualsevol espai on poden, hi fiquen la banya. Ara, les màquines estan entrant al Pla de Llevant, que són 2.700 habitatges més; a la Roca, on hi ha la fàbrica, hi ha un projecte urbanístic més a mitjà termini, però també hi van uns quants centenars d’habitatges, i, després, un terreny 100% públic que hauries d’aprofitar per fer-hi instal·lacions esportives i culturals, el que fan és privatitzar-lo i construir-hi 239 habitatges. Què passa, amb això? Que a banda de continuar construint indefinidament, el que no tenim són els serveis que ens pertoquen. En són un exemple les biblioteques. Nosaltres, per ràtio d’habitatges, hauríem de tenir dues biblioteques de ciutat i una de barri. Només en tenim una, que actualment s’està remodelant, sencera, i fa més de mig any que està tancada. També tenim un problema amb les instal·lacions esportives: per ràtio d’habitatges, tampoc complim amb les que necessitem com a ciutat. No tenim els serveis que ens pertoquen com a ciutat, però continuem creixent i continuem amb l’obsessió de treure pulmons verds, que són imprescindibles. I, d’altra banda, continuem construint barris nous, però no cosim els barris que ja tenim, no els cosim ni des del manteniment més estrictament físic ni tampoc en l’esfera comunitària.