Desconcert entre els polítics catalans per la possibilitat que el Constitucional consideri simbòlica la definició de Catalunya com a nació

El desconcert ha envaït els polítics catalans arran de la filtració periodística –publicada als diaris La Vanguardia i El Mundo– segons la qual el Tribunal Constitucional (TC) acceptarà la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul del text perquè entén que és una declaració de principis simbòlica, sense efectes jurídics. Per això, el que rebutjaria el TC és la bilateralitat entre el govern català i l'espanyol. Sense tenir la sentència, que segons la filtració encara no està en fase d'esborrany, els portaveus dels partits han hagut d'enfrontar-se a la notícia com han pogut.

El president de CiU, Artur Mas, ha considerat que no tindria sentit que el Constitucional acceptés el preàmbul de l'Estatut però negués la bilateralitat de les relacions amb l'Estat espanyol. En declaracions als periodistes abans d'inaugurar el congrés de la Joventut Liberal Europea a Barcelona, Mas ha opinat que "si Catalunya és nació, com diu en bona part l'Estatut, i el TC ho reconegués, és evident que el fet de ser nació comporta aquesta possibilitat de relació bilateral".

Castells diu que l'Estatut està "en vigor"
El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, ha defensat que l'Estatut "està plenament en vigor'' i ha afirmat que no valorarà ''especulacions'' sobre les deliberacions del TC sobre el text català fins que no arribi la sentència definitiva.

Castells ha afegit que si el tribunal realitza una sentència que deixa un Estatut ''desnaturalitzat'' es crearà una ''situació complexa''. Paral·lelament, la diputada del PSC Lídia Santos, que va participar en la ponència redactora de la llei marc catalana, s'ha mostrat convençuda que en realitat el TC avalarà l'Estatut "en la seva totalitat".

Per la seva banda, la portaveu d'ICV i diputada al Parlament, Dolors Camats, ha recordat que, per als ecosocialistes, "tot l'Estatut és constitucional", també la declaració de Catalunya com a nació i també els mecanismes bilaterals entre la Generalitat i l'Estat previstos en aquesta norma.

Segons el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, es faria "un pas enrere" que el TC declarés que els mecanismes de bilateralitat entre la Generalitat i l'Estat previstos en l'Estatut són inconstitucionals.  Ridao ha recordat que l'Estatut del 1979 ja preveia mecanismes bilaterals entre la Generalitat i el govern espanyol.

Sirera demana eliminar el terme ''nació''
Des de l'altre extrem de l'arc parlamentari, el president del PPC, Daniel Sirera, s'ha agafat de seguida a la possibilitat que la filtració es confirmi, i ha instat a ''treure'' del preàmbul del text la definició de Catalunya com a ''nació" si no ha de tenir efectes jurídics.

"El que seria més clar per a tots, tenint en compte que el TC diu o dirà que Catalunya no pot ser considerada en termes jurídics com a nació, és que aquesta definició no aparegui a l'Estatut", ha reclamat Sirera.