Netanyahu guanya les eleccions a Israel

Els resultats finals de les eleccions a Israel confirmen que l’exprimer ministre Benjamin Netanyahu compta amb els suports necessaris per formar un govern amb els seus socis ultradretans i ultraortodoxos i recuperar el poder després de més d’un any a l’oposició.

L’escrutini definitiu atorga 32 escons al Likud de Netanyahu, que triomfa als comicis i arriba als 64 diputats amb el Partit Sionista Religiós (14) i els ultraortodoxos Shas (11) i Judaisme Unit de la Torà (7).

Així, aquest bloc de partits supera la majoria mínima de parlamentaris necessària per governar a una Cambra de 120.

El proper pas serà llavors la presentació de resultats finals al president, Isaac Herzog, que rebrà els pròxims dies els líders dels partits amb representació parlamentària, perquè recomanin un candidat per al càrrec de primer ministre.

S’espera que Netanyahu arribi sense problemes a la majoria mínima de 61 recomanacions i rebi el mandat per formar govern.

Passat aquest tràmit, l’exmandatari haurà de negociar amb els líders dels partits del bloc per distribuir carteres ministerials, cosa que no hauria de ser un obstacle, ja que les quatre formacions que el componen s’han mostrat unides al llarg de tota la campanya.

L’actual primer ministre en funcions, Yair Lapid, ja s’ha comunicat avui amb Netanyahu per felicitar-lo per la victòria i informar-lo que ja ha donat “instruccions a tota la seva oficina per preparar un traspàs de comandament en ordre”.

“L’Estat d’Israel està per sobre de qualsevol consideració política. Li desitjo èxit a Netanyahu, pel bé del poble d’Israel i de l’Estat d’Israel”, ha assenyalat el líder sortint, la formació centrista del qual, Yesh Atid, s’ha situat en segona posició als comicis amb 24 escons.

Netanyahu també ha rebut la felicitació del primer ministre hongarès, l’ultranacionalista, Viktor Orbán: “En temps difícils, es necessiten líders forts. Felicitacions pel gran retorn del primer ministre Benjamin Netanyahu, amic d’Hongria”, diu el missatge que Orbán ha publicat a Facebook, que acaba amb un ¡Mazel tov!, l’expressió enhebreu que es fa servir per felicitar o desitjar bona sort.

Els dos polítics tenen gran sintonia ideològica i s’han expressat mútuament el suport a les respectives eleccions dels seus països. Tots dos van participar el 2019 a la investidura de Jair Bolsonaro com a president del Brasil.

El 2018, quan Orbán, molt contrari a la immigració, va visitar Jerusalem, Netanyahu va assegurar que coincidia amb el líder hongarès en la seva percepció sobre “l’amenaça de l’islam radical” que, segons ell, “podria posar en perill Europa” i “el món”, i va insistir que “l’Iran és la principal amenaça”.

Així, el primer ministre més longeu de la història d’Israel amb un acumulat de 15 anys al poder, recuperarà el càrrec que va perdre el juny de 2021 a mans de l’anomenat “Govern del canvi” format per Lapid juntament amb set partits de tot el arc polític.

Netanyahu tornarà a liderar Israel mentre continua el judici en contra seva, en què se l’acusa de frau, suborn i abús de confiança en quatre casos diferents de corrupció.

Aquest procés judicial va ser un dels temes centrals de la campanya, ja que el Partit Sionista Religiós va anticipar que, si s’integrés al govern, buscaria portar a terme una profunda reforma de la Justícia, incloent mesures que beneficiarien Netanyahu en el seu judici.

Els 14 escons obtinguts per aquesta formació ultradretana i amb membres obertament racistes i homòfobs, la converteixen en la tercera força política d’Israel i li atorgaran força per a les negociacions de coalició.

El quart partit en nombre de vots ha sigut Unitat Nacional, encapçalat per l’actual ministre de Defensa, Benny Gantz, i que ja va anticipar que els 12 diputats integraran el bloc opositor.

El segueixen les dues formacions ultraortodoxes que integrarien el nou govern, mentre que en setè lloc ha quedat el dretà secular Israel Nostra Llar, també membre del bloc anti-Netanyahu i que ha aconseguit sis escons.

Una de les novetats principals d’aquestes eleccions ha estat l’aclaparadora derrota dels partits d’esquerra.

El Laborisme, que va governar Israel des de la seva fundació i per bona part de la seva història, ha obtingut un mínim històric de quatre escons i el pacifista Meretz no ha aconseguit, per primera vegada a la seva història, el mínim de vots per entrar al Parlament.

D’altra banda, les formacions àrabs Raam i Hadash-Tal han obtingut cinc diputats cadascuna, mentre que el partit nacionalista àrab Balad no ha assolir per pocs vots el mínim de 3,25% necessari per obtenir representació parlamentària.

Un element que crida l’atenció dels resultats electorals definitius és que, si bé el bloc liderat per Netanyahu comptarà amb 64 de 120 dels membres del Parlament, entre els quatre partits que l’integren han sumat un 48.36% dels vots, superant per menys d’un 6 % al bloc opositor a la Cambra.

Els vots restants han estat per a partits que no han entrat al Parlament, sobretot Meretz, Balad i l’ultradretà Llar Jueva.