L’ONU reclama als països rics que compensin el dany climàtic

No havia passat mai en la història. En aquesta 27a edició de la Conferència de les Parts, celebrada a Egipte, és la primera vegada que la compensació per “les pèrdues i els danys” causats per la crisi climàtica forma part de l’agenda oficial. Aconseguir-ho no ha estat una fita menor. Múltiples estats que resideixen a l’anomenat “sud global” –dit de les societats en via de desenvolupament i amb poca cosa a dir en l’escena internacional– hi han estat batallant des de fa anys. Però els peixos grossos de la peixera, els EUA i la Unió Europea (UE), s’hi negaven.

La idea darrere aquest concepte és simple, però tremendament costosa: els països rics, que des de fa dècades emeten grans quantitats de gasos amb efecte d’hivernacle, haurien de finançar l’impacte que el canvi climàtic ja té en les societats més empobrides, sovint les que més malparades n’han sortit. Gravant els beneficis extraordinaris de les empreses d’energies fòssils, per exemple, tal com proposa el secretari general de l’ONU, António Guterres. “Si hi ha qualsevol dubte sobre la realitat de les pèrdues i els danys, mireu el Pakistan”, deia ahir. El portuguès va posar aquest debat al centre del discurs polític, i no només de l’ordre del dia: “La comunitat internacional té el deure de donar suport massiu al Pakistan”, va dir, davant d’un cartell en què es llegia “El que passa al Pakistan no es queda al Pakistan”, i va advertir que les inundacions al país eren tan sols l’inici del que vindrà.

Encara que totes les parts estiguessin veritablement compromeses a arribar a un acord, la discussió portarà cua. Els danys, el vessant físic de l’impacte del canvi climàtic, són fàcils de quantificar: fan referència a la destrucció de carreteres, ponts o habitatges. Però no passa el mateix amb les pèrdues. Aquest apartat inclouria l’impacte econòmic del fenomen, com ara el turisme que s’ha perdut a causa dels huracans i les hores de feina perdudes per onades de calor. Una investigació dels científics Anil Markandya i Mikel González-Eguino, professors del Centre Basc pel Canvi Climàtic, calcula que la xifra podria oscil·lar des dels 300.000 milions anuals durant gairebé una dècada fins als prop de dos bilions anuals fins al 2050.

Els líders d’algunes de les societats més contaminants del darrer segle fan acte de presència a Sharm al-Sheikh, com ara la presidenta de la UE, Ursula von der Leyen, i el president dels EUA, Joe Biden, que s’hi presentarà un cop acabin les eleccions de mig mandat. Però l’actitud d’altres líders mundials fa que la cimera tingui un recorregut limitat.

El president de la Xina, Xi Jinping, cap de l’estat més contaminant del planeta, no es presentarà a Egipte, com tampoc ho farà el mandatari indi, Narenda Modri, líder d’una societat que també apareix entre les menys verdes. Putin, ocupat a Ucraïna amb una guerra finançada pels combustibles fòssils, tampoc té intenció d’onejar la bandera de l’ecologisme.