Política
La futura llei de llengües aragonesa no preveu la cooficialitat del català
Debat lingüístic
L'avantprojecte de llei de llengües que prepara el govern aragonès reconeixerà l'aragonès i el català com a llengües pròpies però no cooficials en les zones del territori on es parlen. Segons el text, del qual se n'ha fet ressò aquest dimecres el diari Heraldo de Aragón, només el castellà serà oficial a la comunitat d'Aragó, però sense el caràcter de propi.
Segons l'esborrany de la futura llei, Aragó és considerat com un territori "trilingüe", on "juntament amb el castellà, llengua majoritària i oficial en tot el seu territori, conviuen dues llengües en determinades zones, l'aragonès i el català, amb les seves modalitats". Aquestes dues llengües són considerades com a "llengües pròpies d'Aragó", però en cap moment són qualificades d'oficials, a diferència de l'avantprojecte elaborat l'any 2001, que en proposava la cooficialitat en aquelles zones on es parla aragonès i català, i s'afegeix que seran "objecte d'especial estudi i protecció", sense especificar de quina manera. Quant el castellà, s'hi indica que és "llengua oficial a tot el territori de la comunitat".
Reconeixement de la unitat de la llengua
Pel que fa a les zones d'ús de cada idioma n'hi haurà les "d'utilització històrica" de l'aragonès i el català, una per llengua, més una tercera "d'utilització del castellà", compost pels municipis que no pertanyen a cap de les altres dues i una quarta "de transició-recepció" que inclourà les localitats receptores de ciutadans amb llengua pròpia diferent del castellà. Aquesta delimitació per zones, tot i que no garantirà la cooficialitat de les llengües, almenys fixarà el nom i la zona corresponent a cada un dels idiomes, al contrari del projecte del 2001, que deixava en mans dels ajuntaments declarar la cooficialitat i la denominació de la seva llengua pròpia. Aquesta última possibilitat deixava una porta oberta a denominacions com fragatí, tamarità o maellà, i és la defensada per les associacions contràries a reconèixer la unitat de la llengua catalana.
Segons l'esborrany de la futura llei, Aragó és considerat com un territori "trilingüe", on "juntament amb el castellà, llengua majoritària i oficial en tot el seu territori, conviuen dues llengües en determinades zones, l'aragonès i el català, amb les seves modalitats". Aquestes dues llengües són considerades com a "llengües pròpies d'Aragó", però en cap moment són qualificades d'oficials, a diferència de l'avantprojecte elaborat l'any 2001, que en proposava la cooficialitat en aquelles zones on es parla aragonès i català, i s'afegeix que seran "objecte d'especial estudi i protecció", sense especificar de quina manera. Quant el castellà, s'hi indica que és "llengua oficial a tot el territori de la comunitat".
Reconeixement de la unitat de la llengua
Pel que fa a les zones d'ús de cada idioma n'hi haurà les "d'utilització històrica" de l'aragonès i el català, una per llengua, més una tercera "d'utilització del castellà", compost pels municipis que no pertanyen a cap de les altres dues i una quarta "de transició-recepció" que inclourà les localitats receptores de ciutadans amb llengua pròpia diferent del castellà. Aquesta delimitació per zones, tot i que no garantirà la cooficialitat de les llengües, almenys fixarà el nom i la zona corresponent a cada un dels idiomes, al contrari del projecte del 2001, que deixava en mans dels ajuntaments declarar la cooficialitat i la denominació de la seva llengua pròpia. Aquesta última possibilitat deixava una porta oberta a denominacions com fragatí, tamarità o maellà, i és la defensada per les associacions contràries a reconèixer la unitat de la llengua catalana.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
