Els republicans guanyen però no arrasen
Els conservadors recuperen terreny als demòcrates però el control del Congrés queda en l’aire
Biden celebra que no hi hagi hagut cap “onada vermella”
Ron DeSantis s’entreveu com a rival de Trump
El “tsunami republicà” que esperava l’expresident Donald Trump en les eleccions legislatives dels Estats Units va quedar en una onada. Una onada feble, de magnituds menors a les pronosticades. Perquè els comicis de mig mandat no van anar tan bé com pensava el partit conservador. Els estrategs republicans esperaven que els resultats a tot el país s’assemblessin als que es van donar a l’estat de Florida, on els conservadors sí que van colpejar els demòcrates. Però no va passar: l’estat daurat es va quedar en un fet excepcional dins d’un panorama nacional molt ajustat.
Els resultats de les eleccions van quedar, majoritàriament, molt més a prop del que s’esperava. A diferència de l’Estat espanyol, als Estats Units no hi ha un òrgan electoral oficial, sinó que cadascun dels cinquanta estats fiscalitza i compta els vots. Com que els resultats oficials poden trigar diversos dies, els mitjans de comunicació i les agències als Estats Units apliquen la probabilitat i l’estadística per determinar el guanyador. En aquesta ocasió moltes batalles electorals són tan ajustades que, a l’hora del tancament d’aquesta edició, encara no s’ha declarat un vencedor.
Tot i això, el més probable és que la Cambra de Representats passi a estar sota el control dels republicans, però amb una majoria molt més curta de l’esperada. A l’hora de la clausura d’aquesta edició, els republicans havien aconseguit 206 escons, força a prop dels 218 de la majoria. Els demòcrates en sumaven 176. Així, s’anticipa que el legislador conservador Kevin McCarthy es converteixi en el nou líder de la majoria de la cambra baixa, succeint així la demòcrata Nancy Pelosi. Amb una majoria curta, el repte per als republicans serà trobar consens entre els seus propis membres, ja que és una bancada molt diversa, des dels conservadors més tradicionals fins als legisladors fidels a Trump.
El control del Senat, per la seva banda, dependrà del resultat de les eleccions a Nevada, Arizona i Geòrgia. En aquest últim estat, de fet, s’haurà de celebrar una segona volta de desempat al desembre entre el demòcrata Raphael Warnock i el republicà Herschel Walker, tots dos afroamericans. L’altra contesa que estava sota la mirada nacional era la de Pennsilvània, on el candidat demòcrata, John Fetterman, es va imposar al seu rival republicà, Mehmet Oz, que havia rebut el suport explícit de Trump. Fins ara, tots dos partits han aconseguit 48 escons a la cambra alta.
Sigui quin sigui el resultat, els demòcrates han superat clarament les expectatives i això serà un alleujament per a Biden. Els presidents en el càrrec sovint pateixen en aquestes eleccions de mig mandat, però sembla que perdrà molts menys escons que Donald Trump i Barack Obama quan ocupaven el càrrec.
Els analistes electorals atribueixen aquest rendiment positiu dels demòcrates al renovat debat sobre el dret a l’avortament als Estats Units. Al juny, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència Roe contra Wade, que havia consagrat la protecció constitucional de l’avortament l’any 1973. Després d’aquesta decisió judicial, l’avortament es va convertir en un tema clau de la campanya per als candidats progressistes a tot el país i, d’acord amb els experts, pot donar poder a Biden per impulsar una nova legislació sobre els drets a l’accés a la interrupció de l’embaràs.
El president dels Estats Units, Joe Biden, va presumir del fet que, contràriament al que predeien les enquestes i molts analistes, no hi va haver una “onada vermella”, el color del Partit Republicà. En el discurs després dels comicis, el mandatari es va comprometre a treballar amb l’oposició republicana, sigui quin sigui el resultat final de les eleccions a les dues cambres del Congrés, i va assegurar que entén per què alguns dels votants del país “estan frustrats”.
Biden va aprofitar per reiterar la seva intenció de presentar-se a la reelecció a la presidència el 2024 i va assenyalar que farà tot el possible per garantir que el seu predecessor, Donald Trump, no torni a la Casa Blanca, una decisió que s’espera que el líder republicà comuniqui dimarts vinent.
Més enllà dels resultats per al Congrés nord-americà, la jornada electoral també va servir per elegir els governadors de 36 dels 50 estats que formen els Estats Units. En aquest cas hi va haver poc espai per a les sorpreses. El més destacat va ser l’àmplia victòria a Florida de Ron DeSantis, un clar aspirant a desafiar Trump per a la nominació republicana amb vista a les eleccions presidencials del 2024. “Les derrotes dels aliats de Trump són un revés, però el seu veritable problema és la gran victòria de DeSantis”, va assenyalar el consultor republicà Alex Conant en declaracions a El Punt Avui. Aquesta còmoda victòria indica que, ara sí, té una possibilitat real de vèncer l’expresident i ser el pròxim candidat conservador a la Casa Blanca.
LES FRASES
Nou rècord de dones governadores
Les eleccions de mig mandat de dimarts han portat un nou rècord de dones governadores. D’acord amb els resultats definitius fins ahir, almenys onze estats tindran una dona al capdavant. Segons una anàlisi del Center for American Women and Politics, la xifra més alta de dones governadores es va assolir el 2004, amb nou en el càrrec, com passava fins ara.
En espera de saber els resultats de cinc estats, nou dones ja van assegurar-se la victòria i en sortiran dues més d’Arizona i Oregon, estats en els quals competien només candidates dones. Això vol dir que les dones representaran un 22% dels governadors dels Estats Units.
De les nou governadores ja proclamades, tres es van convertir en les primeres dones del seu estat a ocupar el càrrec per votació. Van ser Sarah Huckabee Sanders, a Arkansas; Maura Healey, a Massachusetts, i Kathy Hochul –que ja era governadora després de la dimissió d’Andrew Cuomo–, a Nova York.
En el cas del Congrés, com a mínim 124 dones (un 23%) tindran escó, tot i que la xifra no és definitiva perquè 44 candidates més continuaven lluitant per un lloc en altres estats. D’aquestes 124 dones, 23 formarien part del Senat i 101 entrarien a la Cambra de Representants. Fins a aquests comicis, al Senat hi havia 24 dones i 123 a la Cambra de Representants, però encara cal determinar els resultats de 4 candidates a senadora i 40 a representants de la cambra baixa.
Cursa d’obstacles per al president
Raül G. AJoe Biden haurà d’afrontar els poc més de dos anys que li queden de mandat com una cursa d’obstacles per poder dur a terme la seva agenda política. Sense el control de les dues cambres del Congrés, projectes com ara el finançament de la protecció del medi ambient, un cert control de les armes, la preservació de la cobertura sanitària aconseguida sota l’administració Obama i l’extensió del dret de vot quedaran sepultats a sota del poder de bloqueig republicà al Capitoli. Tampoc podran tenir gaire recorregut investigacions com ara la que està duent a terme un comitè de la Cambra de Representants sobre l’assalt al Capitoli del gener del 2021.
Bloquejos i vets
Que el partit que ocupa el poder executiu no controli el legislatiu és molt habitual als Estats Units. En altres contextos polítics pot passar que les dues branques col·laborin per no deixar el país paralitzat, però en l’actual panorama de polarització, en què molts congressistes republicans ni tan sols reconeixen la legitimitat del president, és molt difícil que això passi. Els pròxims mesos s’esperen maniobres a les dues cambres per torpedinar les propostes de l’adversari, vets al Congrés i al Despatx Oval i una dura batalla en la cursa del 2024 per la Casa Blanca.
