"No hi haurà desafecció. Tant Montilla com jo seguirem treballant perquè Catalunya se senti còmoda"

Les expectatives electorals de José Luis Rodríguez Zapatero han anat guanyant terreny a les de Mariano Rajoy durant la campanya que avui conclou. Però la seva obsessió ara és evitar que el fet d'aparèixer a les enquestes com el guanyador indiscutible relaxi els seus votants i engresqui més els del PP.

Més enllà de les valoracions sobre qui ha guanyat o perdut els debats televisius, ¿vostè creu que serviran per mobilitzat l'electorat socialista?
Crec que el més important és que els ciutadans han pogut comparar dues maneres diferents de fer política. Després de quinze anys en els quals el PP no ha volgut debats, el que és remarcable és que hem aconseguit recuperar un dret fonamental dels ciutadans. Hi vaig parlar d'ocupació, d'economia, d'habitatge, i Rajoy va tornar a usar el terrorisme, va intentar espantar amb la immigració i va tornar a animar la catalanofòbia. Penso que el contrast d'actituds empenyerà molts ciutadans a votar. Ara bé, vull deixar clar que no n'hi ha prou que la gent desitgi que jo guanyi. Cal que el 9-M totes aquestes persones no es quedin a casa i votin.

¿A que atribueix aquesta hipotètica falta de motivació d'una part dels electors que el van votar el 2004?
No crec que l'electorat estigui desmotivat. Les enquestes, i el gran seguiment que han fet els ciutadans dels debats, indiquen que tenen un alt grau d'interès per aquestes eleccions. Són conscients que s'ha de triar entre seguir avançant en modernitat i en l'esperança d'un futur prometedor o bé tornar a les polítiques de cops de decret, d'enfrontament territorial i de crispació.

Com explica que, sent la segona vegada que es presenta, les enquestes no reflecteixin més distància amb el PP?
A les enquestes se'ls ha de donar un valor relatiu. N'hi ha que donen més marge, i d'altres menys. De tota manera, totes diuen que el PSOE guanyarà. Però al cap i a la fi, l'única enquesta que val és el que els ciutadans facin diumenge a les urnes.

¿Accepta l'exigència de Rajoy de no intentar formar govern si el PP obté un escó més que el PSOE?
Rajoy ha dit una cosa i la contrària. Primer va dir que no governaria si no tenia un vot més que jo. Després es va penedir i va dir que ja en tenia prou que el PP tingués un escó més que el PSOE. Jo sempre he dit que governaré si tinc la confiança majoritària dels ciutadans.

En tot cas, i veient les picades d'ullet a CiU i PNB, ¿descarta tenir com a socis ERC? ¿Tan malament els ha anat?
Jo no vaig dir exactament això. Tant amb ERC com amb CiU hem tingut moments de col·laboració i moments de desencontre. Amb ERC va haver-hi una bona etapa de col·laboració, però es va estroncar arran de la seva posició sobre l'Estatut. I hi ha hagut una notable separació que té relació amb la pròpia naturalesa d'aquesta formació. En tot cas, em sembla agosarat parlar ara de l'escenari que ens deixaran les urnes. Primer han de parlar els ciutadans. El meu desig és desenvolupar el nostre programa de progrés i convivència sense condicions.

IU-ICV és la millor opció de pacte?
Deixem que siguin els ciutadans els que dissenyin l'escenari en el qual haurem que treballar.

¿I fins a quin punt assumiria les condicions que exhibeix CiU per a donar-li suport en el supòsit que vostè no obtingui una majoria suficient?
Jo crec que primer s'han de posar d'acord entre si els mateixos dirigents de CiU, perquè els catalans han d'estar desconcertats amb la quantitat de missatges contradictoris que els arriben des d'aquesta coalició. I el segon que s'ha de fer és esperar el veredicte de les urnes.

¿Segueix pensant que el nacionalisme català s'ha d'implicar en la governabilitat d'Espanya? Si ho necessités, ¿els oferiria entrar a l'executiu?
Durant aquesta legislatura he demostrat constantment la meva voluntat de diàleg i de buscar punts de consens amb tots els grups. Per a mi el que és fonamental és complir els meus compromisos i tractar de desenvolupar-los amb el màxim consens possible.

En conjunt, si més no, els grups minoritaris temen que al final es pugui acabar produint una gran coalició entre PSOE i PP. ¿S'ho ha plantejat?
En cap moment. El PP és ara un exemple de dreta arcaica que pràcticament ja no existeix a tot Europa. Jo encapçalo un projecte progressista, no he de dissimular la meva ideologia ni els meus objectius. Els socialistes defensem les polítiques socials, l'ampliació de drets individuals, l'ocupació estable, la convivència i el respecte entre tots els espanyols, visquin on visquin. Aquesta política és als antípodes del que defensen Rajoy, Acebes i Aznar. No crec que ningú pugui pensar seriosament que formaré una gran coalició amb els que volen retallar drets i buscar enfrontaments permanents de tota mena.

