A consolidar-se com a força hegemònica

Amb una feina interna de formigueta que no ha cessat, ERC va fent passos cap a les eleccions municipals i ja ha triat 190 candidats en assemblea local, més d’un centenar en els últims sis mesos, entre els quals tots els de les principals ciutats. El partit, un cop més sota el paraigua Acord Municipal (AM), aspira a almenys igualar les 802 candidatures de l’última cita i vol consolidar-se el 28 de maig com a primera força municipalista en nombre de vots (822.107) i regidors (3.114), i ser-ho ara també en nombre d’alcaldies, en què el 2019 va ser lleugerament superada per Junts (370 a 360).

ERC té una presència força homogènia arreu del país, però vol posar la banya el 2023 a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, on ja va obtenir bons resultats el 2019 i creu que té opcions de millorar-los el 2023, fins al punt de pretendre “plantar cara” i fins i tot “presentar batalla de debò” al PSC en molts dels seus feus tradicionals, segons fonts del partit. Tot i que finalment no hi ha pogut governar pel suport de Manuel Valls a Ada Colau, Ernest Maragall va guanyar llavors a Barcelona i aspira a repetir-ho ara, per poder ser aquesta vegada alcalde. El principal estendard del partit en aquestes zones, però, és Gabriel Rufián, triat alcaldable a Santa Coloma de Gramenet en una maniobra que entronca amb el procés d’obertura que Oriol Junqueras ja va iniciar el 2011 a Sant Vicenç dels Horts, i que es vol que amb el mediàtic portaveu al Congrés tingui un efecte crida molt més enllà, a tot l’electorat de l’històric cinturó roig.

També destaca, en la mateixa línia, el nou alcaldable a l’Hospitalet de Llobregat, Jaume Graells, exregidor del PSC que en va marxar després de denunciar-hi un cas de possible corrupció. Per facilitar el creixement, els republicans destaquen els acords a què ja han arribat en diversos municipis metropolitans per sumar-hi actius d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Els responsables, a més, destaquen l’aposta per la integració, amb candidats d’origen uruguaià com Gabriel Fernández a Sabadell o marroquí, com el jove Soulimane Messaoud a Martorell. A més, aspiren a repetir alcaldia a Sant Cugat amb Mireia Ingla.

Més enllà de la primera corona, ERC aspira a retenir les alcaldies de Lleida, amb Miquel Pueyo; Tarragona, amb Pau Ricomà; Manresa, amb Marc Aloy o Figueres, amb Agnès Lladó. També creuen que poden tenir bons resultats a Girona amb Quim Ayats, a Tortosa amb Xavier Faura i sobretot places on es veuen amb opcions d’alcaldia, com Reus amb Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, o Vilafranca amb la saba nova de Pere Sàbat.

El partit concentra ara els esforços a acabar de lligar els municipis més petits, si bé admet que en molts, els de menys de 2.000 habitants, no s’hi posarà fins passat festes, ja que les dinàmiques són diferents i el procés és més àgil en no haver-hi seccions locals en molts casos. En tot cas, entre els principals reptes que es fixa ara hi ha presentar-se a totes les capitals de comarca, la qual cosa voldria dir fer candidatura també al Pont de Suert i Vielha, on no va estar el 2019.

ERC, que al febrer farà una convenció municipalista per acabar de preparar la cita, està presentant ja arreu el programa marc que ha preparat, que nodrirà els programes electorals locals i que es coordina de ple amb les “revolucions transformadores” que ja està mirant d’implementar també des del govern de la Generalitat.