“En el contracte de la brossa, es va mirar més la pesseta que el servei”

Ho intentarem. Tot dependrà de les llistes i candidatures que hi pugui haver en les eleccions. El panorama pot canviar molt depenent de qui es presenti. Nosaltres intentarem fer valdre allò que hem fet. La nostra feina aquest mandat ha estat continuar amb el sanejament econòmic del mandat anterior.

No s’ha produït cap conversa. Hem de fer una campanya centrada a explicar el nostre projecte i dur-lo endavant. Entenc que no es produirà cap conversa fins que no hi hagi resultats electorals. La intenció és, sempre pensant en el bé de Torredembarra, tenir una legislatura tranquil·la i que duri tot el mandat, i que no passi com altres vegades.

S’ha mantingut, no s’ha incrementat. L’objectiu és reduir l’endeutament a uns nivells acceptables. Legalment, per sota del 75% [del pressupost] estàvem bé, però el nostre objectiu era que estigués al voltant del 50%, i ho vam aconseguir. Ens volem mantenir en aquest nivell, però no hem d’oblidar que hi ha moltes coses endarrerides i que s’han de continuar invertint diners per arreglar Torredembarra. No s’han fet abans, especialment en l’últim mandat, perquè tècnicament ha estat impossible, sobretot per la covid-19. S’ha de dir que l’objectiu no és tenir un endeutament zero mentre hi hagi coses pendents de fer.

El 2020, ens vam endeutar amb 1,7 milions d’euros per fer el cobriment de la piscina. Tècnicament ha estat impossible, però tenim els diners preparats, juntament amb una ampliació de 750.000 euros, per fer front als nous preus i als requeriments tècnics que havien quedat penjats. Un cop hem arribat a un deute del 50% del pressupost municipal, tant amortitzem [deute], tant invertim.

La xifra exacta no la tinc, puc dir que estem sobre un 46% dels ingressos corrents de l’Ajuntament. [Preguntat posteriorment, el consistori de Torredembarra indica que el deute és de 9.869.168,82 € i que el pressupost del 2022 és de 24,5 milions d’euros.]

Només podíem gastar-nos 1,7 milions en la piscina, però els arquitectes demanaven una sèrie de millores que incrementaven el preu. L’Ajuntament es va mantenir ferm en el preu, però s’havia de tenir en compte que les ordenances municipals preveuen que s’ha d’aprofitar l’aigua de pluja per al sanejament, així com l’energia solar per a l’aigua calenta i els arquitectes no ho havien tingut en compte això. La incorporació d’aquestes dues coses va provocar un increment de 150.000 euros, la resta [fins als 750.000 euros de sobrecost] cal trobar-la en les diferències de preu d’aleshores amb els moments actuals.

Sí, evidentment.

Sí. Aquest problema, però, no és exclusiu de Torredembarra. Després del confinament, la generació de residus per part dels ciutadans va canviar. Hi havia més compra per correspondència, amb molt més cartró, també hi va haver molt canvi de mobiliari a les cases i molta gent que tenia una segona residència a Torredembarra la va convertir en primera residència, millorant la nova llar. Tot això ha provocat una generació més gran de residus, entre què mobles i elements voluminosos, i ha trastocat el contracte de recollida de la brossa que teníem. Val a dir que es tractava d’un contracte molt ajustat, molt al límit de les necessitats del municipi. El problema ha estat que no l’hem pogut trencar i fer-ne un altre perquè són processos llargs i complicats. Ara, però, n’estem preparant un de nou. No volem confiar tota la tasca a una sola empresa. Volem fer lots diferents, especialment en serveis molt específics.

És de finals del mandat anterior, fa quatre anys.

Sí.

No.

Sí, però era un contracte que estava molt ajustat. Aquesta mena de contractes són cars i s’ajusten al màxim perquè el servei quedi cobert sense haver de gastar massa. Potser vam voler estalviar massa. Es va mirar més la pesseta que el servei. Aquest és un dels errors. Des de la pandèmia, ha vingut més gent a viure a Torredembarra, uns 1.500 empadronats. També més persones a fer-hi caps de setmana llargs. Això ha provocat un increment dels residus.

No, els ingressos provenen de l’IBI, i les cases ja hi eren. Els altres ingressos arriben pel nombre d’habitants en trams de 20.000 persones, i nosaltres en tenim empadronats 17.500. A partir de 20.000, creixeríem, via impostos generals de l’Estat. Amb la població actual, Torredembarra no estaria obligada a tenir un cos de policia, per exemple, però necessitem policia local si tenim en compte la gent que ve el cap de setmana. És un servei que hem de donar i que la ciutadania demanda.

Els caps de setmana, més de 20.000 persones, però als estius tenim entre 30.000 i 40.000 habitants i, a l’agost, superem els 60.000.

Ara, no tinc els números al cap, ni els vells ni els nous. [Preguntat posteriorment, l’Ajuntament de Torredembarra diu que la despesa anual és d’1,7 milions d’euros, el que inclou la recollida i el tractament de residus i el personal. La nova licitació, diuen des del consistori, suposarà un “increment important”, tot i que no concreten la quantitat.]

Quan s’han de prendre decisions d’urgència, el millor és que la persona que se n’ocupi ja tingui uns coneixements sobre el tema. Jo ja havia portat aquest contracte el mandat anterior. Però el principal canvi no és haver-me ocupat personalment d’aquest assumpte, sinó haver creat una unitat específica que portés els dos contractes, el de la neteja viària i el de la recollida d’escombraries. Hi ha una tècnica que se n’ocupa.

Sí, perquè es tracta que els tècnics s’encarreguin de vigilar si l’empresa compleix. En tot això, també hi ha un atzucac jurídic. No podem fer moltes ampliacions del contracte perquè la llei vigila molt que una empresa que guanyi una adjudicació a la baixa després no cobri més amb contínues modificacions de contracte, un fet que perjudicaria les altres empreses que s’haurien presentat al concurs.

Ho hem fet. La teoria és molt bonica, però la realitat és diferent. En una contractació així, hi ha uns plecs en què es detalla el servei que s’ha de fer i l’empresa diu quins recursos materials i humans necessitarà per dur-ho a terme. Quan signem el contracte, estem donant per bo allò que l’empresa hi ha fet constar. En el moment que, pel que he explicat abans, hi ha més residus, no n’hi ha prou amb els recursos que aporta l’empresa i que estan signats, què fem? Si rescindíem el contracte, ens quedàvem sense cap servei. El contracte deia que s’havia de tenir tot el poble net i polit, però si el personal i els recursos que aporta l’empresa i que nosaltres vam acceptar ara són insuficients, qui té la raó?

Quan un comença a fer de regidor, es troba en una situació que no coneix. Nosaltres vam començar amb quatre regidors i en tenim nou. És evident que hi ha alguns membres que no tenen experiència, però això seria aplicable a altres partits. De fet, alguns regidors d’altres partits que sí que tenien experiència no van donar bon resultat.

Inicialment, la idea era ampliar el CAP actual amb nous mòduls, però, per temes urbanístics, es va decidir fer un CAP nou, a la continuació de la carretera de la Riera.

El nom és molt bonic, però l’hi has posat tu [riu]. És un conveni entre Altafulla, Creixell i Torredembarra en què les policies locals col·laboren per donar-se suport en moments puntuals. Perquè, quan calguin reforços d’una policia de l’altre municipi, es pugui fer sense haver de tenir el permís de l’alcalde, sinó que la decisió la prengui la direcció executiva policial.