L’oposició turca proposa tornar al sistema parlamentari

Sis partits opositors de Turquia, inclòs el més gran, el socialdemòcrata CHP, han presentat aquest dilluns una proposta conjunta per esmenar la Constitució de manera que el país torni a ser una democràcia parlamentària, reduint el poder que té ara el president com a cap d’Estat i de govern.

La proposta ha estat presentada per representants de les sis formacions en una roda de premsa a Ankara, en què han considerat que el principal problema del país actualment és l’enorme poder que ostenta el president, Recep Tayyip Erdogan, des del 2019.

Aquest any ha entrat en vigor la reforma de la Carta Magna, impulsada per Erdogan juntament amb el seu partit islamista AKP i aprovada en referèndum dos anys abans, que ha suposat convertir la democràcia parlamentària vigent aleshores en un sistema presidencial.

Si fins aleshores el cap d’Estat havia de ser políticament neutral, amb competències merament representatives, després de la reforma Erdogan, cap del seu partit islamista Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), és alhora president i cap de govern, ja que la reforma va anul·lar el càrrec de primer ministre.

L’actual proposta de l’oposició consta d’esmenes a 84 articles de la Constitució que suposen revertir aquesta reforma i limitar novament el poder del president a l’àmbit de la representació.

Altres canvis busquen garantir els drets i les llibertats fonamentals, segons les sis formacions que, liderades pel Partit Republicà del Poble (CHP), s’han unit per posar fi a vint anys de govern de l’AKP d’Erdogan i concorren aliats a les eleccions generals de 2023.

“Proposem que els presidents puguin ser elegits (únicament) per un mandat i set anys (...) Abolim el poder del president de vetar lleis”, ha dit Mustafa Yeneroglu, vicepresident del partit DEVA, escindit del governant AKP.

“Alliberarem la premsa, les organitzacions no governamentals, les institucions reguladores i de supervisió de la tutela (del president)”, ha afegit.

Una de les modificacions garantiria que únicament el Parlament tindria la possibilitat de retirar el país d’un acord internacional, mentre que d’altres es consideren indispensables per establir “un sistema lliure i pluralista a l’educació superior”.

Entre altres, el pla inclou rebaixar del 7 al 3% de vots el llindar requerit perquè un partit entri al Parlament.