Tornant a les exigències de CiU, ¿en algun moment li va passar pel cap que la presidència de la Generalitat podia ser moneda de canvi?
Mai. Tinc molt de respecte pels ciutadans i tinc molt de respecte per les decisions que prenen a les urnes. Mai no mercadejaré amb les institucions. Sempre he cregut que, pel damunt de qualsevol càlcul polític interessat, hi ha els programes electorals, i el compromís que adquirim amb els ciutadans quan ens presentem a les eleccions.

¿Com s'explica, doncs, la inquietud que ha expressat el president Montilla? ¿Té justificació l'advertència que li va llençar suggerint que amb la Generalitat no es mercadeja?
Com li he dit abans, mai no he mercadejat ni mercadejaré amb les institucions. Ni amb la Generalitat, ni amb cap altra. I em consta que el president Montilla ho sap i està absolutament tranquil.

¿Han millorat les relacions amb Montilla? Des de Catalunya es diu que des que es va reeditar el tripartit són molt fredes, fins i tot tenses.
Això ho diuen els que no ens coneixen. Les meves relacions amb Montilla sempre han sigut excel·lents. Mantenim una estreta col·laboració política i una bona amistat.

¿Li preocupa que una eventual abstenció a Catalunya li passi factura?
Espero que no sigui així. És cert que si els catalans es queden a casa, el projecte de progrés social i econòmic, de tolerància i de respecte que jo represento es pot veure debilitat. No crec que això passi, perquè els catalans saben qui els ha defensat, qui ha fomentat la concòrdia entre catalans, bascos, madrilenys o andalusos. I també saben qui ha onejat la bandera de l'anticatalanisme per guanyar vots a la resta d'Espanya.

¿Comparteix el temor del president Montilla sobre una desafecció mútua entre Catalunya i Espanya?
Entenc la demanda i les ganes que té la societat catalana de millorar la seva situació. Però estic convençut que no hi haurà desafecció. Això no passarà perquè tant el president Montilla com jo seguirem treballant perquè Catalunya se senti còmoda.

I sobre les receptes per combatre-la? ¿Està d'acord que el nou sistema de finançament ha de ser més equitatiu i just amb Catalunya?
Les meves receptes les he posat en marxa aquests quatre anys i continuaran la propera legislatura. Sóc conscient de les molèsties que han patit els catalans per les obres del TGV. Vull aprofitar per reiterar-los la petició de disculpes i per agrair-los el seu enorme civisme durant aquells mesos difícils. El cert és que ara ja tenim a Catalunya l'alta velocitat i hem acabat altres infraestructures importants. Seguirem fent un gran esforç inversor en els propers quatre anys. I en matèria de finançament de Catalunya estem treballant per complir els terminis que preveu l'Estatut, com no pot ser de cap altra manera.

El Tribunal Constitucional emetrà properament una resolució sobre l'Estatut. ¿Qué farà el seu govern si l'alt tribunal desautoritza el text?
Jo sempre respecto les resolucions del Tribunal Constitucional. Esperem que es pronunciï, però en tot cas ja hi ha parts de l'Estatut que estan plenament desenvolupades i no crec que ningú tingui motius per pensar que s'ha alterat el sistema constitucional.

En els darrers mesos, la Generalitat i els partits catalans han denunciat que el govern que vostè presideix ha demostrat escàs interès a aplicar l'Estatut. Un exemple evident és el de la transferència de Rodalies.
Crec que aquestes crítiques no tenen cap fonament, i els fets avalen les meves paraules. Com en tot procés d'aplicació d'una norma legal, en aquest cas tan ambiciosa com l'Estatut, poden sorgir dificultats. Tot i així, s'aniran solucionant aquests problemes en les converses que hem mantingut i mantenim amb la Generalitat. I em ratifico que un any l'Estatut haurà desplegat tota la seva potencialitat.

¿Què hi ha de cert sobre la possibilitat que s'estigui guardant aquesta transferència o alguna altra per tenir un as a la màniga de cara una futura negociació de pactes de govern?
No hi ha res de cert. Com ja li he dit, no sóc amic d'aquest tipus de càlculs polítics maquiavèl·lics.

Amb uns mesos de retard i moltes molèsties ciutadanes ja s'ha posat en marxa l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. ¿Pensa que de cara el 9-M això ajudarà a oblidar els incidents de Rodalies, l'apagada a Barcelona o el caos a les carreteres?
Jo el que penso és que els ciutadans han donat un exemple de civisme i de responsabilitat amb el seu comportament davant la situació. I estic segur que els catalans sabran valorar la fita que suposa haver fet realitat l'arribada de l'alta velocitat, i les inversions que ara sí que ja s'estan fent a la xarxa de Rodalies i a l'aeroport i altres. Inversions que no es van fer amb els governs del PP, que tenien el suport de CiU.