“L’equip de govern està esgotat. El descontent de la gent és generalitzat”

L’equip de govern està esgotat. Hi ha projectes molt importants, com ara la piscina, que no s’han pogut fer. Nosaltres oferim un canvi perquè el municipi s’ha aturat, i ho ha fet perquè no s’ha reeditat un pacte que hi havia i que funcionava. Ells [ERC] van dir que serien capaços de fer-ho sols, i si veiem tot com ha anat… Si preguntem a la gent de Torredembarra, veurem que el descontentament és generalitzat.

A diferència de l’alcalde Eduard Rovira, nosaltres decidirem allò que sigui millor per a Torredembarra quan arribi el moment. No estarem pensant en càrrecs en la Diputació ni en les sigles dels partits. Al bell mig de tot el procés, vam aguantar un pacte amb ERC perquè crèiem que era el millor per a Torredembarra. El 2019, ERC va treure majoria absoluta, una cosa que no passava des de feia 28 anys, però molta gent creia que el PSC estaria en aquell govern i no va ser així.

No es tracta de cap picada d’ull ni de res per l’estil. Nosaltres no volem fer aquella oposició d’oposar-se a tot per sistema, no és la nostra manera de fer. Quan creiem que les propostes que fa el govern municipal són bones, hi donem suport. Algunes persones m’han dit que havia d’apujar el to, però nosaltres no fiscalitzem a crits, ho fem amb documents i arguments. Som gent seriosa i creiem que el més important és allò que beneficia Torredembarra.

Vull pensar que aquesta manera de fer, més dialogant, ens va bé, que no ens perjudica. Hi ha gent que em diu que he de cridar més o estar més a la contra [del govern]. No cal fer política d’aquesta manera, i crec que des del carrer se’ns demana que fem política des de l’ètica. Amb les dades a la mà, des que vaig posar-me al capdavant del PSC a Torredembarra, he doblat el nombre de vots. Per tant, la gent agraeix més aquesta actitud i no tant els crits. Ara, si fes una política d’anar constantment contra el govern municipal, segur que sortiria més a la premsa, però deixaria de ser jo mateix i de treballar per Torredembarra.

I tant! Hi ha un regidor que va dimitir i un altre que va demanar que li treiessin competències perquè no es veia capaç. De fet, l’estiu del 2020, jo personalment em vaig reunir amb aquell regidor per donar-li la meva opinió sobre com millorar la gestió que estava fent. Va tardar dos anys a posar en marxa allò que li vaig dir. La política no és cap joc. Aquí, estem parlant del futur d’un municipi prou gran, que afecta moltes persones i, per tant, la preparació de les persones d’un equip és molt important. De fet, nosaltres hem incorporat un regidor de Piera. Acabarà mandat allí i vindrà aquí i s’incorporarà al nostre equip. És una persona amb molta experiència.

Sobre aquesta manera de fer he parlat tres vegades amb la direcció del meu partit, dues amb Miquel Iceta i una amb Salvador Illa, i els dos sempre m’han dit que fes allò que cregués millor per al municipi. Amb aquell regidor amb qui em vaig reunir vam parlar de la brossa. A Torredembarra, hem tingut i tenim un drama amb aquesta qüestió. Com a regidor, puc fer dues coses en relació amb aquest tema: intentar ajudar perquè se solucioni un problema que està afectant els ciutadans, o puc començar a dir que el regidor és un inepte, que no sap fer les coses… Si faig això últim, la gent deixarà de tenir la brossa a la porta de casa? El problema del PSC i de Vale Pino era solucionar el tema de la brossa del municipi i no matar el regidor, perquè, si el matem, en vindrà un altre, i estarà més preparat per solucionar el problema?

El Javier ens pot aportar molta experiència. Quan el vaig conèixer, era un veí de Torredembarra que m’expressava les seves preocupacions per moltes qüestions que afectaven el municipi. No sabia ni que era polític, aleshores. Ell veu les mancances que té Torredembarra i vol ajudar. I com ell, hi ha més de mil persones que, des de la pandèmia, han vingut a viure aquí. És gent que es troba en la mateixa situació que el Javier, que volen integrar-se a Torredembarra. I les persones nouvingudes han de veure que quan arriben aquí el municipi les té en compte. Creiem que la seva incorporació serà bona per a tots.

La qüestió no és com collar l’empresa. De fet, el govern ho va fer, però d’una manera que l’informe que es va redactar era suspensiu del contracte. És a dir, s’hi al·legaven tantes coses que l’únic camí que té el tribunal de contractació és anul·lar el contracte. Aleshores, se’n van desdir, perquè, si el trencaven, Torredembarra es quedava sense servei. Es podria haver negociat amb l’empresa. Sí que s’hi podia intervenir, perquè teníem problemes de salubritat. Allò que demanàvem és que l’Ajuntament reaccionés, i ells ens deien que no hi podien fer res. Finalment, ho van fer, dos anys després que jo els digués que s’havia de fer un informe de salubritat, un de lliure circulació i que intervingués la brigada municipal.

No podem fer els contractes com es feien fins ara. Poso un exemple: el contracte de neteja de la via pública es remuntava al 2002. La realitat de Torredembarra era molt diferent aleshores. Des de llavors, el municipi ha anat creixent, i el que es feia era modificar aquell contracte, ordenant una recollida o que es netegés determinat carrer un cop més per setmana en un punt del poble o un altre. Aquell contracte està desfasat. Amb la brossa passa el mateix. La realitat de Torredembarra és diferent a la de fa uns anys; els hàbits de consum de tots han canviat i generem més residus [fa referència a compres per internet i els embalatges que es llencen]. Hem d’aturar-nos, buscar assessorament i fer un contracte nou. No podem continuar posant pedaços. I si el nou servei ha de costar tres pessetes més, doncs costa tres pessetes més. No es tracta de tenir serveis més econòmics, sinó més eficients. A la gent no li importa si l’Ajuntament es gasta un milió i mig d’euros o dos milions cent, el que vol és tenir els carrers nets.

Desencallat… L’altre dia, Eduard Rovira deia: “Hem de pensar en la Torredembarra del futur.” I jo dic: anem a pensar en la Torredembarra del present. Que la piscina tingui una modificació de crèdit i s’hagi de tornar fer tot el procediment de licitació no és desencallar-ho. Costarà 2,4 milions d’euros, però ja hauria d’estar acabada. Amb el CAP es va fer una prèvia a la cessió d’uns terrenys que no podien tenir el CAP i es va haver de trencar tot, i ara s’ha hagut de fer la segregació d’on ha d’anar; per tant, no s’ha desencallat tampoc, sinó que hem anat enrere. I la comissaria dels Mossos també s’ha hagut de treure a licitació dues vegades, perquè hi va haver una errada d’ordenances municipals en el plec municipal. I de tots aquests projectes, no ha començat cap obra.